Flashcards: Sociolingüística
Llengua Catalana i Literatura · 1r Batxillerat · 24 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat. El progrés es desa en aquest navegador.
Targeta 1 de 24
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1.Quina diferència hi ha entre llengua i dialecte?
La llengua és el sistema; el dialecte, cadascuna de les seves varietats geogràfiques. Un dialecte no és una llengua menor: tothom en parla algun.
2.Quina diferència hi ha entre comunitat lingüística i domini lingüístic?
La comunitat lingüística és el conjunt de persones que tenen la llengua com a pròpia; el domini lingüístic, el territori on la llengua és pròpia. No coincideixen.
3.Què és la variació diatòpica?
La variació geogràfica, segons el territori. Dona els dialectes: en català, el bloc oriental i l'occidental.
4.A quin eix de variació pertanyen els argots i les varietats socials?
A la variació diastràtica (social), segons el grup del parlant: edat, ofici, formació.
5.Què són els registres i de quin eix de variació depenen?
Són les varietats segons la situació comunicativa, del formal (culte, tècnic) a l'informal (col·loquial, familiar). Depenen de la variació diafàsica.
6.Què és l'estàndard?
La varietat comuna i supradialectal que es fa servir a l'ensenyament, als mitjans i en els usos formals. És una varietat més, triada per la seva utilitat, no perquè sigui superior.
7.Què és la norma i qui la fixa en català?
El conjunt de regles d'ortografia, gramàtica i lèxic. La fixa l'Institut d'Estudis Catalans (al País Valencià, també l'Acadèmia Valenciana de la Llengua).
8.Quina diferència hi ha entre bilingüisme individual i social?
L'individual és una persona competent en dues llengües. El social és una societat que en fa servir dues, i el terme sovint amaga que no tenen els mateixos usos.
9.Què és la diglòssia?
Un repartiment desigual d'usos: una llengua per als àmbits formals i de prestigi (administració, escola, mitjans) i l'altra per als informals, desprestigiada.
10.Per què la diglòssia no és una situació estable?
Perquè, mantinguda en el temps, empeny la llengua feble cap a la desaparició: si deixa els àmbits de prestigi, les generacions següents deixen d'aprendre-la.
11.Què és el conflicte lingüístic?
Una situació dinàmica en què una llengua en pressiona una altra i li disputa els àmbits d'ús. Tendeix a resoldre's en substitució o en normalització.
12.Què és la substitució lingüística?
El procés pel qual la llengua recessiva perd usos i parlants fins que desapareix. Sol passar per la interrupció de la transmissió familiar.
13.Què és la normalització lingüística?
El procés pel qual una llengua minoritzada recupera àmbits d'ús i prestigi fins a ser normal en tots els contextos, sovint amb política lingüística i estatus legal.
14.Per què el català és una llengua minoritzada i no minoritària?
Minoritària vol dir amb pocs parlants, i el català en té uns deu milions. Minoritzada vol dir amb els usos limitats per la pressió d'una altra llengua.
15.Què és la interferència lingüística i a quins nivells es dona?
La influència no normativa d'una llengua sobre l'altra pel contacte. Pot ser lèxica («bueno»), fonètica o sintàctica («tenir que», «el que passa és de que»).
16.Què és un prejudici lingüístic?
Una idea sense fonament científic sobre una llengua o varietat («és pobra», «parlar un dialecte és parlar malament») que serveix per justificar-ne el desprestigi.
17.Quines dues coses has de separar per desmuntar un prejudici lingüístic?
El valor lingüístic, igual en totes les varietats, i el prestigi social, que la societat reparteix de manera desigual per raons de poder i d'història.
18.Quins territoris formen el domini lingüístic del català?
Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja d'Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord, l'Alguer i el Carxe (Múrcia).
19.On és oficial el català i amb quin estatus?
A Andorra és l'única llengua oficial. A Catalunya, les Illes i el País Valencià és cooficial amb el castellà, segons els estatuts d'autonomia.
20.Error típic: «el català és oficial a tot el seu domini». On no ho és?
A la Franja d'Aragó, el Carxe, la Catalunya del Nord (França) i l'Alguer (Sardenya). En aquests dos últims, a més, la transmissió està molt afeblida.
21.Què indica que el coneixement del català sigui alt i l'ús social, més baix?
És el símptoma d'una diglòssia no resolta: la llengua es coneix, però encara no ocupa amb naturalitat tots els usos socials.
22.Per què l'ús habitual del català queda per sota del coneixement?
Per hàbit i norma social: la convenció de canviar al castellà quan l'interlocutor no és catalanoparlant, encara que l'entengui.
23.Com ha evolucionat la situació del català des de la Renaixença fins avui?
Recuperació culta i normativització de Pompeu Fabra, repressió franquista i, amb la democràcia, retorn a l'escola, als mitjans i a l'administració: de la substitució a la normalització.
24.Quins són els reptes actuals del català?
La transmissió familiar, l'ús social entre els joves, la presència als entorns digitals, la integració lingüística de la immigració i un estatus legal que empari els usos formals.