Exercicis de geometria a l'espai — Matemàtiques 2n Batxillerat
La geometria a l'espai és un altre dels blocs fixos de la PAU, i aquests exercicis la cobreixen sencera. Treballes vectors a l'espai, el mòdul i els productes escalar, vectorial i mixt, i els fas servir per calcular angles, àrees de triangles i volums. Després escrius equacions de rectes i plans, com el pla que passa per tres punts o el pla mediador d'un segment, i estudies posicions relatives. Al final calcules distàncies entre punts, rectes i plans. Les solucions expliquen quin vector o quina equació fas servir a cada pas. Errors típics: confondre el vector director d'una recta amb el vector normal d'un pla i restar en l'ordre invers per trobar un vector.
Nivell bàsic
Exercici 1
Calcula el mòdul del vector AB si A(2, 1, 0) i B(2, 4, 4).
Mostra la solució
Primer el vector: AB = B - A = (2-2, 4-1, 4-0) = (0, 3, 4).
El mòdul és = = .
|AB| = 5.
Exercici 2
Dues rectes tenen vectors directors = (1, 2, 3) i = (2, 4, 6). Poden ser paral·leles?
Mostra la solució
Mirem si els directors són proporcionals. = (2, 4, 6) és exactament el doble de = (1, 2, 3).
Com que tenen la mateixa direcció, les rectes són paral·leles o coincidents.
Per distingir entre les dues opcions caldria comprovar si comparteixen algun punt.
Exercici 3
Calcula la distància entre els punts A(1, 2, 2) i B(1, 4, 4).
Mostra la solució
La distància entre dos punts és el mòdul del vector que els uneix.
AB = B - A = (0, 2, 2), i |AB| = = = = 2·.
La distància és 2·, aproximadament 2,83.
Exercici 4
Comprova si els punts A(1, 2, 3), B(3, 3, 5) i C(7, 5, 9) estan alineats.
Mostra la solució
Tres punts estan alineats si els vectors AB i AC tenen la mateixa direcció, és a dir, si són proporcionals.
AB = B - A = (3 - 1, 3 - 2, 5 - 3) = (2, 1, 2) i AC = C - A = (7 - 1, 5 - 2, 9 - 3) = (6, 3, 6).
Com que AC = 3·AB (6/2 = 3/1 = 6/2 = 3), els dos vectors són proporcionals i els tres punts estan alineats.
Comprovació: C = A + 3·AB = (1 + 6, 2 + 3, 3 + 6) = (7, 5, 9), que és exactament C.
Exercici 5
Escriu les equacions paramètriques i l'equació contínua de la recta que passa pels punts A(1, -2, 0) i B(3, 1, 4).
Mostra la solució
Vector director: u = AB = (3 - 1, 1 - (-2), 4 - 0) = (2, 3, 4).
Amb el punt A i el vector u, les equacions paramètriques són x = 1 + 2t, y = -2 + 3t, z = 4t (t és el paràmetre).
Aïllant t de cada equació i igualant, l'equació contínua és (x - 1)/2 = (y + 2)/3 = z/4.
Comprovació: per a t = 1 s'obté (3, 1, 4), que és el punt B.
Error típic: escriure (y - 2)/3 en lloc de (y + 2)/3; a la contínua es resta la coordenada del punt, i -(-2) = +2.
Exercici 6
Troba l'equació general del pla que passa pel punt P(2, -1, 3) i té com a vector normal n = (1, 2, -2). Comprova si el punt Q(0, -3, 0) pertany a aquest pla.
Mostra la solució
Si el vector normal és (A, B, C), el pla té equació Ax + By + Cz + D = 0; aquí, x + 2y - 2z + D = 0.
Imposem que P hi pertanyi: 2 + 2·(-1) - 2·3 + D = 0, és a dir, 2 - 2 - 6 + D = 0, d'on D = 6.
Pla: x + 2y - 2z + 6 = 0.
Substituïm Q: 0 + 2·(-3) - 2·0 + 6 = -6 + 6 = 0. Sí, Q pertany al pla.
Exercici 7
Raona si els plans : 2x - y + 3z = 5 i : -4x + 2y - 6z = 1 són paral·lels i, si ho són, si coincideixen.
Mostra la solució
Dos plans són paral·lels quan els seus vectors normals són proporcionals. = (2, -1, 3) i = (-4, 2, -6) = -2·: sí que són paral·lels.
Perquè siguin el mateix pla, la proporció s'ha de mantenir també en el terme independent: -2·5 = -10, però el de és 1 ≠ -10.
Per tant, són plans paral·lels diferents (no tenen cap punt en comú).
Es pot veure també multiplicant per -2: -4x + 2y - 6z = -10, incompatible amb -4x + 2y - 6z = 1.
Exercici 8
Calcula la distància del punt P(1, 2, 3) al pla π: 2x - y + 2z - 3 = 0.
Mostra la solució
Fórmula: d(P, π) = |A·x0 + B·y0 + C·z0 + D| / √(A2 + B2 + C2).
Numerador: |2·1 - 2 + 2·3 - 3| = |2 - 2 + 6 - 3| = 3.
Denominador: √(22 + (-1)2 + 22) = √9 = 3.
d(P, π) = 3/3 = 1 unitat.
Error típic: oblidar el valor absolut o el terme D en substituir.
Exercici 9
Donada la recta r: (x, y, z) = (1, -1, 1) + t·(2, 1, 3), comprova si els punts P(5, 1, 7) i Q(3, 0, 5) hi pertanyen.
Mostra la solució
Un punt pertany a la recta si existeix un únic valor de t que dona les tres coordenades alhora.
P: 1 + 2t = 5 → t = 2; -1 + t = 1 → t = 2; 1 + 3t = 7 → t = 2. El mateix valor a les tres equacions: P pertany a r.
Q: 1 + 2t = 3 → t = 1; -1 + t = 0 → t = 1; però 1 + 3t = 5 → t = 4/3. Els valors no coincideixen: Q no pertany a r.
Error típic: comprovar només una o dues coordenades; cal que les tres donin el mateix t.
Exercici 10
Expressa la recta r: x = 1 + 2t, y = -t, z = 3 + t com a intersecció de dos plans (equacions implícites).
Mostra la solució
Aïllem el paràmetre: t = , t = -y, t = z - 3. L'equació contínua és /(-1) = .
Igualant el primer i el segon membre: x - 1 = -2y → x + 2y - 1 = 0.
Igualant el segon i el tercer: -y = z - 3 → y + z - 3 = 0.
r: {x + 2y - 1 = 0, y + z - 3 = 0}. Comprovació: el punt (1, 0, 3) (t = 0) compleix 1 + 0 - 1 = 0 i 0 + 3 - 3 = 0, i el director (2, -1, 1) és perpendicular als dos normals: 2 - 2 = 0 i -1 + 1 = 0.
Nivell intermedi
Exercici 11
Com s'obté un vector unitari amb la mateixa direcció que un vector v donat?
Mostra la solució
Dividint v pel seu mòdul |v|; el resultat té mòdul 1 i la mateixa direcció.
Exercici 12
Calcula el cosinus de l'angle entre els vectors u = (1, 0, -1) i v = (2, 1, 0).
Mostra la solució
L'angle es troba amb la fórmula cos(angle) = (u·v)/(|u|·|v|).
Producte escalar: u·v = 1·2 + 0·1 + (-1)·0 = 2.
Mòduls: |u| = √(1 + 0 + 1) = √2 i |v| = √(4 + 1 + 0) = √5.
Per tant cos(angle) = 2 / (√2·√5) = 2/√10, aproximadament 0,63 (un angle proper a 50 graus).
Exercici 13
Una recta ve donada com a intersecció dels plans x + y + z - 1 = 0 i x - y + z - 3 = 0. Escriu-ne les equacions paramètriques.
Mostra la solució
Una recta escrita com a tall de dos plans té per vector director el producte vectorial dels dos vectors normals, perquè el director és paral·lel als dos plans alhora.
Normals: n1 = (1, 1, 1) i n2 = (1, -1, 1).
Director d = n1 × n2:
primera, 1·1 - 1·(-1) = 2;
segona, 1·1 - 1·1 = 0;
tercera, 1·(-1) - 1·1 = -2.
Així d = (2, 0, -2), que podem simplificar a (1, 0, -1).
Ens cal un punt de la recta: donem un valor, per exemple z = 0, i resolem el sistema x + y = 1, x - y = 3. Sumant: 2x = 4, x = 2; per tant y = -1. Un punt és P(2, -1, 0).
Les equacions paramètriques (punt més múltiple del director) són: x = 2 + t, y = -1, z = -t.
Comprovació: substituint a tots dos plans surt 0 = 0 per a qualsevol t.
Exercici 14
Troba l'equació del pla mediador del segment de punts P = (2, 0, 1) i Q = (4, 2, 3) (el pla format per tots els punts que estan a la mateixa distància de P que de Q).
Mostra la solució
El pla mediador passa pel punt mitjà de PQ i té com a vector normal el vector PQ.
Punt mitjà: M = (, , ) = (3, 1, 2).
Vector normal: PQ = Q - P = (2, 2, 2), que simplifiquem a (1, 1, 1).
Equació: 1(x-3) + 1(y-1) + 1(z-2) = 0, és a dir x + y + z - 6 = 0.
Comprovació ràpida: M compleix 3+1+2-6 = 0. Tot punt d'aquest pla és equidistant de P i Q.
Exercici 15
Troba la recta perpendicular al pla π: x - 2y + 2z = 10 que passa pel punt P(1, 1, 1), el punt on talla el pla (projecció ortogonal de P) i la distància de P a π.
Mostra la solució
La recta perpendicular té com a director el vector normal del pla, n = (1, -2, 2): r: x = 1 + t, y = 1 - 2t, z = 1 + 2t.
Substituïm a π: (1 + t) - 2(1 - 2t) + 2(1 + 2t) = 10 → 1 + t - 2 + 4t + 2 + 4t = 10 → 9t + 1 = 10 → t = 1.
Punt de tall (projecció de P): Q(2, -1, 3).
Distància: |PQ| = |(1, -2, 2)| = √(1 + 4 + 4) = 3.
Comprovació amb la fórmula: d(P, π) = |1 - 2 + 2 - 10| / √(1 + 4 + 4) = 9/3 = 3.
Exercici 16
Estudia la posició relativa de la recta r: (x, y, z) = (1, 0, 2) + t·(1, 1, -1) i el pla π: 2x + y + 3z = 5. Si són paral·lels, calcula la distància entre ells.
Mostra la solució
Director de r: u = (1, 1, -1); normal de π: n = (2, 1, 3). Producte escalar: u·n = 2 + 1 - 3 = 0, així que la recta és paral·lela al pla o hi està continguda.
Mirem si el punt A(1, 0, 2) de r és del pla: 2·1 + 0 + 3·2 = 8 ≠ 5. No hi és: r i π són paral·lels (cap punt comú).
La distància és la de qualsevol punt de r al pla: d = |8 - 5| / √(4 + 1 + 9) = 3/√14 ≈ 0,80 unitats.
Si u·n hagués estat diferent de zero, la recta tallaria el pla en un sol punt.
Exercici 17
Troba l'equació general del pla que conté la recta r: = = i passa pel punt P(0, 1, 2).
Mostra la solució
De r en traiem un punt, A(1, 0, -1), i el director u = (2, 1, -1). El segon vector del pla és AP = (0 - 1, 1 - 0, 2 - (-1)) = (-1, 1, 3).
Vector normal: n = u × AP = (1·3 - (-1)·1, (-1)·(-1) - 2·3, 2·1 - 1·(-1)) = (4, -5, 3).
Pla: 4x - 5y + 3z + D = 0. Amb A: 4 - 0 - 3 + D = 0 → D = -1.
π: 4x - 5y + 3z - 1 = 0.
Comprovació: P → 0 - 5 + 6 - 1 = 0, i el punt (3, 1, -2) de r (t = 1) → 12 - 5 - 6 - 1 = 0.
Exercici 18
Calcula l'angle que formen els plans : x + y = 2 i : x + z = 5.
Mostra la solució
L'angle entre dos plans és l'angle (agut) entre els seus vectors normals: n1 = (1, 1, 0) i n2 = (1, 0, 1).
cos α = |n1·n2| / (|n1|·|n2|) = |1 + 0 + 0| / (√2·√2) = 1/2.
α = arccos(1/2) = 60°.
Observa que la coordenada que falta a cada equació (z a π1, y a π2) és un 0 al vector normal; no és un error oblidar-la, però cal tenir-ho present en fer el producte.
Exercici 19
Donats la recta r: (x, y, z) = (0, 0, 1) + t·(1, 2, 2) i el pla π: 2x + 2y + z = 9, calcula el punt on es tallen i l'angle que formen.
Mostra la solució
Punt de tall: substituïm x = t, y = 2t, z = 1 + 2t a π: 2t + 4t + 1 + 2t = 9 → 8t = 8 → t = 1. Punt: (1, 2, 3).
Angle recta-pla: el sinus de l'angle α és el cosinus de l'angle entre el director u = (1, 2, 2) i la normal n = (2, 2, 1):
sin α = |u·n| / (|u|·|n|) = |2 + 4 + 2| / (3·3) = 8/9.
α = arcsin(8/9) ≈ 62,73°.
Error típic: fer servir el cosinus en lloc del sinus; amb cos α = 8/9 sortiria l'angle entre la recta i la normal (27,27°), que és el complementari.
Exercici 20
Calcula el punt simètric de P(2, 3, 4) respecte del pla π: x - y + 2z + 5 = 0.
Mostra la solució
Recta perpendicular a π per P (director n = (1, -1, 2)): (2 + t, 3 - t, 4 + 2t).
Punt de tall M amb el pla: (2 + t) - (3 - t) + 2(4 + 2t) + 5 = 0 → 6t + 12 = 0 → t = -2. M = (0, 5, 0).
M és el punt mitjà entre P i el simètric P': P' = 2M - P = (0 - 2, 10 - 3, 0 - 4) = (-2, 7, -4).
Comprovació: d(P, π) = |2 - 3 + 8 + 5| / √6 = 12/√6 i d(P', π) = |-2 - 7 - 8 + 5| / √6 = 12/√6, iguals, i P i P' donen signes oposats (estan a bandes diferents del pla).
Exercici 21
Calcula la distància del punt P(6, 2, 6) a la recta r: = = .
Mostra la solució
Punt de r: A(1, 0, 2); director u = (2, 2, 1), amb |u| = √(4 + 4 + 1) = 3. Vector AP = (5, 2, 4).
Fórmula amb el producte vectorial: d(P, r) = |AP × u| / |u|.
AP × u = (2·1 - 4·2, 4·2 - 5·1, 5·2 - 2·2) = (-6, 3, 6), de mòdul √(36 + 9 + 36) = √81 = 9.
d(P, r) = 9/3 = 3 unitats.
Comprovació per l'altre mètode: el punt genèric de r és (1 + 2t, 2t, 2 + t); imposant que el vector fins a P sigui perpendicular a u: 2(5 - 2t) + 2(2 - 2t) + (4 - t) = 18 - 9t = 0 → t = 2, peu Q(5, 4, 4) i |PQ| = √(1 + 4 + 4) = 3.
Nivell avançat
Exercici 22
Calcula el volum del tetraedre de vèrtexs A(1, 1, 1), B(3, 0, 1), C(2, 2, 0) i D(0, 1, 3).
Mostra la solució
El producte mixt de tres vectors dona (en valor absolut) el volum del paral·lelepípede que formen, i el volum del tetraedre és una sisena part d'aquest: Vtetraedre = (1/6)·|mixt|.
Agafem els tres vectors des de A: AB = (2, -1, 0), AC = (1, 1, -1) i AD = (-1, 0, 2).
El producte mixt és AB·(AC × AD). Primer calculem AC × AD:
primera, 1·2 - (-1)·0 = 2;
segona, (-1)·(-1) - 1·2 = -1;
tercera, 1·0 - 1·(-1) = 1.
Així AC × AD = (2, -1, 1).
Ara el producte escalar amb AB: mixt = (2, -1, 0)·(2, -1, 1) = 2·2 + (-1)·(-1) + 0·1 = 4 + 1 + 0 = 5.
El volum del paral·lelepípede és |5| = 5, i el del tetraedre V = (1/6)·5 = 5/6, aproximadament 0,83 unitats cúbiques. Com que el mixt no és zero, els quatre punts no són coplanaris i el tetraedre existeix de debò.
Exercici 23
Donats els punts A(2, 1, 0), B(1, 3, 2) i C(0, 0, 1), troba l'equació general del pla que els conté i, com que |u × v| ja el tens, calcula també l'àrea del triangle ABC.
Mostra la solució
Dos vectors directors del pla des de A: AB = B - A = (-1, 2, 2) i AC = C - A = (-2, -1, 1).
Vector normal n = AB × AC:
primera, 2·1 - 2·(-1) = 4;
segona, 2·(-2) - (-1)·1 = -3;
tercera, (-1)·(-1) - 2·(-2) = 5.
Per tant n = (4, -3, 5).
Equació del pla amb normal (4, -3, 5) que passa per A(2, 1, 0): 4(x - 2) - 3(y - 1) + 5(z - 0) = 0, és a dir 4x - 3y + 5z - 5 = 0.
Comprovació amb C: 4·0 - 3·0 + 5·1 - 5 = 0.
Per a l'àrea del triangle aprofitem que |AB × AC| és l'àrea del paral·lelogram: |n| = = = = 5·.
L'àrea del triangle és la meitat: Àrea = ()·5· = 5·, aproximadament 3,54 unitats quadrades.
Exercici 24
Estudia la posició relativa de les rectes r (passa per A(1, 0, 0) amb director u = (1, 0, 1)) i s (passa per B(0, 1, 0) amb director v = (0, 1, 1)). Si es tallen, troba el punt de tall.
Mostra la solució
Primer mirem si els directors són proporcionals: u = (1, 0, 1) i v = (0, 1, 1) no ho són, o sigui que les rectes no són ni paral·leles ni coincidents; només poden ser secants o encreuar-se.
Per decidir-ho fem servir el producte mixt [AB, u, v]: si és zero, les rectes són coplanàries i per tant es tallen; si no, s'encreuen.
Vector AB = B - A = (-1, 1, 0). Producte vectorial u × v = (0·1 - 1·1, 1·0 - 1·1, 1·1 - 0·0) = (-1, -1, 1).
Mixt = AB·(u × v) = (-1)·(-1) + 1·(-1) + 0·1 = 1 - 1 + 0 = 0. Com que és zero, les rectes són secants: es tallen en un punt.
Per trobar-lo, igualem les formes paramètriques. r: (1 + t, 0, t); s: (0, 1 + p, p).
De la x: 1 + t = 0, per tant t = -1. De la y: 0 = 1 + p, per tant p = -1. Comprovem la z: t = p dona -1 = -1, coherent.
Substituint t = -1 a r: el punt de tall és (0, 0, -1) (i a s amb p = -1 surt el mateix).
Exercici 25
Considera els plans : x + y + z = 1, : 2x - y + z = 3 i : x + ay + 2z = 0.
a) Discuteix, segons el valor del paràmetre a, la posició relativa dels tres plans.
b) Per al valor de a en què no es tallen en un sol punt, troba les equacions paramètriques de la recta que tenen en comú.
Mostra la solució
a) Determinant de la matriu de coeficients: det = 1·(-2 - a) - 1·(4 - 1) + 1·(2a + 1) = -2 - a - 3 + 2a + 1 = a - 4.
Si a ≠ 4: det ≠ 0, el sistema és compatible determinat i els tres plans es tallen en un únic punt.
Si a = 4: rang(A) = 2. Observem que 3π1 - π2 dona (3 - 2)x + (3 + 1)y + (3 - 1)z = 3 - 3, és a dir, x + 4y + 2z = 0, que és exactament π3. Per tant, rang(A|B) = 2: el sistema és compatible indeterminat i els tres plans passen per una mateixa recta (feix de plans).
b) La recta comuna és la intersecció de π1 i π2. Director: n1 × n2 = (1, 1, 1) × (2, -1, 1) = (1·1 - 1·(-1), 1·2 - 1·1, 1·(-1) - 1·2) = (2, 1, -3).
Un punt: amb y = 0, x + z = 1 i 2x + z = 3 → x = 2, z = -1: A(2, 0, -1) (comprovem π3: 2 + 0 - 2 = 0).
Recta: x = 2 + 2t, y = t, z = -1 - 3t.
Exercici 26
Siguin les rectes r: (x - 1)/1 = (y - 2)/1 = z/2 i s: x = 2 + λ, y = a + 2λ, z = 2 + λ.
a) Determina el valor de a perquè r i s es tallin, i troba el punt de tall.
b) Quina és la posició relativa de r i s per als altres valors de a?
Mostra la solució
Dades: r passa per A(1, 2, 0) amb director u = (1, 1, 2); s passa per B(2, a, 2) amb director v = (1, 2, 1). Com que u i v no són proporcionals, les rectes no poden ser paral·leles: o es tallen o s'encreuen.
Es tallen si els vectors AB = (1, a - 2, 2), u i v són coplanaris, és a dir, si det(AB, u, v) = 0: det = 1·(1 - 4) - (a - 2)·(1 - 2) + 2·(2 - 1) = -3 + (a - 2) + 2 = a - 3.
a) a = 3. Punt de tall: igualem (1 + t, 2 + t, 2t) = (2 + λ, 3 + 2λ, 2 + λ). De la primera, t = 1 + λ; a la segona, 2 + 1 + λ = 3 + 2λ → λ = 0, t = 1. Tercera: 2·1 = 2 + 0, correcte. Punt: (2, 3, 2).
b) Si a ≠ 3, el determinant no s'anul·la, els tres vectors no són coplanaris i les rectes s'encreuen (no es tallen ni són paral·leles).
Exercici 27
Donats la recta r: x = 1 + t, y = t, z = 2 + t i el pla π: 2x - y + z = 0:
a) Troba l'equació del pla π' que conté r i és perpendicular a π.
b) Troba les equacions paramètriques de la projecció ortogonal de r sobre π.
Mostra la solució
a) Director de r: u = (1, 1, 1); normal de π: n = (2, -1, 1). Com que u·n = 2 - 1 + 1 = 2 ≠ 0, r talla π. El pla π' ha de contenir u (conté r) i també n (és perpendicular a π), així que el seu normal és n' = u × n = (1·1 - 1·(-1), 1·2 - 1·1, 1·(-1) - 1·2) = (2, 1, -3).
π': 2x + y - 3z + D = 0; amb el punt (1, 0, 2) de r: 2 - 6 + D = 0 → D = 4. π': 2x + y - 3z + 4 = 0.
b) La projecció de r sobre π és la recta intersecció de π' i π: {2x + y - 3z + 4 = 0, 2x - y + z = 0}.
Director: n' × n = (2, 1, -3) × (2, -1, 1) = (1·1 - (-3)·(-1), (-3)·2 - 2·1, 2·(-1) - 1·2) = (-2, -8, -4), proporcional a (1, 4, 2).
Un punt: el de tall de r amb π: 2(1 + t) - t + 2 + t = 0 → 2t + 4 = 0 → t = -2, punt (-1, -2, 0) (compleix les dues equacions).
Projecció: x = -1 + s, y = -2 + 4s, z = 2s. Comprovació: (1, 4, 2)·(2, -1, 1) = 2 - 4 + 2 = 0, el director és paral·lel a π.
Exercici 28
Donades les rectes r: (x, y, z) = (0, 0, 1) + t·(1, 1, 1) i s: (x, y, z) = (2, 2, 0) + λ·(1, -1, 0), comprova que s'encreuen i calcula la distància entre elles.
Mostra la solució
Directors u = (1, 1, 1) i v = (1, -1, 0), no proporcionals: no són paral·leles. Punts A(0, 0, 1) de r i B(2, 2, 0) de s; AB = (2, 2, -1).
det(AB, u, v) = 2·(1·0 - 1·(-1)) - 2·(1·0 - 1·1) + (-1)·(1·(-1) - 1·1) = 2 + 2 + 2 = 6 ≠ 0: els tres vectors no són coplanaris, les rectes s'encreuen.
Distància: d(r, s) = |det(AB, u, v)| / |u × v|. u × v = (1·0 - 1·(-1), 1·1 - 1·0, 1·(-1) - 1·1) = (1, 1, -2), de mòdul √(1 + 1 + 4) = √6.
d(r, s) = 6/√6 = √6 ≈ 2,45 unitats.
Interpretació: |det| és el volum del paral·lelepípede format per AB, u i v, i |u × v| l'àrea de la base; el quocient és l'altura, que és la distància entre les rectes.
Exercici 29
Troba els punts de la recta r: (x, y, z) = (1, 1, 0) + t·(2, -1, 2) que estan a distància 4 del pla π: x + 2y - 2z = 7. Raona primer per què n'hi ha exactament dos.
Mostra la solució
Director u = (2, -1, 2) i normal n = (1, 2, -2): u·n = 2 - 2 - 4 = -4 ≠ 0, la recta talla el pla. En allunyar-se del punt de tall cap a una banda o l'altra, la distància creix, així que hi ha exactament un punt a distància 4 a cada banda.
Punt genèric: P(t) = (1 + 2t, 1 - t, 2t). Distància: |(1 + 2t) + 2(1 - t) - 2·2t - 7| / √(1 + 4 + 4) = |-4t - 4| / 3.
Imposem |-4t - 4| / 3 = 4 → |t + 1| = 3 → t = 2 o t = -4.
Punts: t = 2 → (5, -1, 4); t = -4 → (-7, 5, -8).
Comprovació: (5, -1, 4) → |5 - 2 - 8 - 7| / 3 = 12/3 = 4; (-7, 5, -8) → |-7 + 10 + 16 - 7| / 3 = 12/3 = 4.
Exercici 30
Donats el punt P(2, 3, 5) i la recta r: (x, y, z) = (1, 1, 0) + t·(1, 0, 1):
a) Troba la projecció ortogonal de P sobre r.
b) Calcula el punt simètric de P respecte de r i la distància de P a r.
Mostra la solució
a) Punt genèric de r: Q(t) = (1 + t, 1, t). El vector PQ = (t - 1, -2, t - 5) ha de ser perpendicular al director u = (1, 0, 1): (t - 1)·1 + (-2)·0 + (t - 5)·1 = 2t - 6 = 0 → t = 3.
Projecció: Q(4, 1, 3).
b) Q és el punt mitjà entre P i el simètric P': P' = 2Q - P = (8 - 2, 2 - 3, 6 - 5) = (6, -1, 1).
Distància: d(P, r) = |PQ| = |(2, -2, -2)| = √12 = 2√3 ≈ 3,46 unitats.
Comprovació: |P'Q| = |(-2, 2, 2)| = √12, la mateixa distància, i PQ·u = 2 + 0 - 2 = 0.
Preparat per a la universitat
Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries
Exercici 31
Un dron segueix la trajectòria rectilínia (coordenades en metres, en segons, és l'alçada). La coberta d'un edifici és el pla (la considerem il·limitada) i a hi ha una antena.
a) En quin instant i en quin punt xoca el dron amb la coberta? Quina és la seva velocitat?
b) Amb quin angle respecte de la coberta hi impacta?
c) Calcula la distància mínima entre l'antena i la trajectòria i l'instant en què el dron passa pel punt de la trajectòria més proper a l'antena. Hi ha risc de col·lisió si la zona de seguretat al voltant de l'antena és de 3,5 m?
d) Comprova que l'antena és «a l'aire» (al mateix costat de la coberta que el punt de sortida del dron) i calcula la seva distància a la coberta.
Pista 1
El dron toca la coberta quan el punt satisfà l'equació del pla: substitueix-hi les tres coordenades.
Pista 2
L'angle entre una recta i un pla es calcula amb el sinus (no el cosinus) de l'angle entre el vector director i la normal.
Pista 3
Per a c) pots usar i, per saber l'instant, la projecció de sobre .
Mostra la solució
a) s. Punt d'impacte: . Velocitat: m/s.
b) Amb i la normal (): , de manera que . L'impacte és força rasant.
c) Sigui . Aleshores , de mòdul 9, i m. El punt més proper correspon a s, és a dir (comprovació: ). Com que és anterior a l'impacte, aquesta mínima aproximació es produeix realment. Com que , el dron entra a la zona de seguretat: hi ha risc.
d) Per a un punt, val 47 al punt de sortida i 48 a l'antena, ambdós menors que 67: són al mateix costat de la coberta (a l'aire). La distància de l'antena a la coberta és m.
Errors típics
- Calcular l'angle amb el cosinus i obtenir l'angle amb la normal () en lloc de l'angle amb el pla.
- Oblidar dividir per en la distància d'un punt a una recta.
- Considerar que el punt més proper a l'antena és el d'impacte; cal minimitzar la distància sobre tota la trajectòria.
- Comparar la distància mínima a la recta sense comprovar que s'assoleix abans de l'impacte.
Conceptes treballats: equacions d'una recta i d'un pla, intersecció recta-pla, angle recta-pla, distància d'un punt a una recta i a un pla, posició relativa respecte d'un pla.
Exercici 32
Dues avionetes volen en línia recta amb velocitat constant. Prenent com a unitats el km i el minut ( és l'altitud), les seves posicions són i .
a) Demostra que les trajectòries (rectes) no es tallen i calcula la distància entre aquestes dues rectes.
b) Troba el punt de cada recta que determina aquesta distància mínima i en quin instant hi passa cada avioneta. Poden xocar?
c) Calcula la distància entre les avionetes en funció del temps, l'instant de màxima proximitat i aquesta distància mínima. Si el protocol exigeix almenys 1,2 km de separació en tot moment, es compleix?
d) Per què la distància mínima entre les rectes no coincideix amb la mínima distància entre les avionetes?
Pista 1
Dues rectes que no són paral·leles ni es tallen es creuen: la distància es calcula amb el producte mixt dividit pel mòdul del producte vectorial dels vectors directors.
Pista 2
El segment mínim entre les rectes és perpendicular a totes dues; imposa i amb paràmetres diferents.
Pista 3
A c), el temps és el mateix per a totes dues avionetes: restes i minimitzes el quadrat del mòdul.
Mostra la solució
a) Directors i , no proporcionals, així que les rectes no són paral·leles. i el vector entre punts és . El producte mixt val : les rectes es creuen (no són coplanàries, no es tallen). La seva distància és km.
b) Amb i , . Imposant i : i . Els dos punts són i , un sobre l'altre. La primera avioneta hi passa a min i la segona a min: 30 segons de diferència i 0,3 km de desnivell. No hi ha col·lisió.
c) , i . És mínima per a min, amb km. Com que , el protocol no es compleix.
d) La distància entre rectes considera qualsevol parell de punts, també els que no es donen al mateix temps. Les avionetes no estan mai alhora als peus de la perpendicular comuna (4,75 min i 5,25 min), de manera que la seva distància real mínima (1,044 km) és més gran que 0,3 km. Només s'apropiarien a 0,3 km si una d'elles volés mig minut abans o després, de manera que arribessin alhora als peus de la perpendicular comuna.
Errors típics
- Calcular la distància entre rectes amb la fórmula punt-recta (només val per a rectes paral·leles).
- Confondre «les trajectòries es tallen» amb «els avions xoquen»: cal que passin pel mateix punt al mateix instant.
- Minimitzar en lloc de i complicar-se amb l'arrel, o oblidar que els dos avions comparteixen el paràmetre .
- Treure la conclusió d'a) per a un instant concret sense comprovar-ho amb la funció .
Conceptes treballats: posició relativa de dues rectes a l'espai, producte vectorial i mixt, distància entre rectes que es creuen, perpendicular comuna, optimització d'una distància en funció del temps.
Exercici 33
Un raig làser surt del punt , es reflecteix en un mirall pla que ocupa el pla i arriba al detector (unitats: dm).
a) Comprova que i són al mateix costat de i calcula'n la distància al mirall.
b) Calcula el simètric de respecte de .
c) Troba el punt del mirall on es reflecteix el raig.
d) Calcula la longitud del recorregut i demostra que, per a qualsevol altre punt del mirall, és més gran. Comprova que els angles d'incidència i de reflexió són iguals.
Pista 1
Per saber si dos punts són al mateix costat d'un pla, mira el signe de en cadascun.
Pista 2
El simètric s'obté sumant al punt dues vegades el vector que va del punt al pla en perpendicular: calcula la recta perpendicular a per i troba'n el peu.
Pista 3
El raig és com un segment recte desplegat: R és el tall de amb .
Mostra la solució
a) , . A : ; a : . Mateix signe, mateix costat; la distància és per als dos punts.
b) .
c) La recta és . En tallar : . Per tant .
d) i : recorregut dm, que és també . Per a qualsevol , ( és el pla mediador de ), de manera que (desigualtat triangular), amb igualtat només si és al segment , és a dir . Angles: el cosinus de l'angle amb la normal és i : iguals, com exigeix la llei de la reflexió.
Errors típics
- Calcular el simètric de respecte d'un punt del pla en lloc de respecte del pla.
- Fer servir i directament (sense reflexió) i buscar el tall de amb : no existeix perquè són al mateix costat.
- Oblidar dividir per en la fórmula del simètric.
- Donar per bona la propietat «angles iguals» sense comprovar-la numèricament.
Conceptes treballats: pla i recta perpendicular, simètric d'un punt respecte d'un pla, distància punt-pla, intersecció recta-pla, optimització geomètrica i desigualtat triangular.
Exercici 34
Considera la recta definida com a intersecció dels plans i , i el feix de plans que la contenen.
a) Escriu l'equació del feix i el vector normal d'un pla qualsevol del feix.
b) Troba el pla del feix que passa per .
c) Troba el pla del feix paral·lel a la direcció .
d) Troba el pla del feix perpendicular al pla .
e) Demostra que tots els plans del feix són paral·lels al vector i raona per què cap pla del feix pot ser paral·lel al pla .
Pista 1
Els plans que contenen són , amb .
Pista 2
Un pla és paral·lel a una direcció si el seu vector normal hi és perpendicular; dos plans són perpendiculars si ho són els seus normals.
Pista 3
A e), calcula la direcció de : és el producte vectorial dels normals de i .
Mostra la solució
a) , és a dir , amb normal .
b) A : dona i dona . Cal ; amb : , és a dir .
c) , per tant : el pla és . (Comprovació: la direcció és perpendicular a : .)
d) Normal de : . Cal , i : , o sigui . Comprovació: .
e) per a tots els : tots els plans són paral·lels a , que és exactament la direcció de (), com cal perquè tots contenen . Un pla paral·lel a hauria de tenir normal : i donen , que no és un pla. Geomètricament: contindria , però té direcció , amb component vertical, i no és paral·lela a .
Errors típics
- Oblidar la condició o no veure que només importa la raó .
- Confondre «pla paral·lel a una recta» amb «pla perpendicular a una recta» (producte escalar zero entre normal i direcció, no producte vectorial).
- Plantejar la perpendicularitat entre plans amb el producte vectorial dels normals en lloc del producte escalar.
- Treballar amb els plans com si fossin els únics del feix.
Conceptes treballats: feix de plans, vector normal, paral·lelisme i perpendicularitat de plans i rectes, producte escalar i vectorial, raonament geomètric.
Exercici 35
Dos tubs rectilinis són les rectes i . Des del punt es vol llançar un raig que toqui tots dos tubs.
a) Demostra que i es creuen.
b) Troba l'equació de la recta que passa per i talla i .
c) Calcula els dos punts de tall.
d) Raona en quines situacions no existiria cap recta així, o n'hi hauria infinites.
Pista 1
La recta buscada ha d'estar continguda en el pla que determinen i (si ha de tallar ).
Pista 2
Troba el punt on la recta talla aquest pla. La recta que busques és .
Pista 3
A d), pensa què ha de passar entre i el pla perquè existeixi i sigui únic.
Mostra la solució
a) Directors i , no proporcionals. i , amb producte escalar : no són coplanàries, per tant es creuen.
b) El pla que conté i : normal i passa per : ( el compleix: ). Tall de amb : el punt compleix , de manera que . La recta és :
c) Talla en . Per tallar : dona, per la tercera coordenada, ; aleshores i el punt és (les tres equacions es compleixen).
d) Si és paral·lela a i no hi és continguda, no existeix i no hi ha cap recta. Si està continguda en , qualsevol punt de serveix i n'hi ha infinites. A més, si fos sobre o , el problema canvia (infinites o cap solució). En el cas general (com aquí) la recta és única: és la intersecció dels plans i .
Errors típics
- Buscar una recta que passi per P i tingui direcció perpendicular a i (és el problema de la perpendicular comuna, diferent).
- Prendre com a qualsevol punt d' i no pel que està al pla .
- Oblidar comprovar que la recta talla realment (no sigui paral·lela).
- Fer servir el mateix paràmetre per a les dues rectes quan es resol el sistema de tall.
Conceptes treballats: posició relativa de rectes que es creuen, pla determinat per punt i recta, intersecció recta-pla, recta que talla dues rectes, raonament sobre existència i unicitat.
Exercici 36
Dues canonades rectes, i (metres), s'han de connectar amb el tub més curt possible.
a) Comprova que i ni es tallen ni són paral·leles.
b) Troba els punts de i de que uneix el tub i la seva longitud.
c) Escriu l'equació de la recta que conté el tub (la perpendicular comuna).
d) Comprova la longitud amb la fórmula de distància entre rectes i explica per què el tub més curt és perpendicular a totes dues canonades.
Pista 1
El punt de és i el de és . El tub més curt té vector i .
Pista 2
Això són dues equacions amb dues incògnites : els productes escalars amb els directors han de ser zero.
Pista 3
La direcció del tub és la del producte vectorial dels directors.
Mostra la solució
a) , : no proporcionals, no paral·leles. i : producte escalar , no coplanàries. Es creuen.
b) , . Vector . Condicions: i , per tant . Punts: i . Longitud: m.
c) , amb la direcció , com era d'esperar.
d) , coincideix. El tub més curt és perpendicular a totes dues perquè la funció de és mínima on les derivades parcials s'anul·len, i aquestes derivades són (a un factor) i .
Errors típics
- Resoldre les dues condicions de perpendicularitat amb el mateix paràmetre per a les dues rectes.
- Prendre per longitud del tub la distància entre els dos punts inicials i .
- Aplicar la fórmula de distància entre rectes sense el valor absolut o sense dividir per .
- Pensar que la perpendicular comuna passa per o .
Conceptes treballats: rectes que es creuen, producte escalar i vectorial, perpendicular comuna, distància entre rectes, minimització d'una distància en dues variables.
Exercici 37
Considera els punts , , i el punt variable sobre la recta .
a) Expressa el volum del tetraedre en funció de .
b) Per a quins punts de el volum és 2?
c) Per a , calcula l'equació del pla , l'àrea del triangle i l'altura des de ; comprova que el volum surt 2.
d) Si la recta tingués direcció en lloc de , el volum seria constant. Raona-ho geomètricament i digues quin valor tindria.
Pista 1
El volum d'un tetraedre és del valor absolut del producte mixt .
Pista 2
Si imposes has d'obtenir dues solucions: el valor absolut produeix dos signes.
Pista 3
A d), pensa en l'altura del tetraedre: depèn de la distància de al pla .
Mostra la solució
a) , , . . Per tant .
b) o : o .
c) ; el pla és , o sigui . Àrea: . Altura des de : . Volum: , coherent amb l'apartat a).
d) La normal del pla és i : la recta seria paral·lela al pla . Tots els seus punts són a la mateixa distància del pla, per tant l'altura (i el volum) no canvien. Amb : altura i . Amb la recta original, en canvi, : la recta talla el pla i la distància varia linealment, i per això s'anul·la a ( al pla, tetraedre pla).
Errors típics
- Oblidar el factor , o prendre (àrea del triangle) en lloc del volum.
- No posar valor absolut al producte mixt i perdre una de les dues solucions.
- Fer servir com a normal normalitzada sense dividir pel mòdul en calcular l'altura.
- A d), calcular el volum amb un únic valor de i no veure la constància.
Conceptes treballats: producte mixt i volum d'un tetraedre, equació del pla per tres punts, àrea d'un triangle amb producte vectorial, distància punt-pla, raonament geomètric (paral·lelisme recta-pla).
Exercici 38
Un robot es desplaça per la recta entre dos murs plans, i (unitats: m).
a) Escriu la distància del punt de de paràmetre a cadascun dels dos murs.
b) Troba els punts de que són a la mateixa distància dels dos murs. Per què n'hi ha dos?
c) Comprova que cada un d'aquests punts pertany a un pla bisector dels dos murs i escriu les equacions d'aquests dos plans bisectors.
d) Què passaria si els murs fossin paral·lels?
Pista 1
La distància d'un punt al pla és .
Pista 2
Una igualtat de valors absoluts, , té dues solucions: i .
Pista 3
Els punts que són a la mateixa distància de dos plans no paral·lels formen dos plans (els bisectors).
Mostra la solució
a) El punt és . Als dos plans . i .
b) : o bé (punt , m), o bé (punt , m). Hi ha dos punts perquè el lloc dels punts equidistants de dos plans que es tallen són dos plans (un per a cada bisectriu de l'angle diedre), i la recta els talla en un punt cadascun.
c) Els bisectors són . Amb el signe : , és a dir , i el compleix. Amb el signe : , i el compleix ().
d) Si els murs fossin paral·lels, el lloc de punts equidistants seria un únic pla paral·lel i equidistant dels dos (el pla mitjà); en una recta no paral·lela a aquest pla hi hauria només un punt equidistant (i cap si la recta és paral·lela al mur i no al mig).
Errors típics
- Quedar-se només amb la solució i perdre el segon punt.
- Oblidar dividir pel mòdul de la normal; aquí és el mateix (3), però en general no ho és.
- Resoldre la igualtat de distàncies sense valor absolut.
- Confondre el pla bisector amb el pla mediador d'un segment.
Conceptes treballats: distància d'un punt a un pla, equacions de rectes i plans, plans bisectors, valors absoluts i equacions amb dues solucions, interpretació geomètrica.
Exercici 39
Un pal d'enllumenat vertical de 3 m s'aixeca en un vessant. En un sistema de coordenades (en m, amb vertical) la base és , el cim és i el terreny del vessant és el pla . Els raigs de sol tenen direcció .
a) Comprova que la base és al terreny i calcula l'angle que formen els raigs de sol amb l'horitzontal.
b) Calcula el punt on cau l'ombra del cim i la longitud de l'ombra.
c) Quina seria la longitud de l'ombra si el terreny fos horitzontal (pla )? Per què és més curta al vessant?
Pista 1
L'ombra del cim és el punt on la recta que passa per amb direcció talla el pla del terreny.
Pista 2
L'angle amb l'horitzontal és l'angle entre la recta de direcció i el pla constant, el seu vector normal és .
Pista 3
A c), compara l'angle que fan els raigs amb el terreny en cada cas.
Mostra la solució
a) : , és al pla. Angle amb l'horitzontal: , de manera que .
b) compleix : . Per tant i , de mòdul m.
c) Si el terreny és : , i , de longitud m. Al vessant l'ombra és més curta (2,75 m) perquè el terreny puja en la direcció cap a la qual avancen els raigs (): els raigs l'encontren abans. Equivalentment, l'angle entre els raigs i el terreny és al vessant, més gran que els del terreny horitzontal, i com més gran és aquest angle, més curta és l'ombra.
Errors típics
- Calcular la longitud de l'ombra com la distància de al peu de la vertical de en lloc de la base del pal.
- Confondre l'angle entre els raigs i la vertical amb l'angle amb l'horitzontal (l'ús del cosinus en lloc del sinus).
- Suposar que l'ombra té la mateixa longitud que en terreny pla.
- No comprovar que : amb la intersecció seria del costat del sol, no de l'ombra.
Conceptes treballats: intersecció recta-pla, angle recta-pla, distància entre punts, modelització d'una situació real amb rectes i plans, comparació de configuracions.
Exercici 40
Sigui , i la recta .
a) Calcula el pla mediador del segment .
b) Troba el punt de tal que el triangle sigui isòsceles amb i comprova-ho.
c) Calcula l'àrea del triangle .
d) Si en lloc de es tingués la recta , hi hauria algun punt que complís ? Raona-ho.
Pista 1
El pla mediador d'un segment és el lloc dels punts que equidisten dels extrems; el seu vector normal és .
Pista 2
Un punt de té coordenades : substitueix-les a l'equació del pla mediador.
Pista 3
A d), compara la direcció de amb el pla mediador (perpendicular a la normal?) i mira si hi està continguda.
Mostra la solució
a) Punt mitjà i normal : el pla és .
b) en el pla: , així que . Comprovació: , ; , .
c) , de mòdul . Àrea .
d) No. La direcció de , , compleix : és paral·lela al pla mediador. I el seu punt no el compleix (), així que no hi és continguda. Una recta paral·lela a un pla i fora d'ell no el talla mai: no hi ha cap punt amb .
Errors típics
- Plantejar el pla mediador amb o (en lloc del punt mitjà) com a punt de pas.
- Calcular l'àrea amb i oblidar el factor .
- Buscar igualant i cometre errors d'àlgebra, quan el pla mediador ja ho resol directament.
- Pensar que el triangle isòsceles ha de tenir un angle recte o que .
Conceptes treballats: pla mediador, intersecció recta-pla, posició relativa recta-pla, producte vectorial i àrea d'un triangle, raonament geomètric.
T'encalles amb aquest tema?
A L'Acadèmia de Vic t'ajudem amb classes individuals. Escriu-nos per WhatsApp.
Escriu-nos per WhatsApp (604 95 79 95)Més informació: Preparació de la PAU a Vic · Classes particulars
Preguntes freqüents
Per a què serveix el producte vectorial?
Per trobar un vector perpendicular a dos vectors donats, per exemple el normal d'un pla, i per calcular àrees: el seu mòdul és l'àrea del paral·lelogram que formen.
Quina diferència hi ha entre el vector director i el vector normal?
El vector director indica la direcció d'una recta. El vector normal és perpendicular a un pla i surt directament dels coeficients de la seva equació general.