Exercicis de lèxic i semàntica — Llengua Catalana i Literatura 4t ESO

(a) Sentit propi: un got de veritat s'ha trencat físicament.
(b) Sentit figurat: el cor no s'esquerda com un got; vol dir que ha patit molt o s'ha desil-lusionat. 'Trencar' s'ha desplaçat del sentit literal.

(a) 'fer campana': faltar a classe o a la feina sense permís. No té res a veure amb tocar campanes.
(b) 'costar un ull de la cara': ser molt car. És una hipèrbole feta frase: no pagues cap ull, vol dir que és caríssim.
En totes dues el sentit és global i fix, no la suma de les paraules.

desfer = des- (prefix) + fer (base).
impacient = im- (prefix, variant de in- davant de p) + pacient (base).
fruiter = fruit (base) + -er (sufix).
lentament = lenta (base, femení de 'lent') + -ment (sufix que forma adverbis).
El perquè: un prefix va davant de la base i un sufix va darrere; tots dos formen paraules noves per derivació.

(a) Mobles (o mobiliari); un altre exemple: llit.
(b) Llengües (o idiomes); un altre exemple: francès.
(c) Instruments musicals; un altre exemple: flauta.
El perquè: l'hiperònim és el mot de significat més ampli que inclou els altres (els hipònims); aquí 'mobles' inclou 'cadira', 'taula' i 'armari'.

(a) 'forn' no pertany al camp de l'escola.
(b) 'estufa' no pertany al camp del mar.
El perquè: un camp semàntic agrupa paraules relacionades pel significat, és a dir, que parlen d'un mateix tema.

(a) No dormir gens durant tota la nit.
(b) Estar un lloc completament ple de gent.
(c) Escoltar amb molta atenció.
El perquè: una locució o frase feta té un significat global que no es dedueix de la suma de les paraules; per això, s'ha d'aprendre com un bloc.

(a) Ha mort.
(b) Han acomiadat uns quants treballadors.
(c) És una persona de molta edat (una persona vella).
El perquè: l'eufemisme substitueix un mot que pot resultar dur, desagradable o tabú per una expressió més suau.

Pertanyen a la família de 'terra': 'terreny', 'enterrar' (posar sota terra), 'terrassa' i 'terrestre' (de la terra).
No hi pertanyen: 'terror' (de la idea de por) i 'tèrbol' (que no és clar), tot i que s'hi assemblen en la grafia.
El perquè: les paraules d'una mateixa família comparteixen el radical i un significat relacionat; no n'hi ha prou amb una semblança gràfica.

m.: nom masculí.
f.: nom femení.
adj.: adjectiu.
v. tr.: verb transitiu (porta complement directe).
v. intr.: verb intransitiu (no porta complement directe).
El perquè: aquestes abreviatures indiquen la categoria gramatical de cada entrada i ajuden a fer-ne un ús correcte.

(a) Metàfora: compara els ulls amb estrelles per semblança (brillen).
(b) Metonímia: 'Mozart' és l'autor, però es refereix a la seva música (les obres); relació autor-obra.
(c) Hipèrbole: 'un milió de vegades' és una exageració per dir 'moltes vegades'.

No vol dir que sigui un rèptil (sentit propi), sinó que és traïdor o fals.
És una metàfora: es traspassa una qualitat que la cultura associa a la serp (l'engany) a una persona, per semblança.
És sentit figurat perquè 'serp' s'ha desplaçat del seu significat literal d'animal.

'alcalde': manlleu de l'àrab (arabisme).
'orella': mot patrimonial (del llatí auricula, molt evolucionat).
'internet': neologisme (realitat nova; de fet és un manlleu-neologisme de l'anglès).
'gol': manlleu de l'anglès (anglicisme, de goal).

'escola' és la patrimonial: és quotidiana i ha evolucionat de forma des de schola.
'escolàstic' és la culta: és un terme més tècnic (relatiu a un corrent de pensament medieval) i s'assembla més a la forma llatina.
Es veu en l'ús: la patrimonial és de cada dia, la culta és de registre elevat o especialitzat.

'valent': sinònim 'coratjós' (o 'agosarat'); antònim 'covard'.
'obrir': sinònim 'destapar' segons el context; antònim 'tancar'.
Recorda que el sinònim ha d'encaixar en el mateix context: 'destapar' val per a un pot, però per a una porta el sinònim natural és un altre.

'infeliç': derivació, amb el prefix in-.
'fruiter': derivació, amb el sufix -er.
'aiguardent': composició (aigua + ardent).
'rodamon': composició (roda + món; en el compost, món perd l'accent diacrític).
'ONU': sigla (Organització de les Nacions Unides).
'tic-tac': onomatopeia.
El perquè: en la derivació s'afegeixen prefixos o sufixos a una base; en la composició s'uneixen dues paraules que ja existeixen; les sigles es formen amb les lletres inicials d'una denominació; les onomatopeies imiten un so.

(a) Complementària: si una cosa és viva no és morta, i al revés; no hi ha terme mitjà.
(b) Recíproca: una acció implica l'altra des d'un altre punt de vista (si algú compra, algú altre ven).
(c) Gradual: hi ha graus entre els dos extrems (mitjà, no gaire alt...).
Exemples nous: gradual, calent / fred; complementari, present / absent; recíproc, prestar / demanar prestat.
Qualsevol parell que compleixi la definició és vàlid.

(a) programari.
(b) maquinari.
(c) correu brossa.
(d) enllaç.
El perquè: el català disposa de formes pròpies per a molts termes informàtics, que recomana el TERMCAT; fer-les servir enriqueix la llengua i evita els manlleus innecessaris.

(a) 'casa': neutre, es limita a designar l'habitatge (denotació).
(b) 'llar': valor afectiu positiu; suggereix escalf, família i comoditat (connotació).
(c) 'cau': valor col·loquial i expressiu; per comparació amb el refugi d'un animal, presenta l'habitatge o l'habitació com un racó privat i íntim on la persona es recull (el DIEC dona l'exemple 'Jo me'n vaig al meu cau a estudiar'). En altres contextos pot ser despectiu ('un cau de vici').
El perquè: la denotació és el significat bàsic d'un mot; la connotació és el valor afegit, afectiu o valoratiu, que l'acompanya.

Mar i pesca: mar, barques, amarres, moll, pescador, xarxes, port.
Temps atmosfèric: tramuntana, núvols, temporal.
El perquè: un camp lèxic agrupa les paraules d'un text que remeten a un mateix tema; tot i que hi ha mots que es relacionen amb els dos camps, cada paraula s'assigna al tema principal al qual pertany.

Literal: si parles d'una explotació d'on s'extreu carbó o minerals, 'mina' és el lloc de treball.
Figurat: si parles d'una feina que dona molts beneficis o oportunitats, 'mina' és una metàfora de font de riquesa.
El context (de qui i de què parles) fixa quin sentit val: el mateix enunciat canvia de significat segons la situació.

(a) 'dret' és la patrimonial (molt evolucionada del llatí directum); 'directe' és la culta (agafada gairebé tal qual).
(b) 'clavilla' és la patrimonial (de clavicula, evolucionada); 'clavícula' és la culta (l'os, terme mèdic, presa directament).
La culta sempre s'assembla més a la paraula llatina original.

Denoten el mateix (poca carn), però 'esquelètic' té una connotació negativa i extrema; 'prim' és neutre.
'La model és molt prima' (descripció neutra).
'Després de la malaltia va quedar esquelètic' (recalca l'aspecte extrem i negatiu).
La sinonímia rarament és total: el context i la connotació manen quin sinònim toca.

(a) 'peu' és una sola paraula, amb un origen comú, i els sentits comparteixen la idea de base o part inferior: són sentits relacionats.
(b) 'el pols' i 'la pols' són paraules diferents que s'han trobat amb la mateixa forma: tenen significats sense cap relació, un origen diferent i fins i tot un gènere diferent.
Frases model: 'El metge em va prendre el pols.' / 'Hi havia molta pols al damunt dels mobles.'
El perquè: en la polisèmia hi ha un sol mot amb diversos sentits relacionats; en l'homonímia hi ha dos mots diferents amb la mateixa forma.

Ordre: ésser viu → animal → ocell → rapinyaire → falcó.
Relació: hiperonímia / hiponímia. Cada mot és hiperònim del següent i hipònim de l'anterior ('falcó' és un tipus de rapinyaire, 'rapinyaire' és un tipus d'ocell...).
Un hipònim d'ocell que no és rapinyaire: per exemple, 'ànec'. També serveixen 'pardal' o 'oreneta'.
El perquè: la hiponímia ordena el lèxic en una jerarquia que va del significat més general al més específic.

(a) 'De seguida et truco.' (o 'Ara mateix et truco').
(b) 'Llavors vaig decidir marxar.' (o 'Aleshores').
(c) 'A més, vam arribar tard.'
(d) 'Em vaig adonar de l'error.'
El perquè: aquestes formes són calcs o manlleus del castellà; el català té mots i construccions pròpies per a cada cas.

Reescriptura model: 'Demano que em tornin els diners que he pagat.'
Trets formals de l'original: 'el subscrit' (tercera persona per referir-se a un mateix), 'sol·licita' (verb culte en lloc de 'demanar'), 'devolució' (nom abstracte en lloc de 'tornar') i 'import abonat' (llenguatge administratiu en lloc de 'diners que he pagat').
El perquè: el registre formal usa un lèxic més abstracte i despersonalitza l'emissor (la tercera persona de 'el subscrit'); el col·loquial usa verbs i paraules més quotidians.

(a) Personificació: s'atribueix a un element de la natura una acció humana (xiuxiuejar).
(b) Comparació: es relaciona la velocitat d'algú amb la d'un llamp mitjançant 'com'.
(c) Oxímoron: s'uneixen dos termes contradictoris ('silenci' i 'eixordador').
(d) Ironia: es diu el contrari del que es pensa.
El perquè: les figures retòriques són recursos expressius que se separen del llenguatge literal per donar força o bellesa al missatge.

'verdós': verd + -ós (sufix); adjectiu.
'verdor': verd + -or (sufix); nom.
'verdejar': verd + -ejar (sufix); verb.
'enverdir': en- + verd + -ir (prefix i sufix a la vegada, derivació parasintètica); verb.
El perquè: els sufixos poden canviar la categoria de la base (adjectiu → nom o verb); la parasíntesi afegeix un prefix i un sufix alhora.

(a) 'va coure' (o 'va preparar', 'va elaborar').
(b) 'notícia' (o 'avís', 'secret').
(c) 'va recitar' (o 'va declamar', 'va interpretar').
(d) 'fet' (o 'incident', 'situació').
Es poden acceptar altres sinònims més precisos que el mot genèric.
El perquè: el mot precís aporta informació i fa el text més ric i més clar.