Exercicis de lèxic i semàntica — Llengua Catalana i Literatura 2n ESO

El diccionari normatiu, que fixa l'ortografia correcta de les paraules.

Manlleu: ve del francès «garage», adaptat a l'ortografia catalana.

Neologisme: es forma amb el verb català «connectar» i el prefix «des-», sense importar-lo de cap altra llengua, encara que sigui un sentit relativament nou.

Vol dir rendir-se. Exemple: «Després de tres intents, va tirar la tovallola i ho va deixar córrer.»

Sinònim: «formós», «bell» o «maco».
Antònim: «lleig».
Els sinònims tenen un significat semblant; els antònims, un significat oposat.

«llibreria»: derivació, perquè s'afegeix el sufix -eria a l'arrel «llibre».
«gratacel»: composició, perquè uneix dues paraules amb significat propi (grata + cel).

El prefix «in-» expressa negació.
L'arrel «acab-» ve del verb «acabar» i aporta el significat bàsic.
El sufix «-able» indica que es pot fer l'acció.
Així, «inacabable» significa «que no es pot acabar».

L'hiperònim és «arbre».
«Roure», «pi», «om» i «alzina» són hipònims, perquè són casos particulars d'arbre.

Són antònims «obrir – tancar» i «pujar – baixar», perquè tenen significats oposats.
«Gran – immens» i «content – alegre» són parelles de sinònims (o gairebé), perquè volen dir el mateix amb petits matisos.

La paraula intrusa és «plat».
Tot el que queda (tren, autobús, cotxe, bicicleta) serveix per desplaçar-se.
Un camp semàntic agrupa paraules que comparteixen un mateix àmbit de significat.

Perquè conèixer l'origen d'una paraula (per exemple, que ve del llatí o del grec) sovint explica per què s'escriu d'una manera determinada, amb quines lletres i per què hi ha paraules de la mateixa família que semblen no relacionades a primer cop d'ull.

Per exemple, «almívar» i «carxofa». El català en té molts perquè la Península Ibèrica va estar sota domini àrab durant segles, i moltes paraules relacionades amb l'agricultura, la ciència i la vida quotidiana es van incorporar durant aquell contacte llarg entre llengües.

Perquè el significat de la frase (intervenir en un assumpte sense que t'ho demanin) no té cap relació directa amb el significat literal de «ficar» i «cullerada»: és una associació fixada per l'ús, apresa com a unitat sencera, no deduïble combinant els significats individuals de les paraules.

Exemples: «ferrer», «ferreria», «ferradura», «ferralla».
L'arrel comuna és «ferr-».
Una família lèxica agrupa paraules que comparteixen arrel i, per tant, tenen significats relacionats.

«impossible»: derivació amb prefix (im- + possible).
«porta-retrats»: composició (verb «portar» + nom «retrats»).
«joventut»: derivació amb sufix (jove + -tut).
Els prefixos van davant de l'arrel i els sufixos darrere.

Exemples: «He regat la planta del balcó» (vegetal) i «El pis és a la tercera planta» (pis d'un edifici).
És polisèmica perquè una mateixa paraula té diversos significats que comparteixen origen.
Hi ha un altre significat: la planta del peu.

No. La denotació és semblant: tots parlen d'algú amb poca carn.
«Prim» és neutre.
«Esvelt» té connotació positiva: suggereix elegància.
«Escarransit» té connotació negativa: suggereix debilitat o mal aspecte.
La connotació és el valor addicional, subjectiu, que té una paraula.

(a) compondre una cançó.
(b) construir una casa.
(c) dibuixar (o fer un esbós/traçar un dibuix).
(d) formular una pregunta.
Evitar els verbs comodins («fer», «dir», «tenir», «posar») enriqueix el lèxic i fa el text més precís.

Sigla (es pronuncia lletra a lletra): IEC, DNI.
Acrònim (es pronuncia com una paraula): ONU, ovni.
«Ovni» està tan assimilat que s'escriu en minúscules, com un nom comú, i fins i tot té plural («ovnis»).

Camp de la cuina: forn, fogó, olla, paella.
Camp de la roba d'abric: bufanda, abric, guants, jersei.
Cada grup comparteix un àmbit de significat, no una forma o una arrel.

«Ficar la pota»: cometre un error o dir alguna cosa inoportuna.
«Estar com una cabra»: estar boig o fer coses estranyes.
«Tenir la mosca darrere l'orella»: desconfiar o sospitar d'alguna cosa.
El sentit no s'obté traduint les paraules, sinó que cal aprendre l'expressió sencera.

Perquè cada tipus de diccionari organitza la informació d'una manera diferent i optimitzada per a una necessitat concreta (definició, sinònims, origen, traducció); combinar-ho tot en un de sol el faria menys pràctic i més difícil de consultar ràpidament per a cada ús concret.

Perquè els neologismes fets amb recursos propis de la llengua són més fàcils d'entendre intuïtivament per als seus parlants (autofoto es dedueix més fàcilment que selfie) i ajuden a mantenir la vitalitat i la coherència interna de la llengua, en lloc de dependre sempre de paraules d'altres llengües per anomenar realitats noves.

Perquè cada llengua ha desenvolupat les seves expressions de manera independent al llarg de la seva història, sovint a partir d'imatges o costums culturals propis (en aquest cas, el gest real de llençar la tovallola en un combat de boxa per rendir-se). Que dues llengües comparteixin una imatge semblant és una coincidència cultural, no una regla general: moltes altres frases fetes no tenen cap equivalent literal en absolut d'una llengua a l'altra.

De més general a més específic: animal → mamífer → gos → pastor alemany.
L'hiperònim de totes és «animal».
Cada mot és hiperònim del següent i hipònim de l'anterior: la relació depèn del nivell.

Són dues paraules diferents que s'han acabat escrivint igual, perquè tenen origens diferents: la primera ve del mot clàssic «cor» (cor, òrgan) i la segona de «chorus» (grup que canta).
A la polisèmia, una sola paraula té diversos significats relacionats i amb un origen comú.
Aquí els significats no tenen relació entre si.

Prefix: «re-» (de nou).
Arrel: «construc-» (del verb construir).
Sufix: «-ció» (forma un nom d'acció).
Morfema de plural: «-s».
Significat global: «accions de construir de nou». És una paraula derivada per prefixació i sufixació.

Un eufemisme és una paraula o expressió més suau que s'utilitza per evitar un mot que es considera desagradable o brusc.
«el cec» → «la persona amb discapacitat visual».
«el vell» → «la persona gran».
«morir» → «traspassar» o «faltar».
L'efecte oposat és el disfemisme.

«bocadillo» → «entrepà».
«apoyar» → «donar suport» o «recolzar».
«a lo millor» → «potser» o «és possible que».
Són castellanismes lèxics que cal evitar en un text en català normatiu; es troben en el diccionari normatiu.

Model: «La planta del peu em fa mal. Després de caminar tant, el meu germà està content, però jo estic cansat. A casa tenim moltes mascotes: un gos, un gat i un lloro, tots animals simpàtics».
Polisèmica: «planta».
Antònims: «content» / «cansat» (aquí, estat d'ànim oposat).
Hiperònim: «animals» (de gos, gat i lloro).