Tècniques d'estudi que funcionen (i les que no): què diu la recerca

Rellegir els apunts, passar el fluorescent per mig llibre, fer resums i més resums... Són les maneres d'estudiar més habituals, i també les que donen més sensació de feina feta. El problema és que la sensació no sempre coincideix amb el que després recordes a l'examen. Per sort, la psicologia cognitiva i educativa fa dècades que estudia quines tècniques ajuden de debò a aprendre. En aquest article et resumim què en diu la recerca i, sobretot, com aplicar-ho al teu dia a dia.

L'estudi de referència: Dunlosky et al. (2013)

El 2013, John Dunlosky i quatre col·legues més van publicar a la revista Psychological Science in the Public Interest una revisió molt citada de 10 tècniques d'aprenentatge. Les van triar perquè són fàcils de fer servir i, en alguns casos (com subratllar i rellegir), perquè els estudiants diuen que les fan servir molt. Per a cada tècnica van analitzar si els beneficis es mantenen amb estudiants de diferents edats i nivells, amb materials diversos (de conceptes simples a problemes de matemàtiques i textos científics) i en diferents tipus de prova (memòria, resolució de problemes, comprensió). Al final, van classificar cada tècnica segons la seva utilitat: alta, moderada o baixa.

Vegem-les una per una, començant per les que més et convenen.

Les dues tècniques d'utilitat alta

Pràctica de recuperació: posa't a prova

Consisteix a intentar recordar la informació sense mirar-la: respondre preguntes, fer exercicis amb la solució tapada, fer-te fitxes de pregunta i resposta o fer un examen de pràctica. Segons Dunlosky et al., va obtenir utilitat alta perquè beneficia estudiants d'edats i capacitats diferents i millora el rendiment en molts tipus de prova, fins i tot en contextos educatius reals.

Un experiment clàssic ho il·lustra bé. Roediger i Karpicke (2006) van fer llegir textos a estudiants. Uns tornaven a estudiar el text; altres feien proves de record lliure, sense rebre cap correcció. Quan la prova final es feia al cap de 5 minuts, tornar a estudiar funcionava millor. Però quan es feia al cap de 2 dies o d'1 setmana, els que s'havien posat a prova recordaven substancialment més, tot i que els que havien rellegit se sentien més segurs de recordar-ho. La conclusió dels autors: fer proves no només serveix per avaluar, sinó que és una manera molt potent d'aprendre.

Com aplicar-ho: després d'estudiar un apartat, tanca el llibre i escriu tot el que recordes; fes exercicis sense mirar la solució; fes servir simulacres com a entrenament, no només com a control final.

Pràctica espaiada: reparteix l'estudi

Es tracta de repartir les sessions d'estudi d'un mateix contingut en dies diferents, en lloc de concentrar-les en una sola tirada. També va rebre utilitat alta. Una gran metaanàlisi de Cepeda et al. (2006), que va reunir 839 avaluacions de la pràctica distribuïda procedents de 317 experiments publicats en 184 articles, va trobar a més que l'interval òptim entre sessions creix com més lluny vols recordar la informació.

Com aplicar-ho: comença a estudiar uns quants dies abans i torna al mateix tema en dies diferents. Per a continguts que necessitaràs durant tot el curs (o per a la PAU), programa repassos periòdics dels temes antics.

Les tres d'utilitat moderada

Funcionen en certes situacions, però segons els autors encara hi ha poca evidència per qualificar-les d'alta utilitat.

• Interrogació elaborativa. Preguntar-te «per què és així?» davant d'un fet o una afirmació i intentar respondre-ho. Per exemple: «Per què augmentar la temperatura desplaça aquest equilibri?».
• Autoexplicació. Explicar-te a tu mateix com es relaciona la informació nova amb el que ja saps, o justificar cada pas mentre resols un problema.
• Pràctica intercalada. Barrejar diferents tipus de problemes en una mateixa sessió (per exemple, derivades de funcions diferents) en lloc de fer-ne molts d'un sol tipus seguits. T'obliga a decidir quin mètode toca, que és el que passa a l'examen.

Els autors apunten que la interrogació elaborativa i l'autoexplicació encara no s'han avaluat prou en contextos educatius reals, i que la pràctica intercalada tot just es començava a estudiar de manera sistemàtica. Tot i així, les recomanen en les situacions adequades.

Les cinc d'utilitat baixa (i per què)

Que siguin de baixa utilitat no vol dir que estiguin prohibides, sinó que, per si soles, no milloren el rendiment de manera fiable.

• Rellegir i subratllar: són de les més utilitzades, però segons la revisió no milloren el rendiment dels estudiants de manera consistent. Els autors recomanen substituir-les per altres tècniques, per exemple fer-se proves en lloc de rellegir.
• Resumir: ajuda alguns estudiants en algunes proves, però en condicions limitades.
• Imatges mentals per aprendre textos: el mateix; beneficis en condicions concretes.
• Mnemotècnia de la paraula clau (associar una paraula a una imatge per recordar-la, molt usada per a vocabulari): costa d'aplicar en molts contextos i sembla que ajuda amb pocs tipus de material i per a poc temps.

Com reaprofitar-les: si t'agrada subratllar, fes-ho, però no t'aturis aquí: converteix el que has subratllat en preguntes i respon-les sense mirar. Si fas resums, tanca'ls i intenta reconstruir-los de memòria.

Un pla setmanal que ho combina tot

1. Dia de la classe: 15 minuts per escriure de memòria el que s'ha explicat i completar-ho amb els apunts.
2. Dos o tres dies després: exercicis o preguntes del tema sense mirar la solució; marca el que falles.
3. Cap de setmana: sessió barrejada amb exercicis de temes diferents i un repàs dels errors.
4. Abans de l'examen: un simulacre complet en temps real i correcció detallada.

Per a la pràctica de recuperació, a la web tens milers d'exercicis resolts pas a pas amb la solució separada, simulacres d'examen gratuïts de cada curs i altres recursos per organitzar l'estudi.

Com ho treballem a l'acadèmia

A L'Acadèmia de Vic aquests principis són la base de les classes: classes individuals, presencials o online, en què l'alumne practica (no només escolta), es posa a prova amb simulacres i repassa amb un seguiment setmanal. I ho fem des del Reforç Positiu: aprendre a estudiar bé també és una manera de guanyar confiança.

Per acabar

Si et quedes amb una sola idea, que sigui aquesta: estudiar és recordar, no rellegir. Posa't a prova sovint i reparteix l'estudi en dies diferents. Al principi costa més i fa la sensació que avances més a poc a poc, però és el que fa que el que aprens es quedi.

Escriu-nos per WhatsApp al 604 95 79 95

Fonts

• Dunlosky, J., Rawson, K. A., Marsh, E. J., Nathan, M. J. i Willingham, D. T. (2013). «Improving Students' Learning With Effective Learning Techniques: Promising Directions From Cognitive and Educational Psychology». Psychological Science in the Public Interest, 14(1), 4-58. https://doi.org/10.1177/1529100612453266 (PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26173288/)
• Roediger, H. L. i Karpicke, J. D. (2006). «Test-enhanced learning: Taking memory tests improves long-term retention». Psychological Science, 17(3), 249-255. https://doi.org/10.1111/j.1467-9280.2006.01693.x (PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/16507066/)
• Cepeda, N. J., Pashler, H., Vul, E., Wixted, J. T. i Rohrer, D. (2006). «Distributed practice in verbal recall tasks: A review and quantitative synthesis». Psychological Bulletin, 132(3), 354-380. https://doi.org/10.1037/0033-2909.132.3.354 (PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/16719566/)