Exercicis de gramàtica catalana — Llengua Catalana i Literatura 2n ESO

«jo» és un pronom (varia: tu, ell, nosaltres...). «demà» és un adverbi (invariable, diu quan).

«la» és el pronom feble, i substitueix un nom femení ja esmentat abans en el context (per exemple, «la pel·lícula»).

«a la meva àvia»: prova de substitució, «Li escric una carta», funciona amb «li».

«L'any passat vaig visitar París.» El marcador «l'any passat» exigeix passat, no present.

«El»: determinant (article).
«gat»: nom.
«negre»: adjectiu.
«dorm»: verb.
«sobre»: preposició.
«el»: determinant (article).
«sofà»: nom.

El subjecte és «Els veïns».
Ho comprovem fent la pregunta «Qui ha arreglat el carrer?» i mirant la concordança: el verb «han arreglat» és de tercera persona del plural, igual que «els veïns».
Si canviem el subjecte a singular («El veí»), el verb canvia («ha arreglat»).

actor → actriu
gos → gossa
cantant → la cantant (invariable: només canvia l'article)
metge → metgessa
Els femenins no es formen sempre afegint una «a»; cal conèixer els casos irregulars.

Gerundi: «sortint» (acaba en -ant/-ent/-int).
Participi: «vist» (forma del verb veure que s'uneix a «he» en un temps compost).
Infinitiu: «cantar» (acaba en -r).
Aquestes tres formes són les formes no personals del verb.

(a) Interrogativa: fa una pregunta.
(b) Enunciativa negativa: afirma o enuncia amb una negació.
(c) Exclamativa: expressa una emoció.
(d) Exhortativa (imperativa): dona una ordre.
(e) Enunciativa afirmativa: enuncia un fet.

«aquell»: demostratiu.
«tres»: numeral.
«la»: article definit.
«meva»: possessiu.
«alguns»: indefinit.
Tots acompanyen un nom i hi concorden en gènere i nombre (si en tenen).

«Ahir» (quan), «tard» (com/quan arriben) i «poc» (quant van parlar): els tres són adverbis, invariables en tots els casos.

CD: «matemàtiques» (La mestra les ensenya). CI: «als alumnes» (La mestra els ensenya, amb «els» de CI).

«De petit, jugava cada tarda al parc» (imperfet, acció habitual). «Ahir vaig jugar amb en Marc» (passat perifràstic, acció puntual).

Subjecte: «la Clara».
Verb (nucli del predicat): «va regalar».
CD: «un llibre» (el llibre → el regalà).
CI: «al seu germà» (li va regalar).
CC de temps: «ahir» (respon a «quan?»).

A la primera, «simpàtica» és atribut: el verb «ser» és copulatiu i el complement descriu una qualitat del subjecte; no es pot substituir per «la/el/els/les» però sí per «ho» (ho és).
A la segona, «una bicicleta» és CD: el verb «tenir» és predicatiu i el complement es pot substituir pel pronom «la» (la té).

CD: «les claus» → «les».
CI: «a la Laia» → «li», que davant del pronom «les» es converteix en «hi».
La frase queda: «Les hi he donat».
Comprovació: el pronom «hi» substitueix l'antic «li» quan va combinat amb un pronom de CD de tercera persona.

(a) «vindria»: condicional de «venir» (jo vindria).
(b) «hi anirem»: futur de «anar» amb la primera persona del plural.
El futur es forma amb l'infinitiu + -é, -às, -à, -em, -eu, -an; el condicional, amb l'infinitiu + -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien (venir és irregular: vindr-).

«en tren»: CC de mitjà (o de manera/instrument).
«fins a Girona»: CC de lloc.
«amb molta il·lusió»: CC de manera.
Els CC no són obligatoris per a l'estructura del verb i es poden afegir o treure sense que la frase deixi de ser correcta.

(1) per a: indica destinatari.
(2) per: indica finalitat amb infinitiu.
(3) per a: destinatari (vint persones).
(4) per: indica pas pel lloc.
Truc: «per a» + destinatari o finalitat amb noms; «per» + infinitiu o pas.

«cantar»: primera conjugació (infinitiu en -ar).
«perdre»: segona conjugació (infinitiu en -re).
«dormir»: tercera conjugació (infinitiu en -ir).
«créixer»: segona conjugació (infinitiu en -re).
A la 2a es troben els infinitius en -re, en -er i en -ure.

El sintagma nominal subjecte és «Els meus tres cosins petits».
El nucli és «cosins».
Els determinants són «els», «meus» i «tres» (article, possessiu i numeral) i l'adjectiu és «petits».
Tot el sintagma concorda en plural amb el verb «venen».

Perquè si acompanya un nom i hi concorda (canvia de gènere i nombre), és determinant quantitatiu: «molta aigua», «molts llibres». Si acompanya un verb o un adjectiu i no varia mai, és adverbi: «corre molt», «molt alt». La prova és sempre la mateixa: mira si concorda amb algun nom.

Perquè la prova de substitució decideix, no la preposició: «La trucó» funciona amb «la» (CD), mentre que «Li trucó» sonaria estrany amb el verb «trucar» en aquest sentit. Alguns verbs porten «a» davant d'un CD de persona sense que això el converteixi en CI: la preposició és només una pista, mai la prova definitiva.

Aquest ús es diu «present històric» o «present narratiu»: es fa servir el present per donar més vivesa i immediatesa a un fet que ja ha passat, com si el lector l'estigués presenciant en directe. És un recurs estilístic freqüent al periodisme, no un error de temps verbal.

A la primera, el predicat és nominal: el verb «semblar» és copulatiu i el complement «molt cansada» és atribut.
A la segona, el predicat és verbal: «comprar» és predicatiu, amb CD «molta fruita» i CC de lloc «al mercat».
La diferència és que el verb copulatiu només enllaça el subjecte amb una qualitat o estat.

«Fa» és un verb impersonal: expressa el pas del temps i no es refereix a cap agent que realitzi l'acció, per això no té subjecte i va sempre en tercera persona del singular.
Altres exemples: «Plou molt a la tardor», «Fa fred», «Ja és de nit».
No s'ha de dir «Hi han dos anys»: el verb no concorda amb cap subjecte.

«Vaig cantar» és el passat perifràstic de «cantar»: l'acció s'ha acabat en el passat.
«Vaig a cantar» és una perífrasi d'imminència: l'acció encara no s'ha fet però està a punt de passar (equival a «Cantaré ara mateix»).
El primer porta «vaig» + infinitiu sense preposició; el segon, «vaig» + preposició «a» + infinitiu.

Versió correcta: «Les cinc nenes que he vist estaven cansades i hi havia molts nens al parc.»
1) «cansats» → «cansades»: l'adjectiu atribut ha de concordar en gènere i nombre amb el subjecte, «les nenes».
2) «hi havien» → «hi havia»: el verb «haver-hi» és impersonal i va sempre en singular, malgrat que després hi hagi un nom plural.

CD: «la notícia» → «la».
CI: «als pares» → «els», que combinat amb un pronom de CD de tercera persona passa a «hi».
Resultat: «Han d'explicar-la-hi» o també «La hi han d'explicar».
Els pronoms es posen darrere de l'infinitiu amb guionets o davant del verb conjugat.

Model: «Dissabte els meus pares van comprar uns llibres a la meva germana».
Subjecte: «els meus pares» (plural).
CD: «uns llibres».
CI: «a la meva germana».
CC de temps: «dissabte».
Comprovació: «els meus pares» concorda amb «van comprar» (3a persona del plural).