Exercicis de la fusta i els derivats — Tecnologia i Digitalització 1r ESO

1. Tala: es tallen els arbres al bosc. 2) Serratge: a la serradora, el tronc es talla en taulons i llistons. 3) Assecatge: es treu la humitat de la fusta perquè no es deformi ni es podreixi.

Propietats: és lleugera i resistent, bona aïllant de la calor i l'electricitat, fàcil de treballar, renovable. Inconvenients: crema amb facilitat, es podreix amb la humitat, l'ataquen insectes (corcs) i es pot deformar si no està ben assecada. Amb dues de cada la resposta és correcta.

L'escorça és la capa exterior del tronc: protegeix l'arbre del fred, de les ferides i dels insectes.
L'albeca és la fusta jove situada sota l'escorça: per ella puja la saba de les arrels cap a les fulles.
El duramen, el cor fosc i dur del tronc, només aguanta l'arbre.

Cada any l'arbre forma un anell nou de fusta (més clar en primavera i més fosc a la tardor).
Comptant els anells: 42 anells equivalen a uns 42 anys.
Els anells més amples indiquen anys amb bon creixement, per exemple, amb molta pluja.

Fusta tova: pi i avet (coníferes, creixen ràpid i són fàcils de treballar).
Fusta dura: roure i noguer (arbres de fulla caduca, creixen lentament i són més resistents i cars).
Truc: el creixement lent dona fusta més compacta i dura.

a) Fals. La fusta seca és aïllant elèctric, per això no condueix bé el corrent.
b) Cert. Per això s'usa per fer mànecs d'olles o per revestir parets.
c) Cert. És higroscòpica: agafa o perd humitat segons l'ambient, i per això es pot inflar o encongir.

Volum: V = 2 · 0,20 · 0,025 = 0,01 $m^{3}$.
Massa: m = ρ · V = 600 · 0,01 = 6 kg.
Comprovació: 0,01 $m^{3}$ són 10 L i amb densitat 0,6 kg/L donen 6 kg.

Cost = longitud · preu per metre = 3,5 · 2,40 = 8,40 €.
Comprovació: 3 m costen 7,20 € i el mig metre, 1,20 €; en total 8,40 €.

Per exemple: comprar fusta amb certificat de gestió forestal sostenible (que ve de boscos replantats); reutilitzar mobles i palets; aprofitar els retalls; reciclar els residus de fusta; plantar arbres per compensar els que es tallen.
Qualssevol dues són vàlides.

Per exemple: la cullera de fusta (aïllant tèrmic, no crema la mà); la cadira (resistent i lleugera); el parquet del terra (resistent al desgast i agradable al tacte).
També s'usa per fer instruments musicals, per l'excel·lent resposta acústica.

Fusta dura (per exemple, roure o faig). Les fustes dures són resistents i duradores, ideals per a mobles de qualitat, encara que siguin més cares i costin més de treballar. Les toves són més adequades per a peces senzilles o econòmiques.

Perquè prové d'arbres, que es poden tornar a plantar i fer créixer. Si es gestiona bé el bosc (es planten arbres nous a mesura que se'n talpen), la fusta es pot obtenir una vegada i una altra, cosa que no passa amb materials que s'esgoten, com els metalls o el petroli.

Contraxapat → làmines encolades amb les fibres creuades. DM → fibres de fusta premsades. Aglomerat → encenalls i estelles premsats.

El DM (tauler de fibres de densitat mitjana). Està fet amb fibres molt fines premsades, cosa que li dona una superfície molt llisa i uniforme, ideal per pintar sense que es noti la textura de la fusta.

Perquè la fusta absorbeix la humitat: es podreix, es pot deformar (torçar-se) i és més fàcil que l'ataquin fongs i insectes. A l'exterior, la fusta necessita tractaments protectors (vernissos, pintures) per aguantar la pluja i el sol.

Per a una maqueta lleugera i barata triaria fusta tova (com el pi de balsa o llistons fins) o un tauler prim de contraxapat, perquè són lleugers, econòmics i fàcils de tallar i encolar amb eines senzilles. No cal una fusta dura de qualitat, que seria cara, pesada i difícil de treballar per a una maqueta.

La fusta es dilata i es contrau molt més en el sentit transversal a les fibres que en el sentit longitudinal.
En creuar les capes, cada una frena la deformació de la veïna, i el tauler és més estable i menys propens a esquerdar-se o deformar-se.
Per això es fa servir per fer plafons de cadires i mobles lleugers.

Al llarg: $\tfrac{244}{61} = 4$ peces. A l'ample: $\tfrac{122}{40} = 3{,}05$, així que 3 peces (sobren 2 cm).
Total: 4 · 3 = 12 peces.
Superfície del taulell: 244 · 122 = 29768 cm². Superfície de les peces: 12 · 61 · 40 = 29280 cm².
Sobren 488 cm², és a dir, $\tfrac{488}{2976}$8 · 100 = 1,6 % (sense comptar el gruix del tall).

Massa perduda: 5,0 - 4,1 = 0,9 kg (aigua).
Percentatge: $\tfrac{0{,}9}{5{,}0}$ · 100 = 18 %.
Cal assecar-la perquè, si no, es contrau i es deforma o s'esquerda amb el temps, i també s'hi poden fer fongs.

Massa: 0,5 kg = 500 g.
Densitat: d = 500 / 800 = 0,625 g/cm³, que són 625 kg/m³.
Com que 0,625 < 1, la fusta és menys densa que l'aigua i hi flota.
Comprovació: 1 g/cm³ = 1000 kg/m³, per tant 0,625 · 1000 = 625.

El banc del pati, perquè està exposat a la pluja, al sol i a la humitat.
Es pot protegir amb vernís o llasur per a exteriors, oli o pintura, o fusta tractada en autoclau.
El prestatge, a l'interior, necessita menys protecció: és suficient un vernís o una cera per millorar l'aspecte i evitar que s'embruti.

Alguns avantatges: són més barats, es fabriquen en taulers grans i uniformes (sense les mides limitades de l'arbre), aprofiten restes i encenalls de fusta, i són més estables (no es deformen tant amb la humitat ni tenen nusos ni esquerdes). Amb dos d'aquests avantatges la resposta és correcta.

Superfície del taulell: 2,4 · 1,25 = 3 $m^{2}$, de manera que el preu és $\tfrac{21{,}00}{3} = 7{,}00$ €/$m^{2}$.
Peces: 3 · 0,80 · 0,25 = 0,6 $m^{2}$, que valen 0,6 · 7,00 = 4,20 €.
Llistons: 2 · 0,80 = 1,6 m, que valen 1,6 · 1,50 = 2,40 €.
Cola: 1,90 €.
Total: 4,20 + 2,40 + 1,90 = 8,50 €.

a) El pi tractat, perquè la fusta massissa tractada resisteix millor la humitat, els canvis de temperatura i els fongs.
b) L'aglomerat sol ser més barat, perquè es fa amb encenalls i restes de fusta.
c) El pi tractat. L'aglomerat s'infla i es desfà quan s'hi filtra aigua.
Per a exteriors, la durabilitat compensa el preu més alt.

Volum d'un plafó: 0,50 · 0,40 · 0,01 = 0,002 $m^{3}$. Volum dels sis: 6 · 0,002 = 0,012 $m^{3}$.
Massa de la caixa: 650 · 0,012 = 7,8 kg.
Massa total: 7,8 + 0,6 = 8,4 kg, que és més de 8 kg.
Per tant, no podrà portar-la.

a) Fals. El DM absorbeix l'aigua i s'infla perquè està fet de fibres premsades amb cola; només el DM hidròfug resisteix una mica millor.
b) Fals. L'aglomerat té poca resistència mecànica i es trenca fàcilment; per a una cadira és millor la fusta massissa o el contraxapat.
c) Fals. Les làmines s'encolen amb les fibres creuades (perpendiculars) per obtenir un tauler estable.

a) S'aprofiten residus que d'una altra manera es llençarien o es cremarien. Així es redueix el consum d'arbres i els residus.
b) L'aglomerat és menys resistent i no suporta bé la humitat: s'infla i es desfà. A més, els encenalls es lliguen amb cola, que pot contenir substàncies que cal ventilar.
Per això s'utilitza en mobles econòmics d'interior.

La fusta perd aigua i es contrau; si una cara s'asseca més que l'altra, es contrau més i el tauló es corba cap a aquella banda.
Per evitar-ho, s'asseca la fusta de manera uniforme i lenta, es protegeixen totes les cares amb vernís i es col·loquen les peces alternant la direcció de les fibres (com al contraxapat).
També es deixen petits espais de dilatació als parquets.

a) Rendiment: $\tfrac{0{,}55}{1}$ · 100 = 55 %.
b) Calen $\tfrac{4{,}4}{0{,}55} = 8$ $m^{3}$ de troncs.
c) La resta (45 %) són l'escorça, les serradures i els retalls; es fan servir per fer derivats (aglomerat), combustible o compost.
Comprovació: 8 · 0,55 = 4,4 $m^{3}$.

1. Es redueix la fusta (de tronc o de restes) a fibres molt fines.
2. Les fibres es barregen amb cola o resina.
3. La pasta es premsa en calent per formar un tauler.
4. El tauler es poleix i es talla a mida.
Com que les fibres són molt fines i uniformes, la superfície i els cantells són llisos i compactes, i es poden fresar o pintar sense que es desfacin, cosa que no passa amb els encenalls grossos de l'aglomerat.