Exercicis de lèxic i normativa — Llengua Catalana i Literatura 1r Batxillerat

(a) L'hiperònim és 'eina': tots són tipus d'eines.
(b) L'hiperònim és 'flor': tots són tipus de flor.
Els mots de cada grup en són els hipònims. El perquè: l'hiperònim és el mot general; cada hipònim és un cas particular seu, per això no funciona a l'inrevés (un martell és una eina, però una eina no és necessàriament un martell).

'sé' (verb saber, diacrític) - 'si' (condicional, àton) - 'és' (verb ser, diacrític) - 'dona' (imperatiu de donar, ja no du accent) - 'bé' (adverbi, diacrític) - 'te' (la beguda, sense accent; 'té' només seria del verb tenir). Frase: 'No sé si és veritat, però dona-li bé el te.' El perquè: sé, és i bé són dels 15 parells vigents; 'si' condicional és àton; 'dona' va perdre l'accent el 2017; 'te' beguda no és cap dels casos amb accent.

(a) «He d'anar al metge» (o «Haig d'anar»): l'obligació s'expressa amb «haver de», no «tenir que». (b) «Bé, ja ho farem» (o «Bo», «Doncs»).

Sinònims possibles: veloç, lleuger, prest.
Antònim: lent.
Els sinònims tenen un significat molt proper però no sempre són intercanviables; els antònims tenen significats oposats.

(a) Complementaris: afirmar un exclou l'altre, sense terme mitjà.
(b) Graduals: hi ha graus intermedis (mitjà, regular).
(c) Recíprocs: un supòsit l'altre (si algú compra, algú altre ven).

(a) «Potser vindré demà.» (o «tal vegada»): «a lo millor» és un castellanisme.
(b) «Estic content, sobretot avui.»: «sobretodo» és castellà; en català, «sobretot».
Els barbarismes són mots o expressions que no són propis de la llengua.

«Aquest mes he llegit més llibres que mai.»
«Mes» (sense accent) és la divisió de l'any; «més» (amb accent) és un quantificador o adverbi de quantitat.
Són diacrítics: serveixen per distingir paraules iguals amb significats diferents.

Per exemple: terrassa, terreny, terrestre, aterrar, enterrar, soterrar.
Tenen en comú l'arrel «terr-» i s'han format per derivació.
Comprova que totes comparteixen el significat relacionat amb la terra.

(a) pàg.
(b) núm.
(c) km
(d) kg
Els símbols (km, kg) s'escriuen sense punt i sense plural; les abreviatures (pàg., núm.) porten punt.

(a) l'hora (davant h muda amb vocal).
(b) l'institut.
(c) una amiga: l'article indefinit no s'apostrofa.
(d) del costat (de + el = del).
(e) pels amics (per + els = pels).
Recorda que «la» no s'apostrofa davant «i» o «u» àtones, però sí davant la resta de vocals.

'magatzem': manlleu de l'àrab (arabisme), molt antic.
'cavall': mot patrimonial (del llatí caballus, evolucionat).
'programari': neologisme català (creat per traduir 'software', amb el sufix -ari).
'màrqueting': manlleu de l'anglès (anglicisme, adaptat gràficament de marketing).
El perquè: mira si el mot ha evolucionat del llatí (patrimonial), si l'hem pres d'una altra llengua (manlleu) o si és una creació recent per a una realitat nova (neologisme).

(a) 'clau' és la patrimonial (del llatí clavis, evolucionada); 'clavícula' és la culta (de clavicula, l'os, terme mèdic pres gairebé tal qual).
(b) 'fetge' és la patrimonial (molt evolucionada); 'hepàtic' és la culta, del grec 'hepar' (relatiu al fetge, terme mèdic).
El perquè: la forma culta és de registre tècnic i s'assembla més a l'arrel clàssica; la patrimonial és quotidiana i n'ha allunyat la forma.

'el dinar' (el menjar del migdia): habilitació, un infinitiu que passa a fer de nom sense canviar de forma.
'refredar': derivació, prefix re- + fred + sufix -ar.
'submarí': derivació culta amb el prefix sub- (sota) sobre 'marí'.
'ONU': sigla, formada amb les inicials d'Organització de les Nacions Unides.
El perquè: cada mecanisme és diferent; la habilitació no afegeix res, la derivació afegeix afixos, la sigla ajunta inicials.

(a) 'Marta' és el vocatiu: ha d'anar precedit de coma: 'No corris, Marta.' Sense la coma sembla que 'corris Marta' sigui una acció estranya; la coma marca que t'adreces a la Marta.
(b) Sense comes, 'Els alumnes que van suspendre repetiran' vol dir que només repeteixen els que van suspendre (oració de relatiu especificativa). Si hi poses comes ('Els alumnes, que van suspendre, repetiran') dius que TOTS van suspendre i tots repeteixen (incís explicatiu). El perquè: la coma converteix el relatiu en incís i canvia qui repeteix.

«Estirar més el braç que la màniga»: gastar o aspirar a més del que es pot permetre. Ex.: «Si compres aquest cotxe, estiraràs més el braç que la màniga.»
«Ficar la pota»: dir o fer una cosa inoportuna o equivocada. Ex.: «Vaig ficar la pota preguntant-li per la seva exnòvia.»
Les frases fetes tenen un sentit figurat que no es pot deduir de les paraules soltes.

Eufemisme: expressió que suavitza una realitat considerada desagradable. Disfemisme: expressió que la fa més crua o despectiva.
(a) Eufemisme (per «ha mort»).
(b) Disfemisme (col·loquial i irreverent per «morir»).
(c) Eufemisme (per «vell»).

(a) gentil: davant «e» i «i» el so palatal es pot escriure amb g.
(b) jove: davant «o» s'escriu j.
(c) viatge: després de vocal i davant «e», en final de paraula, el so palatal s'escriu «tg» (viatge).
(d) trajecte: les paraules acabades en «-jecte» s'escriuen amb j (objecte, projecte...).

(a) «Vaig dibuixar un paisatge» (el verb precís conté el nom).
(b) «Em va confessar / xiuxiuejar la veritat.»
(c) «Hi havia molts objectes / estris sobre la taula.»
Els verbs «fer», «dir» i els noms «cosa» són comodins: el lèxic precís millora el text.

(a) re-: prefix que indica repetició («tornar a construir»).
(b) im-: prefix de negació («no possible»).
(c) -ble: sufix que indica possibilitat («que es pot llegir»).
(d) -ment: sufix que forma adverbis de manera («d'una manera lenta»).

(a) «Vam comprar tres coses: pa, llet i ous.» Els dos punts introdueixen l'enumeració.
(b) «Havia plogut molt; tot el camp era ple de bassals.» El punt i coma separa dues oracions estretament relacionades.
No oblidis el punt final.

Ordre: cansat → fatigat → esgotat.
Tenen un significat proper però canvien d'intensitat i de registre: «fatigat» és més formal; «esgotat» expressa l'extrem.
No podem dir «estic esgotat de dormir poc» per «cansat» sense canviar el sentit.

'cara' i 'rostre' denoten el mateix (la part davantera del cap), però 'rostre' té una connotació més culta i solemne; 'cara' és neutre i quotidià.
'careta' hi afegeix una connotació despectiva o de menyspreu (cara dissimulada, fingida).
El perquè: la denotació es comparteix, però la connotació (registre, càrrega) canvia; per això a un text formal escriuries 'rostre' i no pas 'careta'.

(a) 'full' de paper i 'full' del ganivet estan relacionats (tots dos són una peça plana i prima): mateix origen, sentits lligats. És polisèmia (una entrada amb accepcions).
(b) Els dos 'os' són mots diferents, amb orígens distints (del llatí os, ossis i ursus), que coincideixen en la forma: des de la reforma del 2017 fins i tot s'escriuen igual. És homonímia (entrades separades al diccionari). El perquè: la prova és preguntar-se si els significats venen del mateix mot (polisèmia) o si són mots distints que xoquen per atzar (homonímia).

'construir': infinitiu, els infinitius no duen dièresi encara que la i vagi sola: 'construir'. 'construim': és present, ja no és infinitiu, la i trenca diftong: 'construïm' (amb dièresi). 'altruisme': acaba en -isme, els sufixos -isme/-ista/-ible no en duen: 'altruisme'. 'agrairia': és condicional, i el condicional és una de les excepcions: 'agrairia' (sense dièresi), però 'agraïm' sí. El perquè: infinitiu, futur, condicional i els sufixos -isme/-ista/-ible són excepcions on la dièresi no es posa encara que tocaria.

Adoptar: fer propi (un nen, una idea). Ex.: «Van adoptar un gat.»
Adaptar: modificar per ajustar-se. Ex.: «Cal adaptar el text a l'edat dels lectors.»
Efecte: resultat d'una causa. Ex.: «La mesura va tenir un efecte immediat.»
Afecte: sentiment d'estimació. Ex.: «Té molt d'afecte als seus avis.»
Els parònims s'assemblen en la forma però no en el significat.

1. «lleche» → «llet» (forma catalana).
2. «uns cuantos» → «uns quants» (castellanisme).
3. «Despres» → «Després» (paraula aguda acabada en -s: porta accent tancat).
El text corregit: «Aquest matí he anat al supermercat i he comprat pa, llet i uns quants plàtans. Després he tornat a casa.»

(a) «Ei, em deixes els apunts d'ahir? Gràcies, ets un crack!»
(b) «Bon dia, senyora directora. Voldria sol·licitar-li, si és possible, els apunts de la sessió d'ahir. Li agrairia molt la seva ajuda.»
Canvis: tractament (tu / vostè) i lèxic (col·loquial / formal), a més de la fórmula de salutació i la cortesia.

(a) baixa; (b) baix (o fluix); (c) baix.
L'adjectiu «alt» és polisèmic i el seu antònim depèn del context, tot i que moltes vegades coincideix en «baix».
Això demostra que l'antonímia es dona entre sentits concrets d'una paraula, no entre les paraules en general.

Camp semàntic del mar / de la costa: mar, barques, port, gavines, onades, arena.
Recurs: personificació a «les barques dormien» (atribuir una acció humana a un objecte).
El camp semàntic dona coherència i crea l'ambient del text.

(a) «Duc» / «transporto» el llibre a l'escola.
(b) «Vesteix / Duu / Du una jaqueta vermella.»
(c) «Fa tres hores que esperem.»
(d) «Gestiona / Du la comptabilitat de l'empresa.»
«Portar» és polisèmic: el context n'indica el significat.