Com fer un simulacre d'examen a casa i treure'n profit

Fer un simulacre és una de les maneres més eficaces de preparar un examen. No només et diu què saps: et fa practicar a recordar sense ajuda, a gestionar el temps i a mantenir la calma, que és justament el que necessitaràs el dia de la prova. Però un simulacre fet de qualsevol manera (amb el mòbil al costat, mirant els apunts «només un moment» i sense corregir-lo bé) aprofita poc. En aquest article t'expliquem com fer-lo bé, tant si prepares un examen de l'institut com si prepares la PAU.

Per què val la pena

Quan estudies rellegint, tens la sensació que ho domines perquè ho reconeixes. A l'examen, però, no has de reconèixer res: ho has de treure tu. La recerca sobre aprenentatge ho ha estudiat molt: en un experiment clàssic, Roediger i Karpicke (2006) van veure que els estudiants que es posaven a prova recordaven substancialment més al cap de 2 dies o d'1 setmana que els que tornaven a estudiar el mateix text, tot i que aquests últims se sentien més segurs. El simulacre és exactament això: posar-te a prova abans que compti.

Abans: prepara'l bé

• Tria un examen de veritat. Fes servir un examen d'anys anteriors, un model del teu professor o un simulacre ja preparat. A la nostra web tens simulacres d'examen gratuïts per curs i matèria, i simulacres de PAU de 2n de Batxillerat. Si prepares la PAU, el Canal Universitats publica els exàmens d'anys anteriors de cada matèria juntament amb les correccions.
• Fes-lo quan ja hagis estudiat. El simulacre no substitueix l'estudi; el comprova. L'ideal és fer-lo uns dies abans de l'examen real, perquè tinguis temps de reforçar el que falli.
• Reserva un bloc de temps sencer. Necessites el temps de l'examen més una estona per corregir-lo, millor el mateix dia o l'endemà.
• Prepara el material. Bolígraf, fulls, regle, la calculadora que portaràs a l'examen i rellotge o cronòmetre. Res més a la taula.

Durant: condicions reals

Aquí és on la majoria de simulacres perden valor. Intenta reproduir l'examen tant com puguis:

1. Temps real, amb cronòmetre. Si a classe tens 55 minuts, et dones 55 minuts. A la PAU, segons el Canal Universitats, cada examen dura una hora i mitja (1 h 30 min); l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu té 30 minuts addicionals. Entrenar amb aquest temps t'ajuda a saber quant pots dedicar a cada pregunta.
2. Sense apunts, sense mòbil, sense interrupcions. El mòbil, en una altra habitació. Si t'encalles, fes el que faries a l'examen: passa a la pregunta següent i torna-hi després.
3. La calculadora correcta. A la PAU la calculadora només es permet en determinades matèries (entre elles Matemàtiques, Física, Química i Biologia) i no se'n poden fer servir que emmagatzemin dades o transmetin informació. Practica amb la mateixa que hi portaràs, per no perdre temps buscant tecles el dia de la prova.
4. Escriu com a l'examen. Procediments ordenats, unitats, respostes justificades. És el que corregeixen.
5. Apunta els dubtes al marge. Marca amb un signe les preguntes en què has dubtat, encara que les hagis respost. A la correcció et seran molt útils.

Després: corregeix amb criteris

Un simulacre sense correcció és mig simulacre. Corregir bé vol dir fer-ho com ho faria el tribunal o el professor:

• Fes servir les pautes de correcció si en tens (els exàmens de PAU d'anys anteriors en tenen, publicats al Canal Universitats). Fixa't en com es reparteixen els punts dins de cada pregunta: sovint el procediment i el raonament compten tant com el resultat.
• Sigues honest. Si no has justificat un pas, no te'l puntuïs. Si has posat el resultat sense unitats, comprova què diuen els criteris.
• Calcula la nota, però no et quedis amb el número. El més important és saber on i per què has perdut punts.

El registre d'errors: el que de debò et fa millorar

Per a cada pregunta on hagis perdut punts o hagis dubtat, apunta en una llibreta o en un full:

Els tipus d'error més habituals són: concepte (no ho sabies), mètode (no sabies com començar), càlcul (signes, unitats, arrodoniments), lectura (no has respost el que demanaven) i temps (no hi has arribat).

Aquest registre et diu exactament què estudiar els dies següents. Si molts errors són de concepte, toca tornar a la teoria d'aquell tema i fer-ne exercicis. Si són de càlcul, toca practicar amb calma i revisar. Si són de temps, toca entrenar més simulacres cronometrats. Uns dies després, torna a fer les preguntes que havies fallat sense mirar la correcció.

Quants simulacres i quan

No cal fer-ne cada dia. Per a un examen de l'institut, un o dos simulacres en els dies previs, amb temps per corregir i reforçar, ja marquen la diferència. Per a la PAU, el més efectiu és anar fent simulacres de cada matèria al llarg del segon trimestre i, sobretot, a les setmanes finals, alternant matèries. Per exemple, pots començar amb el simulacre de Química de PAU i continuar amb el de Matemàtiques II o el de qualsevol altra matèria que et presentis.

I un consell de Reforç Positiu: compara cada simulacre amb l'anterior, no amb la nota que voldries treure. Veure que redueixes errors d'un tipus concret és la millor prova que el mètode funciona.

Com ho fem a l'acadèmia

A L'Acadèmia de Vic els simulacres formen part del treball habitual: a les classes individuals, presencials o online, preparem simulacres, els corregim amb criteris i en fem el seguiment setmanal per decidir què cal reforçar. L'objectiu és que el dia de l'examen ja t'hagis trobat moltes vegades en la mateixa situació.

Per acabar

Un bon simulacre té tres parts: preparar-lo, fer-lo en condicions reals i corregir-lo amb criteris. Si a més portes un registre d'errors i hi tornes, cada simulacre et deixa una mica més a prop de l'examen que vols fer.

Escriu-nos per WhatsApp al 604 95 79 95

Fonts

• Canal Universitats, «PAU. Dia de la prova» (durada dels exàmens, temps addicional per a l'alumnat amb NESE i ús de la calculadora): https://universitats.gencat.cat/ca/pau/dia-prova/
• Canal Universitats, «Models d'exàmens d'anys anteriors» (exàmens i correccions per matèria): https://universitats.gencat.cat/ca/pau/models-examen-anys-anteriors/
• Canal Universitats, «Exàmens i criteris de correccions 2026»: https://universitats.gencat.cat/ca/pau/examens-criteris-correccions/
• Roediger, H. L. i Karpicke, J. D. (2006). «Test-enhanced learning: Taking memory tests improves long-term retention». Psychological Science, 17(3), 249-255. https://doi.org/10.1111/j.1467-9280.2006.01693.x