El meu fill ha suspès la 1a avaluació: què podem fer ara

Arriben les notes de la primera avaluació i n'hi ha alguna, o més d'una, de suspesa. És normal sentir preocupació, decepció o fins i tot enuig. Però la primera avaluació és, sobretot, una informació valuosa: arriba quan encara queda la major part del curs per endavant. Si ara reaccioneu amb calma i amb un pla, hi ha temps de sobres per reconduir-ho.

Primer, respirar: una avaluació no és el curs

Abans de parlar amb el vostre fill o filla, doneu-vos un moment. Les converses que es fan en calent acostumen a acabar en retrets, i els retrets no milloren les notes. Penseu que el vostre fill probablement ja se sent malament, encara que no ho mostri o ho dissimuli amb indiferència.

L'objectiu de les properes setmanes no és trobar un culpable, sinó entendre què ha passat i decidir què canviareu a partir d'ara.

Com parlar-ne amb el vostre fill sense culpabilitzar

Escolliu un moment tranquil, sense pantalles ni presses. Algunes idees que ajuden:

• Comenceu escoltant. Una pregunta oberta com «Com ho veus, tu, aquest trimestre?» obre més portes que «Per què has suspès?».
• Separeu la persona del resultat. Una nota parla d'un examen o d'un trimestre, no del que val el vostre fill.
• Reconeixeu el que sí funciona. Si hi ha matèries que van bé o esforços que s'han notat, digueu-ho. Començar pel que va bé fa que la resta de la conversa sigui més fàcil.
• Eviteu les comparacions amb germans, cosins o companys de classe.
• Acabeu amb un compromís petit i concret, acordat entre tots, en lloc d'un càstig genèric.

Entendre el perquè

Un suspens és un símptoma, i el tractament depèn de la causa. Les més habituals són:

• Base fluixa: li falten conceptes de cursos anteriors i el temari nou se li fa una muntanya. Passa molt a matemàtiques, física i química, i anglès.
• Hàbits i organització: estudia el dia abans, no planifica, no sap quins deures té o els fa de pressa.
• Manera d'estudiar: hi dedica hores, però només rellegint o subratllant, i a l'examen es queda en blanc.
• Canvi d'etapa: el pas a 1r d'ESO o a 1r de batxillerat sovint implica més ritme i més autonomia de cop.
• Motivació o estat d'ànim: problemes amb amics, cansament, mòbil fins tard, poca connexió amb el que estudia.
• Dificultats d'aprenentatge que potser encara no s'han detectat.

Sovint és una barreja. Mireu els exàmens corregits amb el vostre fill: veure on ha perdut els punts diu molt més que la nota final.

Parlar amb el tutor o la tutora

El tutor coneix el vostre fill a l'aula i té la visió de tot l'equip docent. Demaneu una entrevista i aneu-hi amb preguntes concretes:

• En quines matèries el veuen més perdut, i per què?
• És un problema de comprensió, de feina diària o d'exàmens?
• Com està a classe: participa, fa els deures, està integrat?
• Què pot fer per recuperar la primera avaluació, si hi ha opció de recuperar-la?
• Què li recomanen per a la segona avaluació?

Si el vostre fill té prou edat, val la pena que hi participi en algun moment. Sentir el mateix missatge de casa i de l'escola reforça molt el pla.

Un pla per a la segona avaluació

Amb tota aquesta informació, prepareu junts un pla senzill. Com més concret, millor:

1. Prioritzeu. Si hi ha diverses matèries suspeses, trieu-ne una o dues on centrar l'esforç primer, normalment les que tenen més base acumulada.
2. Poseu objectius assolibles. «Fer els deures de matemàtiques cada dia» és millor que «aprovar-ho tot».
3. Feu un horari setmanal realista, amb estona d'estudi cada dia i també temps lliure, esport i descans.
4. Reviseu-lo cada setmana. Deu minuts el diumenge per mirar què ha funcionat i què no, sense convertir-ho en un interrogatori.

Hàbits que marquen la diferència

No cal que el vostre fill estudiï moltes més hores, sinó millor. La recerca sobre tècniques d'estudi ho avala: la revisió de Dunlosky i col·laboradors (2013) va analitzar deu tècniques i va concloure que les més útils són posar-se a prova (fer exercicis i preguntes sense mirar la solució) i repartir l'estudi en diverses sessions al llarg dels dies. En canvi, rellegir i subratllar van obtenir una valoració baixa.

A casa, això es tradueix en:

• Estudiar una mica cada dia en lloc de fer maratons la vigília de l'examen.
• Acabar cada sessió fent exercicis o explicant el tema en veu alta.
• Mòbil fora de l'habitació mentre estudia.
• Un espai d'estudi fix i ordenat.
• Dormir prou: un cervell cansat aprèn i recorda pitjor.

A la nostra web hi ha milers d'exercicis resolts pas a pas que el vostre fill pot fer servir per practicar i comprovar-se ell mateix.

Quan té sentit demanar ajuda

De vegades, amb el pla i els hàbits n'hi ha prou. Però val la pena buscar suport extern si:

• Les dificultats es concentren en matèries amb molta base acumulada i el vostre fill no les pot resoldre sol.
• A casa no podeu ajudar-lo amb el contingut, o les estones de deures acaben sempre en discussió.
• Al cap d'unes setmanes de pla no hi ha cap avenç.
• Hi ha indicis d'un problema emocional o d'aprenentatge: en aquest cas, parleu-ho amb l'escola i amb els professionals adequats.

A L'Acadèmia de Vic fem classes individuals, un alumne amb un professor especialista en la matèria, presencials a Vic o online, tant a l'ESO com al batxillerat. Treballem amb el mètode del Reforç Positiu: reforçar la base, recuperar la confiança i posar objectius assolibles. Abans de començar fem una prova de nivell gratuïta i sense compromís, i cada setmana revisem com va l'alumne i n'informem la família.

Per tancar

Una primera avaluació suspesa no és un fracàs, és un avís a temps. Escolteu el vostre fill, entengueu què ha passat, parleu amb el tutor i acordeu un pla concret. Amb calma i constància, la segona avaluació pot ser molt diferent.

Escriu-nos per WhatsApp al 604 95 79 95

Fonts

• Dunlosky, J., Rawson, K. A., Marsh, E. J., Nathan, M. J. i Willingham, D. T. (2013). Improving students' learning with effective learning techniques: Promising directions from cognitive and educational psychology. Psychological Science in the Public Interest, 14(1), 4-58: https://doi.org/10.1177/1529100612453266