Exercicis de morfosintaxi — Llengua Catalana i Literatura 1r Batxillerat

Ell: pronom, categoria variable.
corre: verb, variable.
ràpidament: adverbi, invariable.
però: conjunció, invariable.
encara: adverbi, invariable.
tard: adverbi, invariable.
Les variables (pronom, verb) admeten flexió; les invariables (adverbi, conjunció) tenen sempre la mateixa forma.

(a) sintagma preposicional (SPrep): comença amb la preposició 'de' (enllaç) més el SN 'la teva germana' (terme).
(b) sintagma adjectival (SAdj): nucli l'adjectiu 'content'.
(c) sintagma nominal (SN): nucli el nom 'arbres' amb el determinant 'aquells'.
(d) sintagma adverbial (SAdv): nucli la locució adverbial 'a poc a poc', quantificada per 'massa'.

Verb 'He regalat', subjecte elidit 'jo'.
'un llibre' se substitueix per 'el' o 'l'' (l'he regalat): és el CD.
'al meu cosí' se substitueix per 'li' (li he regalat): és el CI.
Junts: 'l'hi he regalat'. Els pronoms confirmen les dues funcions.

El: determinant (article); gat: nom; negre: adjectiu; dorm: verb; a: preposició; la: determinant (article); cuina: nom.
Els determinants, els noms, els adjectius i els verbs són paraules variables; les preposicions són invariables.

Subjecte: «Les teves amigues» (nucli: amigues).
Predicat: «arribaran demà» (nucli: el verb arribaran).
Comprovació: el verb concorda en tercera persona del plural amb «amigues»; «demà» és un CC de temps.

És un sintagma nominal (SN) perquè el nucli és un nom: «veïns».
«Els meus» són els determinants que l'acompanyen.
«Del tercer» és un sintagma preposicional que complementa el nom: complement del nom (CN).

Rentaplats: composta (verb «rentar» + nom «plats»).
Infeliç: derivada per prefixació (in- + feliç).
Llibreter: derivada per sufixació (llibre + -er).
Paraigües: composta (para- + aigües).
Una paraula composta uneix dues bases lèxiques; una derivada afegeix afixos a una base.

(a) Exhortativa (ordre).
(b) Interrogativa.
(c) Enunciativa (informa d'un fet).
(d) Desiderativa (expressa un desig).
La modalitat depèn de la intenció del parlant.

(a) «Les compro» (pronom «les», CD determinat plural).
(b) «L'he vista» (pronom «la» elidit; el participi concorda en gènere amb el CD).
(c) «En menjo» (CD indeterminat: pronom «en»).
Fixa't que el pronom va davant del verb en formes personals.

El verb copulatiu és «sembla» (semblar); no expressa una acció sinó que relaciona el subjecte amb una qualitat.
L'atribut és «freda», un sintagma adjectival que concorda en gènere i nombre amb el subjecte «la sopa».
Com el verb ser, estar i semblar són copulatius, demanen atribut.

El mot es descompon en tres peces: prefix 'in-' (aporta negació), arrel o lexema 'tract-' (del verb 'tractar', aporta el significat bàsic) i sufix '-able' (indica possibilitat).
S'ha format per derivació (prefixació i sufixació alhora).
El sufix '-able' converteix la base verbal en un adjectiu.
Significat resultant: 'que no es pot tractar'.

'Estic': verb copulatiu.
'molt orgullós del teu esforç': sintagma adjectival (SAdj), nucli l'adjectiu 'orgullós', que fa d'atribut (Estic més 'ho').
Dins el SAdj, 'del teu esforç' és un SPrep que fa de complement de l'adjectiu (orgullós DE alguna cosa).
'molt' és un SAdv que quantifica l'adjectiu.

Reforçada 'em': davant de verb que comença amb consonant. 'Em truca cada dia.'
Elidida 'm'': davant de verb que comença amb vocal o hac. 'M'ajuda amb els deures.'
Plena '-me': darrere de verb acabat en consonant o en -u. 'Vols ajudar-me?' / 'Doneu-me la clau.'
Reduïda ''m': darrere de verb acabat en vocal. 'Espera'm un moment.'
És el mateix pronom i la mateixa funció: només canvia la forma segons on va i quins sons hi ha al costat.

Dos verbs: 'Deixa' i 'trobis': composta.
'on les trobis fàcilment' comença amb el relatiu-adverbi 'on' i diu el lloc de l'acció.
Es pot substituir per un adverbi ('Deixa-les aquí'): és una subordinada adverbial pròpia de lloc, equivalent a un CC de lloc.
Les pròpies (temps, lloc, manera, quantitat) equivalen sempre a un adverbi; per això ho és.

Subjecte: «Els veïns».
Verb (nucli del predicat): «van regalar».
CD: «un ram de flors» (prova: «El van regalar»).
CI: «a la mestra» (prova: «Li van regalar un ram de flors»).
Comprovació amb pronoms: «Li'l van regalar».

(a) «Les hi he donat»: «les» substitueix el CD (les claus) i «hi» el CI (al porter).
(b) «Els l'explicaré»: «els» és el CI (als meus pares) i «l'» el CD (la notícia).
En una combinació, el CI va primer si és «els» o «li»; si no, segueix l'ordre habitual (CD + hi).

(a) Subordinada d'adjectiu o relativa (complement del nom «llibre»).
(b) Subordinada substantiva (CD de «vull»; prova: «Ho vull»).
(c) Subordinada adverbial causal (CC de causa); és impròpia, perquè no equival a un adverbi.
Per identificar-les, substitueix-les per un adjectiu, un pronom o un adverbi.

Passiva: «El document va ser signat per la directora».
Subjecte (pacient): «El document». Complement agent: «per la directora».
En català, per evitar la passiva, sovint s'utilitza la passiva pronominal o l'activa: «Es va signar el document».
Fixa't que el participi concorda amb el subjecte pacient.

«Ahir a la nit»: CC de temps.
«A casa»: CC de lloc.
«Amb els avis»: CC de companyia.
El verb «vam sopar» no necessita cap d'ells, per això són circumstancials. Prova: es poden suprimir sense que l'oració deixi de ser gramatical.

(a) Adversativa: introdueix una oposició amb «però».
(b) Disjuntiva: presenta alternatives amb «o… o».
(c) Copulativa: suma accions amb «i».
En les oracions coordinades, cap de les parts no depèn de l'altra.

(a) «Hem de tornar»: perífrasi d'obligació (haver de + infinitiu).
(b) «Torna a plorar»: perífrasi de repetició (tornar a + infinitiu).
(c) «Acabem de sortir»: perífrasi d'acció acabada recentment (acabar de + infinitiu).
En una perífrasi, el primer verb perd el significat propi i el segon aporta el sentit lèxic.

Verb 'van tornar': no és copulatiu: predicat verbal.
Subjecte: 'Els excursionistes'.
'esgotats' diu com estaven mentre tornaven i concorda amb el subjecte (masculí plural): complement predicatiu (CPred).
'a l'alberg': SPrep, CC de lloc.
Si el verb fos copulatiu ('estaven esgotats'), 'esgotats' seria atribut; com que 'tornar' és ple, és predicatiu.

La intrusa és la (d).
'Parlar amb algú' no porta CD: 'amb ell' és un complement de règim o de companyia, i no es pot substituir per 'el', que és el pronom del CD determinat.
Correcció: 'Hi vaig parlar' (el pronom 'hi' recull el complement introduït per 'amb').
Per què les altres estan bé: (a) 'en' recull un CD amb quantitat i 'hi' el lloc; (b) 'li' és el CI singular; (c) 'hi' recull el complement de règim de 'pensar EN'.
La prova que falla a la (d): si intentes dir 'Vaig parlar-lo', veus de seguida que no funciona, i això vol dir que no hi ha CD.

Tres verbs: 'Diu' (principal), 'tornarà' i 'acabi': composta amb dos nivells de subordinació.
'que tornarà quan acabi els exàmens' depèn de 'Diu' i se substitueix per 'això' (ho diu): substantiva de CD.
Dins d'aquesta, 'quan acabi els exàmens' diu el moment de tornar i equival a un CC de temps: subordinada adverbial pròpia de temps.
És una subordinada dins d'una altra subordinada.

Oració principal: «digues-me».
1. «Quan arribis a casa»: subordinada adverbial pròpia de temps (CC de temps).
2. «si t'han donat la nota…»: subordinada substantiva interrogativa indirecta (CD de «digues»).
3. «que esperaves»: subordinada relativa dins de la segona (complement del nom «nota»).
Fixa't que la tercera depèn d'una subordinada, no de la principal.

(a) Conjunció completiva: introdueix la substantiva i no té funció dins d'ella.
(b) Pronom relatiu: fa de CD de «vam comprar» (es pot canviar per «el qual»).
(c) Pronom interrogatiu (tònic, amb accent): «què» és el CD de «vols».
(d) Conjunció comparativa: relaciona els dos termes de la comparació.
Truc: només el relatiu pot substituir-se per «el qual».

(a) Subjecte (prova: «Això no és important»).
(b) CD (prova: «Ho vull»).
(c) Complement de règim (el verb «dependre» demana la preposició «de»).
(d) Atribut (el verb «ser» és copulatiu).
Per identificar-ne la funció, substitueix la subordinada pel pronom «això».

(a) «El noi amb qui vaig sortir és simpàtic.» (el relatiu necessita la preposició, no es repeteix amb «ell»).
(b) «La casa de la qual / de què et vaig parlar és vella.» (el verb «parlar» exigeix «de»).
(c) «La ciutat on vaig néixer és petita.» (CC de lloc, relatiu «on»).
Error típic: usar «que» tot sol quan la funció demana una preposició.

Sense comes (especificativa): només aproven els alumnes que han estudiat; restringeix el grup.
Amb comes (explicativa): tots els alumnes aproven i, a més, han estudiat; afegeix informació.
La relativa especificativa delimita el nom; l'explicativa és un incís i es pot suprimir sense canviar el sentit principal.

Oració principal: «vam sortir».
1. «Tot i que plovia»: subordinada adverbial concessiva (impròpia).
2. «perquè teníem ganes de caminar»: subordinada adverbial causal (impròpia).
Les dues són impròpies perquè no es poden substituir per un adverbi (a diferència de les de lloc, temps o manera).
Hi ha dues subordinades que depenen directament de la principal.