Exercicis de consum responsable — Economia i Emprenedoria 4t ESO

A l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), entre altres organitzacions de consumidors.

El disseny deliberat d'un producte perquè deixi de funcionar o quedi obsolet abans del que seria tècnicament possible, per fomentar-ne la reposició.

Perquè la repetició fa que el missatge es faci familiar i es recordi amb més facilitat.

(a) Reduir: es consumeix menys material d'un sol ús.
(b) Reutilitzar: la roba torna a tenir un ús sense haver de fabricar-ne de nova.
(c) Reciclar: el vidre es torna a transformar en material per fer nous envasos.
L'ordre de prioritat és reduir, reutilitzar i, finalment, reciclar.

(a) Groc: envasos de plàstic, llauna i brics.
(b) Blau: paper i cartró.
(c) Verd: envasos de vidre.
(d) Marró: fracció orgànica (restes de menjar).
El que no es pot reciclar va al contenidor de rebuig (gris).

És una forma de comerç que busca que els productors, sobretot els de països amb menys recursos, rebin un preu digne pel seu treball, amb unes condicions laborals justes i amb respecte pel medi ambient.

Per exemple: la llista d'ingredients, la data de caducitat o de consum preferent, la quantitat de producte, l'origen o el fabricant, i els possibles al·lèrgens. En diràs dues qualsevol.

(a) 80 kg · 0,12 = 9,6 kg llençats cada setmana.
(b) 9,6 kg · 1,50 €/kg = 14,40 € perduts cada setmana.
Comprar només el que es necessita i aprofitar les sobres és aplicar la primera R (reduir): s'estalvien recursos i diners.

Sí. La garantia legal d'un bé nou és de tres anys des del lliurament, i durant aquest període el venedor ha de respondre dels defectes de conformitat (reparar-lo, substituir-lo, rebaixar el preu o retornar els diners). Els 14 mesos són dins d'aquest termini.

Enganyosa: fa creure al consumidor que hi ha un descompte que en realitat no existeix. La publicitat ha de ser veraç.

Perquè permet al consumidor prendre una decisió de compra informada des del principi (conèixer el preu real, les característiques, les condicions), en lloc de descobrir dades rellevants només després d'haver comprat. Sense aquest dret, un consumidor podria acceptar unes condicions que no coneixia realment, i el dret a reclamar posterior no compensaria del tot el fet d'haver comprat sense la informació adequada des d'un inici.

Motxilles barates necessàries en 6 anys: $\tfrac{6}{2} = 3$ unitats. Cost total barata: 3 × 40 € = 120 €. Cost total cara: 90 € (una sola unitat, ja que dura els 6 anys). La motxilla cara (90 €) surt més econòmica que la barata a llarg termini (120 €), a més de generar menys residus.

Perquè la veracitat de les dades objectives (preu, característiques tècniques, composició) i les tècniques d'influència emocional (música, imatges associades a felicitat, prestigi social) són dues coses diferents que poden combinar-se en un mateix anunci: totes les dades poden ser certes i, tot i així, l'anunci estar dissenyat perquè la decisió final es prengui més per l'efecte emocional que per una valoració objectiva d'aquestes dades. Per això no n'hi ha prou de comprovar que un anunci no menteix per assegurar que la decisió de compra que provoca sigui plenament racional i reflexionada.

Hores al mes = 5 × 30 = 150 h.
Incandescent: 0,040 kW × 150 h = 6 kWh; 6 × 0,20 € = 1,20 €.
LED: 0,008 kW × 150 h = 1,2 kWh; 1,2 × 0,20 € = 0,24 €.
Estalvi mensual = 1,20 € − 0,24 € = 0,96 €. A més, es redueix el consum d'energia i les emissions que se'n deriven.

Pack de 6: 2,40 € / 6 = 0,40 € per iogurt.
Pack de 4: 1,80 € / 4 = 0,45 € per iogurt.
Surt més barat el pack de 6. Només convé comprar-lo si realment es consumiran tots els iogurts abans que caduquin.

Cost de les bosses d'un sol ús després de n usos = 0,10 € × n. La bossa de tela costa 1,20 € una sola vegada.
Igualtat: 0,10 × n = 1,20 → n = 12 usos.
A partir del 13è ús, la bossa de tela és més econòmica, i ambientalment també ho és des del moment que s'usa moltes vegades.

Separat per reciclar = 12 + 10 + 8 + 4 = 34 kg. Percentatge = 34 / 40 = 0,85, és a dir, un 85 %.
Rebuig = 6 kg. Percentatge = 6 / 40 = 0,15, és a dir, un 15 %.
La suma dona 100 %.

Resposta correcta: d.
El consum responsable consisteix a comprar amb criteri: tenir en compte el preu i la qualitat, les necessitats reals i l'impacte ambiental, i allargar la vida dels productes. Les altres opcions impliquen compra impulsiva, més residus o malbaratament.

Descompte = 100 € × 0,20 = 20 €. Preu final = 100 € − 20 € = 80 €.
El preu final és el mateix que abans de la pujada: no hi ha cap descompte real, només l'aparença d'un descompte. Per això convé comparar el preu final amb el que valia abans.

Distància total = 20 trajectes × 20 km = 400 km.
Emissions en cotxe = 400 km × 0,24 kg/km = 96 kg de CO₂.
En bicicleta: 0 kg.
S'eviten 96 kg de CO₂.

Perquè tenen fonaments diferents: el dret de desistiment permet retornar un producte comprat a distància sense necessitat de cap defecte ni justificació, simplement perquè el consumidor ha canviat d'opinió, i està limitat a un termini curt i a determinats tipus de compra. El dret a reclamar, en canvi, s'aplica quan el producte té realment un problema (un defecte, un incompliment de les condicions acordades), independentment de si la compra ha estat a distància o presencial, i no depèn d'un termini tan curt ni d'un simple canvi d'opinió del consumidor. Confondre'ls porta a esperar, per exemple, poder desistir sense motiu d'una compra presencial, cosa que la llei no garanteix.

Perquè reciclar, encara que sigui millor que llençar un producte sense cap tractament, continua consumint recursos (energia, aigua, transport) en el propi procés de reciclatge, i sovint no permet recuperar el material al 100% de la seva qualitat original. Reduir, en canvi, evita directament la necessitat de fabricar, transportar i, més endavant, reciclar un producte, de manera que estalvia tot l'impacte ambiental associat a aquest cicle sencer, no només la part final. Per això, dins la jerarquia de les tres R, reduir el consum es considera l'opció amb menys impacte ambiental de totes, per davant de reutilitzar i, encara més, de reciclar.

Perquè els infants i adolescents solen tenir, de mitjana, menys capacitat crítica desenvolupada per reconèixer i valorar de manera autònoma les tècniques d'influència publicitària (apel·lació emocional, prestigi social, urgència) que un adult amb més experiència de consum. Això fa que siguin, en general, més vulnerables a l'efecte d'aquestes tècniques, i que la seva decisió de «voler» un producte concret pugui estar més condicionada per la pressió publicitària que per una valoració pròpia i informada de la necessitat real. Per aquest motiu, moltes legislacions estableixen límits més estrictes sobre com i quan es pot dirigir publicitat a aquests públics.

(a) A: 400 € + 60 € × 10 = 1.000 €. B: 300 € + 100 € × 10 = 1.300 €.
(b) Surt més barat l'A, malgrat ser més car de comprar.
(c) Perquè el cost real inclou també el consum i el manteniment al llarg del temps: l'aparell més barat pot acabar sent el més car. A més, el que consumeix menys també contamina menys.

(a) Mercat convencional: 2.000 × 2,10 € = 4.200 €. Comerç just: 2.000 × 3,00 € = 6.000 €.
(b) Increment = 6.000 € − 4.200 € = 1.800 €.
(c) 1.800 / 4.200 ≈ 0,4286, és a dir, un 42,9 % més.
Aquests ingressos addicionals permeten a les persones productores millorar les seves condicions de vida i invertir en la comunitat.

Una economia lineal segueix el camí «extreure, fabricar, utilitzar i llençar»: els productes acaben en un abocador o a la incineradora. Una economia circular intenta mantenir els materials en ús el màxim de temps possible: es dissenyen productes duradors i reparables, es reutilitzen, es reparen i es reciclen perquè els materials tornin al cicle productiu.
Exemple: reparar un mòbil en comptes de comprar-ne un de nou, o vendre la bicicleta que ja no fem servir en un mercat de segona mà.

Resposta correcta: c.
Un preu molt per sota del normal, la pressa i l'absència d'informació de contacte són senyals de possible frau. Convé comprovar si la botiga és fiable (dades de l'empresa, opinions, domicili) i preferir mètodes de pagament que donin protecció al comprador. Les altres opcions comporten risc de perdre els diners o d'estendre el frau.

Primer, reclamar al venedor, preferiblement per escrit i conservant el tiquet o la factura, i invocar la garantia legal (que és de tres anys per als béns nous).
Si no hi ha resposta, es pot demanar un full oficial de reclamació i acudir a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) de l'ajuntament o a l'Agència Catalana del Consum, que ofereixen assessorament i mediació.
Si tampoc es resol, queda la via judicial.
La clau és guardar sempre els comprovants de la compra i les comunicacions amb el venedor.

(a) 9 persones de 10, és a dir, un 90 %.
(b) Perquè la mostra és molt petita (només 10 persones) i no és representativa: totes eren fans de la marca. Els resultats no es poden aplicar al conjunt de la població. A més, l'anunci no explica com es va fer l'enquesta.
Un consumidor crític ha de mirar qui ha fet l'enquesta, a quantes persones i amb quines preguntes.

(a) Total = 25 + 40 + 15 = 80 €.
(b) Articles no utilitzats = 25 + 15 = 40 €.
(c) 40 / 80 = 0,50, és a dir, un 50 % del que ha gastat.
(d) Per exemple, esperar 24 hores abans de comprar una cosa que no està planificada, fer una llista de compra o preguntar-se si realment es necessita. Així es redueixen les compres impulsives i el malbaratament.