Exercicis de morfosintaxi i pronoms febles — Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat

'El': determinant (article).
'tren': nom.
'arribava': verb.
'molt': adverbi (de quantitat, modifica un altre adverbi).
'tard': adverbi (de temps).
El grup 'El tren' és un SN i fa de subjecte; 'molt tard' és un SAdv i fa de complement circumstancial de temps.

Primer localitzes el verb conjugat i mires si és copulatiu (ser, estar, semblar) o no.
Segon, busques el subjecte per concordança: canvies el nombre del verb i veus quin sintagma canvia amb ell.
Tercer, si el verb és copulatiu, marques l'atribut ('ho'); si no, vas complement per complement amb la prova dels pronoms febles: el/la/ho (CD), li/els (CI), i mires les circumstàncies lliures (CC) i les preposicions fixes que el verb exigeix (CRV).
Així no confons mai un CC amb un CRV ni un atribut amb un predicatiu.

Té dos verbs ('llegeix' i 'escriu', amb subjecte compartit): és composta.
Les dues proposicions van al mateix nivell i s'uneixen amb la conjunció 'ni'.
'ni' suma dues negacions: és una conjunció copulativa.
Per tant, és una oració composta coordinada copulativa.

Subjecte: «Els nostres veïns». El trobem per concordança: el verb «van pintar» és de tercera persona del plural, i només aquest sintagma hi concorda (si canviem el verb a singular, «Els nostres veïns va pintar», no concorda).
Predicat: «van pintar la façana ahir», format pel verb, el CD «la façana» i el CC de temps «ahir».

«Lent»: adjectiu, variable (lent, lenta, lents, lentes).
«Sota»: preposició, invariable.
«Mentre»: conjunció, invariable.
«Cantar»: verb, variable (canto, cantaves, cantarem…).
«Tres»: numeral cardinal, invariable (no té formes de gènere ni de nombre).

a) «És» és copulatiu i «metgessa» és l'atribut (qualifica el subjecte; es pot substituir per «ho»: «Ho és»).
b) «És» és predicatiu amb el sentit de «trobar-se»; «a casa» és un CC de lloc (es pot substituir per «hi»: «Hi és»).
c) «Semblava» és copulatiu i «deliciós» és l'atribut («Ho semblava»).
Un mateix verb, com «ser», pot ser copulatiu o predicatiu segons el significat.

a) Atribut: «gris». Prova: «El cel ho semblava».
b) Atribut: «contents». Prova: «Els nens ho estan».
L'atribut es pronominalitza amb «ho» i concorda amb el subjecte (en gènere i nombre quan és un adjectiu).
Error típic: confondre'l amb el CD, que es pronominalitza amb «el, la, els, les».

Nucli: «casa» (nom).
Determinant: «la» (article).
Complements del nom: «vella» (sintagma adjectival) i «del poble» (sintagma preposicional).
Comprovació: si traiem els complements queda «la casa», que continua tenint sentit; el nucli és l'element imprescindible.

a) Exhortativa: expressa una ordre.
b) Dubitativa: «potser» expressa dubte o probabilitat.
c) Exclamativa: expressa sorpresa o emoció amb «quin».
d) Desiderativa: «tant de bo» + subjuntiu expressa un desig.
e) Interrogativa: demana una informació.

a) CD: «un conte». Pronominalització: «Els alumnes el llegeixen».
b) CD: «tres melons». Quan el CD porta un quantitatiu s'utilitza el pronom «en» i el quantitatiu es manté: «En hem comprat tres».
Error típic: usar «el» o «ho» en lloc d'«en» quan hi ha quantitatiu o indefinit.

Verb: 'pensava', predicat verbal.
Subjecte: elidit, 'jo'.
'De petit' i 'sempre' són circumstàncies que es poden treure: CC (de temps).
'en el futur' porta la preposició 'en', que el verb 'pensar' exigeix (pensar EN) i no es pot treure sense deixar l'oració coixa: complement de règim (CRV).
Resultat: SUBJ elidit 'jo' / PRED verbal 'pensava' + CC de temps 'De petit' i 'sempre' + CRV 'en el futur'.
Compte de no marcar 'en el futur' com a CC: la preposició és fixa, per tant és CRV.

(a) 'els teus germans' és CD determinat masculí plural: pronom 'els'. 'No els he vist.'
(b) 'dos bitllets' és CD amb quantitat: pronom 'en', i el numeral es queda. 'En vaig comprar dos.'
(c) 'en tu' és complement de règim amb 'en' (confiar EN): pronom 'hi'. 'Hi confio.'
(d) 'molt amable' és atribut amb adjectiu, o sigui indeterminat: pronom 'ho'. 'Ella ho és.'
Fixa't que (a) i (b) tenen tots dos un CD, i el que decideix el pronom és si porta determinant o quantitat.

(a) 'a casa dels avis' és CC de lloc: pronom 'hi'. 'Ens hi vam allotjar.'
(b) 'de la seva feina' és complement de règim amb 'de' (parlar DE): pronom 'en'. 'La Núria en parla molt.'
(c) 'que hagin arribat' és una oració subordinada que fa de CD, o sigui un CD neutre: pronom 'ho'. 'Encara no ho sé.'
Procediment que s'ha seguit als tres: primer identificar el complement, després mirar la preposició, i només al final triar la forma segons la posició.

Dos verbs: 'pregunto' (principal) i 'sortiran' (subordinada): composta. 'quan sortiran els resultats de l'anàlisi' reprodueix una pregunta ('Quan sortiran?') sense signes d'interrogació: és una interrogativa indirecta, un tipus de subordinada substantiva, aquí introduïda pel mot interrogatiu 'quan' (no per 'si'). Substitueix per 'això': 'Em pregunto això' (m'ho pregunto): fa de complement directe. Resultat: subordinada substantiva interrogativa indirecta de CD. Fixa't que 'quan' no fa de nexe temporal: dins la subordinada fa de complement circumstancial de temps de 'sortiran'.

CD: «els contes» (pronom «els»). CI: «a la meva germana» (pronom «li»).
Quan es combinen un CD de tercera persona i un CI de tercera, el CI «li» passa a «hi» i va darrere del CD: «Els hi vaig llegir».
Comprovació: CD (què vaig llegir?) = els contes; CI (a qui?) = a la meva germana.

Passiva perifràstica: «Els diplomes van ser signats per la directora». El CD passa a ser subjecte, el verb es forma amb «ser» + participi (que concorda amb el subjecte) i l'antic subjecte esdevé complement agent («per la directora»).
Passiva reflexa: «Es van signar els diplomes». Es forma amb «es» + verb en tercera persona que concorda amb el subjecte («els diplomes») i normalment s'omet l'agent.
Error típic: «Es va signar els diplomes» (el verb ha de concordar amb el subjecte, no pot quedar en singular).

a) Causal; nexe «com que».
b) Condicional; nexe «si».
c) Concessiva; nexe «encara que» (amb subjuntiu).
d) Final; nexe «perquè» (amb subjuntiu, expressa la finalitat).
e) Temporal; nexe «quan».
Cal no confondre el «perquè» final (subjuntiu, respon a «amb quina finalitat?») amb el causal (indicatiu, respon a «per quin motiu?»).

a) CD («Ho vull»).
b) Subjecte («Això em preocupa»; el verb «preocupar» concorda amb la subordinada).
c) Complement de règim verbal, perquè «dependre» regeix la preposició «de» (es pot substituir per «en»: «En depèn»).
d) Atribut del verb copulatiu «és» («La condició ho és»).

a) Relativa especificativa (sense comes): restringeix el grup; només els alumnes que van arribar tard no van entrar, de manera que els altres sí.
b) Relativa explicativa (entre comes): afegeix una informació addicional sobre tots els alumnes; tots van arribar tard i cap no va poder entrar.
Per tant, en la b) tots van arribar tard. L'especificativa no es pot suprimir sense canviar el sentit; l'explicativa sí.

a) Disjuntiva; nexe «o» (opció entre dues possibilitats).
b) Copulativa; nexe «ni… ni» (suma dues negacions).
c) Adversativa; nexe «però» (la segona part s'oposa a la primera).
d) Distributiva; correlació «uns… altres» (reparteix accions entre subjectes diferents).

a) «que»: el relatiu va sense preposició quan fa de CD.
b) «qui» (o «el qual»): amb preposició i antecedent de persona.
c) «on» (o «en què»): antecedent de lloc.
d) «què» (o «el qual»): amb preposició i antecedent de cosa.
Error típic: «la noia que et vaig parlar»; quan el verb regeix preposició, cal «de qui» o «de la qual».

(a) Incorrecta: li + ho es fusiona sempre en 'l'hi'. Forma correcta: 'L'hi vaig comentar ahir.'
(b) Incorrecta: 'hi ha' és impersonal i no concorda mai en nombre, perquè no té subjecte. Forma correcta: 'N'hi ha quatre a la nevera.'
(c) Incorrecta: el destinatari és una sola persona, la mare, per tant el CI és 'li', no 'els'. Amb el CD 'el regal' dona 'l'hi'. Forma correcta: 'L'hi vaig donar.'
Els tres errors són els més freqüents del català parlat, i tots tres es detecten amb la mateixa pregunta: quants destinataris hi ha i quin complement estic substituint.

Comptem els verbs: 'va saber', 'havien seleccionat', 'va trucar', 'celebressin': quatre proposicions.
La principal és 'va trucar a la família' (subjecte elidit 'ell/ella'; CI 'a la família').
De la principal en depèn 'Quan va saber...': subordinada adverbial de temps (nexe 'quan').
Dins d'aquesta temporal hi ha 'que l'havien seleccionat': subordinada substantiva de CD del verb 'va saber' (què va saber? Doncs 'això').
També de la principal en depèn 'perquè tots ho celebressin': el verb 'celebressin' va en subjuntiu, per tant és una adverbial de finalitat.
S'analitza de fora ('va trucar') cap a dins: primer les subordinades de la principal (temporal i final) i, dins la temporal, la substantiva encaixada.

Nota de format: a la PAU 2026 la part 3 fa preguntes objectives i acotades, no anàlisis senceres. L'anàlisi completa de sobre és per entendre-ho; a l'examen contesta només el que et demanen.

Comptem els verbs: 'vas recomanar', 'va agradar', 'vaig llegir': tres proposicions.
La principal és 'El llibre... em va agradar tant': subjecte 'El llibre', predicat verbal 'va agradar', CI 'em', i 'tant' anticipa una consecutiva.
'que em vas recomanar' és una subordinada de relatiu especificativa amb antecedent 'El llibre'; dins seu, 'que' fa de CD de 'vas recomanar'.
'que el vaig llegir dues vegades' és una subordinada adverbial consecutiva (correlació 'tant... que'): expressa la conseqüència que va agradar molt.
Hi ha, doncs, dues subordinades de la mateixa principal, de tipus diferent: una de relatiu i una de consecutiva.

Nota de format: a la PAU 2026 la part 3 fa preguntes objectives i acotades, no anàlisis senceres. L'anàlisi completa de sobre és per entendre-ho; a l'examen contesta només el que et demanen.

És una oració composta per subordinació.
Principal: «aprovaràs» (subjecte elidit «tu»).
Subordinada 1: «Si estudies cada dia», adverbial condicional, nexe «si», amb verb en present d'indicatiu (es presenta com a condició real).
Subordinada 2: «encara que el professor sigui exigent», adverbial concessiva, nexe «encara que», amb subjuntiu perquè s'expressa una dificultat que no impedeix el resultat.
«Cada dia» és un CC de temps (freqüència) dins de la primera.

a) «El professor a qui vaig preguntar…»: quan el relatiu fa de CI cal la preposició («a qui»); no s'admet duplicar-lo amb «li».
b) «El cotxe de què (o del qual) et vaig parlar…»: «parlar» regeix «de» i el relatiu ha de portar la preposició.
c) «Tinc moltes ganes que vinguis»: és un cas de dequeisme; «ganes» no demana preposició davant la subordinada.
d) «Si tingués temps, hi aniria»: en la condicional hipotètica es fa servir l'imperfet de subjuntiu, no el condicional.

Verb: «va molestar».
Subjecte: «el soroll de l'obra» (concorda amb el verb en singular).
CI: «als veïns del pis de dalt», reduplicat pel pronom feble «els».
El subjecte va darrere del verb perquè s'ha avançat el CI per donar-li relleu (ordre marcat, habitual amb verbs com «molestar», «agradar» o «preocupar»).
Comprovació: si passem el verb al plural («els van molestar els sorolls»), canvia el subjecte, no el CI.

a) «Hem de tornar»: perífrasi d'obligació (haver de + infinitiu). «Torna a ploure»: repetició (tornar a + infinitiu). «Acabo de sopar»: acció acabada fa poc (acabar de + infinitiu). «Sol sopar»: hàbit (soler + infinitiu).
b) Com que «els deures» és un CD plural, el pronom és «els»: «Els hem de fer» (davant de l'auxiliar) o «Hem de fer-los» (darrere de l'infinitiu).
En una perífrasi, el verb auxiliar i l'infinitiu formen una unitat i el pronom pot anar en qualsevol de les dues posicions.

Verb principal: «saben».
Subjecte: «els alumnes que han fet l'examen», amb una subordinada de relatiu especificativa («que han fet l'examen») que és complement del nom «alumnes».
CD: «que els resultats es publicaran dilluns», subordinada substantiva (nexe «que»); es pot substituir per «ho» («ho saben»).
Dins d'aquesta subordinada, el subjecte és «els resultats» (passiva reflexa) i «dilluns» és CC de temps.

a) Incorrecte: el gerundi no pot fer de complement d'un nom. Correcció: «una caixa que contenia llibres».
b) Correcte: gerundi compost que expressa anterioritat respecte al verb principal, amb el mateix subjecte.
c) Incorrecte: gerundi d'especificació, que és un calc del castellà. Correcció: «una carta que deia que no l'admetien».
d) Correcte: expressa simultaneïtat i el subjecte del gerundi coincideix amb el del verb principal («jo»).

a) Oracions. Oració composta per subordinació amb diversos nivells:
• Principal: «Els tècnics […] van advertir [que…]».
• Sub. 1: «que van revisar el pont» — adjectiva (de relatiu) especificativa.
• Sub. 2: «que, si no es reforçaven els pilars abans de l'hivern, caldria tancar-lo durant uns quants mesos» — substantiva completiva.
• Dins de la sub. 2: «si no es reforçaven els pilars abans de l'hivern» — adverbial condicional; «caldria tancar-lo…» — nucli de la completiva; «tancar-lo durant uns quants mesos» — substantiva d'infinitiu.

b) Funcions.
• Sub. 1: complement del nom «tècnics» dins del subjecte («Els tècnics que van revisar el pont»). Prova: es pot commutar per un adjectiu («Els tècnics revisors»).
• Sub. 2: complement directe de «van advertir». Prova: «Els tècnics ho van advertir».
• Condicional: complement circumstancial de condició de «caldria». Prova: commutació per «en aquest cas».
• Infinitiu «tancar-lo durant uns quants mesos»: subjecte de «caldria» (caldre és un verb que pren l'infinitiu com a subjecte: «això caldria»). Dins: «-lo» CD (= el pont); «durant uns quants mesos» CC de temps.
• Altres funcions: «el pont» CD de «van revisar»; «els pilars» subjecte de «es reforçaven»; «no» modificador oracional (negació); «abans de l'hivern» CC de temps.

c) Els dos «que». El primer és un pronom relatiu: té antecedent («els tècnics») i fa de subjecte de «van revisar». El segon és una conjunció completiva: no té antecedent ni funció sintàctica; només introdueix la subordinada substantiva.

d) «es reforçaven». És una passiva pronominal (passiva reflexa): «es» és una marca de passiva i no fa cap funció; el subjecte pacient és «els pilars», i per això el verb concorda en plural. Equival a «si els pilars no eren reforçats».

e) Estil directe. Els tècnics van advertir: «Si no es reforcen els pilars abans de l'hivern, caldrà tancar el pont durant uns quants mesos.» Fixa't en la correlació temporal: imperfet + condicional en estil indirecte (passat) → present + futur en estil directe.

Errors típics

• Analitzar «que van revisar el pont» com a subordinada substantiva perquè comença per «que».
• Dir que «caldria» és impersonal i no té subjecte: el subjecte és l'infinitiu.
• Considerar «es» un CD o un pronom reflexiu en «es reforçaven».
• Escriure en estil directe «Si no es reforçaven…, caldria…» sense canviar els temps verbals.

Conceptes treballats: Oració composta, subordinades adjectiva, substantiva i adverbial condicional, infinitiu subjecte, pronom relatiu i conjunció, passiva pronominal, estil directe i indirecte.

a) «Els els lliurarem divendres.» CD determinat «els diplomes» → els; CI plural «als participants» → els. En registre formal, el datiu plural va davant de l'acusatiu i manté la forma: els els (GEIEC 13.5.3: «Els els agafaré»). La seqüència «els hi lliurarem», pròpia dels parlars que fan servir hi per li, s'evita en registre formal.

b) «L'hi hem explicat» (parlars orientals, com el central, i nord-occidentals) o «Li l'hem explicat» (valencià). CD «el canvi d'horari» → el; CI singular «a la tutora» → li. Totes dues solucions són igualment acceptables en els parlars respectius (GEIEC 13.5.3c).

c) «Els ho recordarem.» CI plural «a les famílies» → els; CD oracional «que la reunió és dijous» → ho (neutre). En registre formal, els ho (GEIEC: «Volem donar-los-ho»); «els hi recordarem» és col·loquial i s'evita.

d) «Li'n donarem dos.» CD indeterminat amb quantificador «dos exemplars» → en (el numeral es manté); CI singular «a cada escola» → li. En registre formal és més habitual li'n; «N'hi donarem dos», dels parlars que fan servir hi per li, també és acceptable (GEIEC 13.5.3c).

e) «Les hi posarem.» CD «les cadires» → les; complement de lloc «al gimnàs» → hi. Aquí hi és locatiu i la combinació és correcta en tots els registres.

f) «Ho deixarem.» CD neutre «tot això» → ho; el locatiu «al magatzem» se silencia, perquè ho no es combina amb hi locatiu (GEIEC 13.5.3f: «Si ho he de dur al magatzem, ja ho duré demà»). També és possible «L'hi deixarem», amb ho en la forma l'.

g) «Envieu-los-la.» CD «la convocatòria» → la; CI plural «a les famílies» → els, que darrere d'un verb acabat en -u pren la forma plena -los; el datiu va primer (GEIEC: «Podríem donar-los-la»).

h) «N'hi parlarem.» CRV «del pressupost» → en; complement de lloc «a la reunió» → hi; en + hi = n'hi.

i) Correccions.
(1) «Als monitors, els agrairem la feina amb una carta.» El CI plural és els tot sol; «els hi» com a datiu plural és col·loquial i s'evita en registre formal (GEIEC 13.5.3). Si també es pronominalitza «la feina»: «Als monitors, els l'agrairem amb una carta.»
(2) «La sala, ja la reservarem per al dia 12.» Quan un complement es disloca a l'esquerra (es col·loca al principi, separat per una coma), cal un pronom feble que el reprengui (pronom de represa).
(3) «Als alumnes de primer, els donarem el calendari dilluns.» Amb una forma personal (aquí, el futur) els pronoms van davant del verb; només van darrere de l'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu.

j) A e), les hi combina dos pronoms que representen dos complements diferents: les (CD, «les cadires») i hi (complement de lloc, «al gimnàs»). A (1), en canvi, hi no representa cap complement: s'afegeix a els, que ja és el CI («als monitors»), per influència dels parlars que usen hi en lloc de li. En registre formal, els hi només és correcte quan hi és un altre complement, com en «Els hi deixaré la roba (, als teus germans, a l'armari)».

Errors típics

• Fer servir «els hi» per al CI plural sol o per a les combinacions de CI plural + CD en un text formal («els hi lliurarem», «els hi recordarem»).
• Pensar que «les hi» sempre és incorrecte: és correcte quan hi és locatiu (apartat e) i, en els parlars orientals i nord-occidentals, quan representa el CI singular («Les hi regalaré»).
• Intentar combinar ho amb el locatiu («ho hi deixarem»), en lloc de silenciar el locatiu.
• Oblidar el pronom de represa en una dislocació («La sala, ja reservarem») o posar els pronoms darrere d'una forma personal («donarem-los»).
• Escriure «Envieu'ls-la»: darrere d'un verb acabat en -u, el pronom pren la forma plena -los.

Conceptes treballats: Pronoms febles (CD, CI, CRV, locatiu, neutre ho, en partitiu), combinacions binàries, variació dialectal de les combinacions amb li, registre formal (GEIEC 13.5.3), dislocació i pronom de represa, posició dels pronoms.

a) 1) «amb prismàtics» pot ser CC d'instrument de «vaig veure» (jo feia servir els prismàtics) o complement del nom «director» (el director portava prismàtics). 2) «Amb uns prismàtics, vaig veure el director del museu.» / «Vaig veure el director del museu, que portava uns prismàtics.»

b) 1) «del ministre» és complement del nom «crítica», però pot designar l'agent (el ministre critica: valor subjectiu) o el pacient (el ministre és criticat: valor objectiu). 2) «La crítica que va fer el ministre va ser molt dura.» / «La crítica que va rebre el ministre va ser molt dura.»

c) 1) L'antecedent del relatiu «que» pot ser «la filla» o «el veí»: la subordinada adjectiva és complement de l'un o de l'altre nom. 2) «He trobat la filla del veí, la qual treballa a l'hospital.» / «He trobat la filla del veí, el qual treballa a l'hospital.» (o «He trobat la filla d'aquell veí que treballa a l'hospital»). El relatiu compost marca el gènere i desfà l'ambigüitat.

d) 1) El subjecte del gerundi pot ser «l'Anna» (el gerundi és un CC de temps: quan ella sortia) o «el Jordi» (complement predicatiu del CD: el Jordi sortia). 2) «Quan l'Anna sortia del cinema, va veure el Jordi.» / «L'Anna va veure el Jordi quan ell sortia del cinema» (o «…va veure com el Jordi sortia del cinema»).

Comentari. Aquesta mena d'ambigüitat és estructural: les paraules són les mateixes, però la relació sintàctica és diferent. En textos formals (redaccions, PAU, textos administratius) cal detectar-la i evitar-la.

Errors típics

• Explicar l'ambigüitat només amb el sentit («pot voler dir dues coses») sense indicar les funcions sintàctiques.
• Desfer l'ambigüitat afegint informació nova que canvia el contingut.
• Fer servir un gerundi de posterioritat o un gerundi amb subjecte poc clar en la reescriptura.
• A la c), posar «la qual» per a les dues versions.

Conceptes treballats: Ambigüitat sintàctica, complement del nom i complement circumstancial, valor subjectiu i objectiu del genitiu, antecedent del relatiu, gerundi, complement predicatiu.

a) Errors.
(1) «que et vaig parlar» → «del qual (o de què) et vaig parlar». El verb «parlar de» regeix preposició, i el relatiu l'ha de mantenir; ometre-la (caiguda de la preposició) és propi de la llengua col·loquial.
(2) «que els van donar» → «als quals (o a qui) van donar la beca». El relatiu fa de CI; l'estructura «que + pronom feble que repeteix l'antecedent» (relatiu reduït amb pronom de represa) és col·loquial i no és adequada en un registre formal.
(3) «que hi entra» → «on (o en què, en el qual) entra poca llum». Mateix fenomen: cal el relatiu de lloc, no «que» + «hi».
(4) «per la que» → «per la qual» (o «per què»). Després de preposició no es pot fer servir article + «que»; és un calc del castellà «por la que».

b) Correctes. (5) «la directora, la qual és molt prudent»: subordinada explicativa (entre comes); com a subjecte d'una explicativa, «la qual» és admissible, tot i que «que» és més natural: «la directora, que és molt prudent». (6) «El dia en què ens van trucar»: preposició + «què» àton; també seria correcte «El dia que ens van trucar», perquè amb antecedents temporals s'admet «que» sense preposició.

c) Funció del relatiu. (1) CRV de «parlar»; (2) CI de «van donar»; (3) CC de lloc d'«entra»; (4) CC de causa de «no t'ho havia dit».

Errors típics

• Corregir (4) com «per la què»: després de l'article cal «qual».
• Pensar que «el qual» sempre és incorrecte com a subjecte; ho és en les especificatives («*els alumnes els quals han aprovat»), però no en les explicatives.
• Escriure «què» amb accent quan no va darrere de preposició («el llibre què vaig llegir»).
• Corregir el (6) pensant que «en què» és un castellanisme.

Conceptes treballats: Pronoms relatius (que, què, qui, el qual, on), relatiu amb preposició, relatiu de represa, especificatives i explicatives, funció del relatiu.

a) Estil indirecte.
A. «Dilluns, la cap va dir a l'Arnau que l'endemà li enviaria l'informe que ell li havia demanat el dia abans i que, si hi trobava algun error, li ho digués abans de dijous.»
B. «La professora em va preguntar si havia acabat la pràctica.»

b) Canvis.
• Persones: «t'» (a l'Arnau) → «li»; «em» (a la cap) → «li»; «vas demanar» (tu) → «ell […] havia demanat»; «digues-m'ho» → «li ho digués». Al B, «has acabat» (tu) → «havia acabat» (jo).
• Temps i modes: futur «enviaré» → condicional «enviaria»; passat perifràstic «vas demanar» → plusquamperfet «havia demanat»; present «trobes» → imperfet «trobava»; imperatiu «digues» → imperfet de subjuntiu «digués» (ordre subordinada amb «que»); perfet «has acabat» → plusquamperfet «havia acabat».
• Deíctics: «demà» → «l'endemà»; «ahir» → «el dia abans» (o «el dia anterior»). «Dijous» es pot mantenir, perquè és una referència de calendari i no depèn del moment de l'enunciació.
• Nexes: «que» per a les enunciatives i per a l'ordre; «si» per a la interrogativa total. Desapareixen les cometes i el signe d'interrogació.

c) «Hi» és un CC de lloc (o, segons l'anàlisi, un complement locatiu) que substitueix «en l'informe»: «si trobes algun error a l'informe».

Errors típics

• Mantenir el futur («li enviarà») o el present de subjuntiu («que li ho digui»), que només és possible si el relat es fa poc després i la petició encara és vigent.
• Deixar «demà» i «ahir» sense adaptar.
• Introduir la interrogativa indirecta amb «que si» o mantenir el signe d'interrogació.
• Combinar malament els pronoms: «l'hi ho digués» o «li'l digués».

Conceptes treballats: Estil directe i indirecte, correlació de temps verbals, deixi personal i temporal, interrogativa indirecta, pronoms febles.

a) «El pressupost era ajustat, però l'obra es va acabar a temps.» Coordinada adversativa (nexe «però»).
b) «El tren anava ple, de manera que vam haver de viatjar drets.» (o «…, així que…»). Subordinada adverbial consecutiva.
c) «Practicant cada dia, milloraràs la pronúncia.» Gerundi amb valor condicional.
d) «Vam baixar el volum per no despertar el nadó.» Final d'infinitiu: ara el subjecte de «despertar» és el mateix que el del verb principal (nosaltres). Amb subjectes diferents cal «perquè + subjuntiu».
e) «En acabar l'examen, va sortir al pati.» (també «Un cop acabat l'examen…»). Temporal d'infinitiu («en + infinitiu»: simultaneïtat o posterioritat immediata).

f) «Encara que plou» (indicatiu): el fet és real i conegut — està plovent i, malgrat això, sortirem. «Encara que plogui» (subjuntiu): el fet és hipotètic o no se sap si passarà — fins i tot en el cas que plogui, sortirem. El mode verbal expressa l'actitud del parlant davant la realitat del fet.

g) A la primera, «perquè» és causal: introdueix la raó d'un fet ja produït (indicatiu). A la segona és final: introdueix un objectiu encara no assolit, i les finals amb verb conjugat van sempre en subjuntiu.

Errors típics

• Transformar a) en «però tot i així», duplicant el contrast.
• Fer servir «per + infinitiu» amb subjectes diferents («*Vam baixar el volum per no despertar-se el nadó»).
• Escriure «Al acabar l'examen» (calc del castellà i, a més, contracció impossible davant de vocal) en lloc de «En acabar l'examen».
• Confondre «perquè» (causal o final) amb «per què» (preposició + interrogatiu).

Conceptes treballats: Subordinades adverbials (concessiva, causal, consecutiva, condicional, final, temporal), coordinació adversativa, formes no personals, mode indicatiu i subjuntiu.

a) Passiva pronominal (passiva reflexa): «pisos de lloguer» és el subjecte pacient i el verb hi concorda («es venen»). «Es» és una marca de passiva sense funció.
b) Construcció pronominal amb subjecte oracional: «que l'estiu serà molt sec» fa de subjecte de «es diu» (per això el verb va en singular). Molts manuals la classifiquen com a impersonal; el que importa és que no hi ha agent expressat.
c) Recíproc: «es» fa de CD (cadascun abraça l'altre). Admet el reforç «l'un a l'altre».
d) Reflexiu indirecte: «es» fa de CI (la Marta renta les mans a si mateixa) i el CD és «les mans».
e) Verb pronominal: «penedir-se» només existeix amb pronom; «es» no fa cap funció (forma part del verb) i «en» és el CRV.
f) Impersonal: «treballar» és intransitiu i no hi ha cap SN que pugui fer de subjecte; el verb va en tercera persona del singular.
g) Pronominal de canvi d'estat (anticausatiu, o medi): «la porta» és el subjecte que experimenta el canvi; no hi ha agent ni valor reflexiu.

h) «Es busquen cambrers amb experiència.» / «Es lloguen habitacions.» Són passives pronominals: el SN plural és el subjecte i, en registre formal, el verb hi ha de concordar. La construcció sense concordança és pròpia de la llengua col·loquial.

Errors típics

• Analitzar tots els «es» com a pronoms reflexius.
• No fer la concordança en les passives pronominals en un text formal («es ven pisos»).
• Confondre el reflexiu indirecte (d) amb el directe: el CD és «les mans», no «es».
• Dir que a la e) «se'n» és un CD.

Conceptes treballats: Pronom «es»: passiva pronominal, impersonal, reflexiu directe i indirecte, recíproc, verbs pronominals, construccions de canvi d'estat; concordança verbal.

a) Formes incorrectes (6).
(1) obrit → obert: participi irregular d'obrir.
(2) escrivis → escriguis: present de subjuntiu d'escriure (escrigui, escriguis, escrigui…), amb l'increment -gu-; el subjuntiu el demana el verb de voluntat «volem que».
(3) coneixi → conegui: present de subjuntiu de conèixer (conegui, coneguis, conegui…). Va en subjuntiu perquè l'antecedent del relatiu és inexistent («no hi ha ningú que…»).
(4) podries → poguessis: en una condicional que es presenta com a poc probable, la subordinada amb «si» va en imperfet de subjuntiu i la principal en condicional («Si poguessis venir…, en parlaríem…»). El condicional no va mai darrere del «si» condicional.
(6) resolgut → resolt: participi irregular de resoldre (l'increment -gu- apareix en altres temps, com «resolgués», però no en el participi).
(10) apareixi → aparegui: present de subjuntiu d'aparèixer (aparegui, apareguis, aparegui…), exigit per «ens fa il·lusió que».

b) Formes correctes.
(5) portis: l'imperatiu negatiu es fa amb el present de subjuntiu («No portis»).
(7) seieu: imperatiu de seure, 2a persona del plural (seu, segui, seguem, seieu, seguin).
(8) sapigueu: present de subjuntiu de saber, 2a persona del plural (sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen), exigit per «esperem que».
(9) visquis: present de subjuntiu de viure (visqui, visquis, visqui…), exigit per «ens fa il·lusió que».

c) Accentuació. sà-pi-guen té la tònica a l'antepenúltima síl·laba: és esdrúixola i, per tant, s'accentua sempre. sa-pi-gueu té la tònica a l'última síl·laba: és aguda i acaba en el diftong decreixent -eu, i les agudes acabades en diftong decreixent no porten accent (com Andreu). Pel mateix motiu, sapiguem (aguda acabada en -em) tampoc no en porta.

d) Reescriptura. Condició possible: «Si pots venir dissabte, en parlarem amb calma» (present d'indicatiu + futur). Condició poc probable: «Si poguessis venir dissabte, en parlaríem amb calma» (imperfet de subjuntiu + condicional).

Errors típics

• Regularitzar els participis («obrit», «resolgut») per analogia amb «dormit» o «temut».
• Formar el present de subjuntiu sobre l'arrel del present d'indicatiu («coneixi», «apareixi», «escrivis») en lloc de la forma amb -gu-.
• Posar el condicional darrere del «si» condicional («Si podries…»).
• Accentuar «sapigueu» o «sapiguem» per analogia amb «sàpiga» i «sàpiguen», sense comprovar on és la síl·laba tònica.
• Considerar incorrectes formes correctes però poc freqüents, com «seieu» o «visquis».

Conceptes treballats: Participis irregulars, present i imperfet de subjuntiu, verbs amb increment -gu-, usos del subjuntiu (voluntat, desig, antecedent inexistent, imperatiu negatiu), període condicional, accentuació de formes verbals.

a) «cansats»: complement predicatiu del subjecte (concorda en gènere i nombre amb «els alumnes»; el verb «sortir» és ple, no copulatiu). «de l'examen»: CC de lloc (origen); es pot pronominalitzar amb «en»: «En van sortir cansats».
b) «la millor candidata»: complement predicatiu del CD («la»). El verb «considerar» exigeix un CD i un predicatiu que en diu una qualitat: «Consideren que ella és la millor candidata».
c) «per unanimitat»: CC de manera. «pel consell»: complement agent de la passiva perifràstica; passant a activa es converteix en subjecte: «El consell la va elegir per unanimitat».
d) «de política»: complement de règim verbal (CRV) de «parlar de»; pronominalització: «En parla amb passió». «amb passió»: CC de manera (commutable per «apassionadament»).
e) «preocupat»: atribut (verb copulatiu «semblar»); pronominalització: «El metge ho sembla».
f) «Em»: CI (persona afectada). «el genoll»: subjecte (concordança: «Em fan mal els genolls»). «mal» és el CD de «fer».
g) «Al director»: CI, duplicat pel pronom «li» (dislocació a l'esquerra). «les reunions curtes»: subjecte (concordança: «agraden» en plural).

h) A «La Laia és tranquil·la», el verb «ser» és copulatiu, gairebé buit de significat, i tota la informació la porta l'atribut: es pot substituir per «ho» («ho és»). A «La Laia viu tranquil·la», «viure» és un verb predicatiu amb significat propi; «tranquil·la» afegeix una qualitat del subjecte mentre fa l'acció. Si se suprimeix, l'oració continua sent gramatical («La Laia viu»), i no es pot substituir per «ho» (*«La Laia ho viu»).

Errors típics

• Analitzar «cansats» com a atribut perquè concorda amb el subjecte.
• Analitzar «el genoll» o «les reunions curtes» com a CD perquè van darrere del verb.
• Confondre el complement agent amb un CC de causa o de manera.
• Analitzar «de política» com a CC de matèria: amb «parlar de» és CRV.

Conceptes treballats: Atribut i complement predicatiu, CRV, complement agent, CI i dislocació, subjecte postverbal, proves de pronominalització i concordança.

a) Model. «Tot i que la nova biblioteca del barri, que té una sala d'estudi oberta fins a mitjanit, s'ha omplert d'estudiants que hi preparen els exàmens, molts han de tornar a casa a peu perquè l'horari dels autobusos no s'ha ampliat.» (Hi ha altres solucions vàlides; cal que respectin les relacions lògiques: èxit de la biblioteca ↔ problema del retorn; horari ↔ causa del retorn a peu.)

b) Anàlisi.
• Principal: «molts han de tornar a casa a peu» (subjecte el·líptic recuperable: molts [estudiants]).
• «Tot i que la nova biblioteca del barri […] s'ha omplert d'estudiants […]»: subordinada adverbial concessiva (CC de concessió de la principal).
• «que té una sala d'estudi oberta fins a mitjanit»: subordinada adjectiva explicativa (CN de «biblioteca»).
• «que hi preparen els exàmens»: subordinada adjectiva especificativa (CN d'«estudiants»).
• «perquè l'horari dels autobusos no s'ha ampliat»: subordinada adverbial causal (CC de causa de la principal).

c) Sense comes («la nova biblioteca que té una sala d'estudi…»), la relativa seria especificativa: distingiria aquesta biblioteca d'altres biblioteques noves del barri que no tenen sala d'estudi. L'explicativa, en canvi, afegeix una informació sobre l'única biblioteca nova, que ja està identificada; es pot suprimir sense que canviï el referent.

Criteris d'avaluació. Inclou els tres tipus de subordinades demanats; els nexes expressen la relació lògica correcta; no hi ha repeticions innecessàries ni anacoluts; la puntuació de l'explicativa és correcta; l'anàlisi identifica la principal.

Errors típics

• Encadenar les oracions amb «i» o amb «que» sense establir relacions lògiques.
• Posar la relativa explicativa sense comes o amb una sola coma.
• Fer servir «ja que» o «perquè» per a una relació que és concessiva.
• Crear un anacolut: començar amb un subjecte que queda sense verb.

Conceptes treballats: Oració composta, subordinades adjectives explicatives i especificatives, concessives i causals, cohesió i puntuació.