Flashcards: Lèxic, semàntica i normativa
Llengua Catalana i Literatura · 1r Batxillerat · 26 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat. El progrés es desa en aquest navegador.
Targeta 1 de 26
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1.Quina diferència hi ha entre denotació i connotació?
La denotació és el significat objectiu, el del diccionari. La connotació és la càrrega subjectiva o cultural afegida: «prim» i «esquelètic» denoten el mateix i connoten coses diferents.
2.Quins tres tipus d'antonímia hi ha?
Graduable, amb graus enmig (fred/calent); complementària, sense terme mitjà (viu/mort); i inversa, la mateixa relació vista des de l'altre costat (comprar/vendre).
3.Què són un hiperònim i un hipònim?
L'hiperònim és el mot general (arbre) i els hipònims, els concrets que hi caben (pi, roure, alzina). Cada hipònim és un tipus de l'hiperònim, no a l'inrevés.
4.Quina diferència hi ha entre camp semàntic i família de paraules?
El camp semàntic agrupa mots lligats per un tema (blau, verd, vermell). La família de paraules comparteix arrel (mar, marí, mariner).
5.Què és la polisèmia?
Un sol mot amb diverses accepcions relacionades i un mateix origen, com «cap» (part del cos, extrem, líder). Al diccionari té una sola entrada.
6.Què és l'homonímia?
Dos mots diferents, d'orígens distints, que coincideixen en la forma per atzar, com «gat» (animal) i «gat» (eina). Al diccionari tenen entrades separades.
7.Per quins mecanismes es produeix el canvi semàntic?
Per metàfora («ratolí» de l'ordinador), per metonímia i per ampliació o restricció de sentit. Per exemple, «pena» abans volia dir sobretot càstig i avui, tristesa.
8.Quina diferència hi ha entre un mot patrimonial i un cultisme?
El patrimonial ve del llatí popular i ha evolucionat molt («taula», de tabula). El cultisme es pren del llatí culte gairebé sencer («càtedra», de cathedra).
9.Què és una doble forma?
Dos mots, un de patrimonial i un de culte, sortits de la mateixa arrel llatina: cadira/càtedra, fred/frígid, dret/directe. El culte s'assembla més al llatí.
10.Què signifiquen els formants bio-, tele-, auto-, -logia i -fòbia?
Bio-: vida. Tele-: lluny. Auto-: un mateix. -logia: estudi. -fòbia: rebuig o por.
11.Què és un manlleu? Posa'n exemples.
Un mot pres d'una altra llengua: arabismes antics (sucre, magatzem, alcalde) o anglicismes moderns (web, líder). N'hi ha d'adaptats (futbol) i de crus (whisky).
12.Què és un neologisme?
Un mot nou per a una realitat nova, com «teletreball» o «piular». Sovint es fa amb formants cultes o com a manlleu.
13.Per què «envellir» és un cas de parasíntesi?
Porta prefix i sufix alhora (en- + vell + -ir) i no existeixen ni «envell» ni «vellir»: els dos afixos han actuat a la vegada.
14.Quants parells amb accent diacrític queden des de la reforma del 2017?
15 parells i els seus compostos, entre els quals bé/be, és/es, més/mes, què/que, sí/si, sòl/sol, té/te i ús/us.
15.Error típic: «dóna», «nét», «ós». Com s'escriuen ara?
Sense accent: dona, net, os (i també sou, feu). En canvi, véns i vénen, de venir, el conserven per distingir-los de vens i venen, de vendre.
16.Quan es posa dièresi?
Sobre la u de gue, gui, que, qui perquè soni (qüestió, pingüí) i sobre la i o la u per trencar un diftong (raïm, veïna).
17.Quines són les excepcions de la dièresi?
No en porten els sufixos -isme, -ista, -ible (egoisme) ni l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional (traduir, agrair). Però traduïm i agraïm sí.
18.Com s'apostrofen les sigles?
Pel so amb què es llegeixen, no per com s'escriuen: l'IES, l'FBI, l'ONG, però la UGT (perquè la u és àtona).
19.Quan s'apostrofa l'article «la» davant de i o u?
Davant de i/u tòniques sí (l'illa, l'única). Davant d'àtones no (la universitat, la idea), ni davant de consonàntiques (la hiena).
20.Quan s'escriu s, ss o ç?
Entre vocals, s per al so suau (casa) i ss per al fort (massa). La ç fa el so fort davant de a, o, u i a final de mot (plaça, feliç).
21.Com s'escriu correctament la ela geminada?
Amb punt volat al mig: col·legi, il·lusió, síl·laba. Ni amb una sola ela («colegi») ni amb un punt normal («col.legi»).
22.On porten guionet els numerals?
Entre desena i unitat (vint-i-tres) i entre unitat i centena (tres-cents). Enlloc més: dos-cents trenta-quatre.
23.Es pot posar coma entre el subjecte i el verb?
Mai: «La Maria, canta» és incorrecte. En canvi, el vocatiu sí que va entre comes: «Menja, nen».
24.Quin sentit canvia la coma a «El meu germà, que viu a Vic, ve demà»?
Amb comes és un incís: només tens un germà. Sense comes, la relativa especifica: en tens més d'un i parles del de Vic.
25.Forma normativa de «tenir que» i de «donar-se compte»?
Haver de («He d'anar-hi») i adonar-se («No me n'he adonat»).
26.Forma normativa de «lo important» i «hi han», i forma recomanada en registre formal per a «degut a» a l'inici de frase?
El que és important, hi ha i, en registre formal, millor «a causa de» («degut a» causal s'admet en registre informal).