Exercicis de l'empresa i l'emprenedoria — Economia i Emprenedoria 4t ESO

Gran empresa: 250 treballadors o més entra a la categoria de gran empresa, i 400 supera aquest llindar.

L'autònom respon dels deutes amb tot el seu patrimoni personal; el soci d'una SL només respon amb el capital que ha aportat a l'empresa.

La idea de negoci, l'anàlisi de mercat, el pla d'organització i el pla econòmic i financer.

És un cost fix: no canvia segons la quantitat produïda o venuda per l'empresa.

(a) Pública: la propietat i la gestió són d'una administració (l'ajuntament).
(b) Privada: els propietaris són particulars.
(c) Pública: està gestionada directament per una administració.
El criteri és la titularitat: si el capital és d'una administració, l'empresa és pública; si és de particulars, és privada.

(a) Creativitat: genera una idea nova.
(b) Perseverança: no es rendeix davant les dificultats.
(c) Iniciativa: actua pel seu compte, sense esperar ordres.
Aquestes qualitats, juntament amb la capacitat d'assumir riscos calculats, caracteritzen el perfil emprenedor.

Ingressos = preu × unitats venudes = 12 € × 30 = 360 €.

(a) Fix: es paga el mateix import tant si es produeix molt com poc.
(b) Variable: com més pa es fa, més farina es gasta.
(c) Fix: l'assegurança no depèn de la producció.
(d) Variable: se'n gasten més com més pa es ven.

Forns Roca (49 treballadors) és una petita empresa, perquè és al tram de 10 a 49.
Tèxtils Pi (50 treballadors) és una mitjana empresa, perquè arriba al límit inferior del tram de 50 a 249.
Si Forns Roca en contracta un més, passa a tenir 49 + 1 = 50 treballadors i es converteix en mitjana empresa.
Els límits dels trams (10, 50 i 250) pertanyen sempre al tram superior. La classificació oficial també mira la facturació i el balanç, però aquí només fem servir la plantilla.

És una persona que detecta una oportunitat o una necessitat, imagina una solució i la converteix en un projecte (sovint una empresa), assumint-ne els riscos i el treball.

Es reflecteix el funcionament democràtic propi de les cooperatives, en què les decisions no depenen de qui hi ha invertit més capital (com sol passar en una SA, on cada acció dona vot), sinó que cada soci té el mateix pes en la votació, independentment de la seva aportació econòmica.

Perquè totes dues descriuen característiques pròpies del projecte o de l'emprenedor mateix (la qualitat del producte i les seves capacitats de gestió), no condicions del mercat o de l'entorn que l'empresa no controla. En una anàlisi DAFO, els factors interns (fortaleses i debilitats) són els que depenen de l'empresa; els externs (oportunitats i amenaces) depenen del context, com la competència o l'evolució del mercat.

Ingressos = 20 € × 50 = 1.000 €. Costos variables = 3 € × 50 = 150 €. Costos totals = 400 € + 150 € = 550 €. Benefici = 1.000 € − 550 € = 450 € de benefici.

Cada tassa deixa un marge de 9 € − 4 € = 5 €.
Marge total = 5 € × 80 = 400 €.
Benefici = 400 € − 350 € de despeses fixes = 50 €.
Comprovació: ingressos 9 € × 80 = 720 €; costos 4 € × 80 + 350 € = 670 €; benefici = 720 € − 670 € = 50 €.

(a) Marge per peça = 12 € − 7 € = 5 €. Punt mort = 2.400 € / 5 € = 480 peces.
(b) Benefici = 600 · 5 € − 2.400 € = 3.000 € − 2.400 € = 600 €.
(c) Resultat = 300 · 5 € − 2.400 € = 1.500 € − 2.400 € = −900 €, és a dir, 900 € de pèrdues.
Comprovació del punt mort: ingressos 12 € · 480 = 5.760 €; costos 2.400 € + 7 € · 480 = 5.760 €.

L'autònom respon dels deutes amb tot el seu patrimoni personal: pot haver de pagar els 20.000 € amb els seus béns (el deute és inferior als 30.000 € que té).
El soci de la SL només respon amb el que ha aportat a la societat: pot perdre, com a màxim, els 3.000 € de capital. La societat tindrà un deute que no podrà cobrir, però no es pot reclamar al patrimoni personal del soci.
Aquesta és la diferència clau de la responsabilitat limitada.

(a) Pla econòmic i financer: inclou la inversió inicial, els costos i el finançament.
(b) Anàlisi de mercat: estudia els clients, la competència i la demanda.
(c) Pla d'organització: defineix l'estructura, les tasques i el personal.

(a) Pròpia: són diners que han posat els propietaris.
(b) Aliena: s'ha de retornar amb interessos.
(c) Pròpia: provenen de beneficis de l'empresa que no s'han repartit.
(d) Aliena: és un deute amb el proveïdor fins que es pagui.
El finançament propi no s'ha de retornar; l'aliè sí.

(a) Amenaça: és un factor extern desfavorable.
(b) Fortalesa: la ubicació és una característica pròpia i favorable de la botiga.
(c) Debilitat: és una limitació interna.
(d) Oportunitat: és un factor extern favorable.
Les fortaleses i debilitats són internes; les oportunitats i amenaces venen de l'entorn.

Resposta correcta: d.
En la societat limitada la responsabilitat dels socis es limita al capital aportat. L'empresari individual (a) respon amb tot el patrimoni personal. En la comunitat de béns (b) els comuners responen amb els seus béns. L'opció (c) és falsa, perquè justament les societats de capital limiten la responsabilitat.

Perquè una empresa petita pot triar constituir-se com a SL precisament per limitar el risc personal, encara que això comporti més tràmits i costos de constitució i gestió que ser autònom; i una empresa gran pot néixer com a SA per poder repartir la propietat en accions i captar més capital d'inversors. La mida real del negoci i la forma jurídica triada no van sempre lligades: la decisió depèn de quant risc es vol assumir personalment, de quants socis hi ha, i de si es preveu necessitar molt capital extern, no només de quants treballadors té l'empresa en el moment de constituir-se.

Perquè un pla d'empresa no pot preveure tots els factors que afecten un negoci (canvis inesperats en el mercat, la competència o l'economia general), però sí que ajuda a anticipar problemes que sovint es podrien haver previst amb una mica d'anàlisi: manca real de clients, costos mal calculats, competència ja existent al mateix lloc. Un negoci pot fracassar tot i tenir un bon pla, per circumstàncies imprevisibles, però és molt més probable que fracassi per motius evitables si no s'ha fet cap anàlisi prèvia de mercat ni cap previsió econòmica seriosa.

Perquè el que determina el resultat no és el volum d'ingressos per si sol, sinó la relació entre ingressos i costos totals. Una empresa amb ingressos alts però amb costos fixos i variables encara més alts (per exemple, per un lloguer molt car, sous elevats o un cost de matèries primeres desproporcionat) tindrà un benefici negatiu, és a dir, pèrdues, encara que la xifra d'ingressos sembli, aïlladament, un bon resultat. El que compta és sempre la diferència final entre ingressos i costos totals, no els ingressos en si mateixos.

(a) Inversió = 3.000 + 6.000 + 3.000 = 12.000 €. Finançament = 8.000 € propis + 4.000 € de préstec = 12.000 €. Cobreix exactament la inversió.
(b) Finançament aliè: 4.000 / 12.000 = 33,3 %. Finançament propi: 8.000 / 12.000 = 66,7 %.
Si la proporció d'aliè fos molt més alta, la botiga hauria de pagar molts interessos i tindria més risc d'ofegar-se amb els deutes.

Marge per unitat = 8 € − 3 € = 5 €.
Cal cobrir els costos fixos i el benefici desitjat: 1.200 € + 500 € = 1.700 €.
Unitats = 1.700 € / 5 € per unitat = 340 unitats.
Comprovació: ingressos 8 € × 340 = 2.720 €; costos 1.200 € + 3 € × 340 = 2.220 €; benefici = 500 €.

(a) Estratègia A: ingressos 5 × 1.000 = 5.000 €; costos 1.500 + 3 × 1.000 = 4.500 €; benefici = 500 €.
Estratègia B: ingressos 8 × 600 = 4.800 €; costos 1.500 + 3 × 600 = 3.300 €; benefici = 1.500 €.
(b) La B, amb 1.500 € de benefici davant dels 500 € de l'A.
(c) Perquè el benefici depèn del marge per unitat (preu − cost variable) i no només del nombre d'unitats. A té un marge de 2 € per unitat; B, de 5 €. Amb menys unitats però un marge molt més gran, B guanya més.

El capital total és 6.000 + 3.000 + 2.000 + 1.000 = 12.000 €.
(a) Percentatges: 6.000 / 12.000 = 50 %; 3.000 / 12.000 = 25 %; 2.000 / 12.000 = 16,67 %; 1.000 / 12.000 = 8,33 %.
(b) Benefici: 50 % de 2.400 € = 1.200 €; 25 % = 600 €; 16,67 % = 400 €; 8,33 % = 200 €. La suma és 2.400 €.
En una societat de capital els beneficis es reparteixen segons el capital aportat, mentre que en una cooperativa els excedents es reparteixen segons l'activitat de cada soci amb la cooperativa (i les decisions es prenen amb el criteri d'un soci, un vot).

Avantatge: pot atreure nous clients sensibles al medi ambient, millorar la imatge de marca i poder vendre a un preu una mica més alt; a llarg termini també pot reduir el risc de dependre de recursos escassos.
Inconvenient: el cost variable per unitat és més alt, de manera que el marge es redueix si el preu de venda no puja prou o si els clients no hi responen com s'esperava.
En general, l'empresa ha de comprovar amb números (marge, demanda prevista) que la decisió continua sent rendible, a més de ser responsable.

Resposta correcta: a.
Cost fix per unitat = costos fixos / unitats. Amb 100 unitats: $\tfrac{600}{100} = 6$ € per unitat. Amb 200 unitats: $\tfrac{600}{200} = 3$ € per unitat.
Quan es produeix més, els costos fixos es reparteixen entre més unitats i cada unitat en suporta menys. Això és un dels motius pels quals produir més pot fer baixar el cost mitjà.

(a) $\tfrac{80}{200} = 0{,}40$, és a dir, un 40 %.
(b) 40 % de 5.000 = 2.000 clients potencials.
(c) Perquè dir que «hi compraria» no és el mateix que comprar-hi de debò i amb regularitat. A més, la mostra de 200 persones pot no representar tota la vila (per exemple, si s'ha enquestat només el públic que passejava pel centre). Per això, el pla d'empresa sol reduir aquesta xifra amb un marge de prudència.