Exercicis de lèxic i semàntica — Llengua Catalana i Literatura 2n ESO
El lèxic de 2n d'ESO et fa mirar d'on vénen les paraules i com es fan servir. Els exercicis et pregunten quin diccionari consultaries per a cada dubte (normatiu, etimològic, de sinònims), et fan classificar paraules en manlleus o neologismes i expliquen per què una frase feta com «ficar-hi cullerada» no es pot traduir literalment. També raones per què a vegades és millor crear una paraula nova amb recursos propis que manllevar-la d'una altra llengua. Error freqüent: buscar l'origen d'una paraula al diccionari normatiu, que no dona aquesta informació, i pensar que tota paraula nova és un manlleu.
Nivell bàsic
Exercici 1
Quin diccionari fas servir per saber si «exhaurir» porta h?
Mostra la solució
El diccionari normatiu, que fixa l'ortografia correcta de les paraules.
Exercici 2
Classifica «garatge»: manlleu o neologisme?
Mostra la solució
Manlleu: ve del francès «garage», adaptat a l'ortografia catalana.
Exercici 3
Classifica «desconnectar-se» (en el sentit de «fer una pausa digital»): manlleu o neologisme?
Mostra la solució
Neologisme: es forma amb el verb català «connectar» i el prefix «des-», sense importar-lo de cap altra llengua, encara que sigui un sentit relativament nou.
Exercici 4
Digues què vol dir «tirar la tovallola» i posa-la en una frase.
Mostra la solució
Vol dir rendir-se. Exemple: «Després de tres intents, va tirar la tovallola i ho va deixar córrer.»
Exercici 5
Escriu un sinònim i un antònim de l'adjectiu «bonic».
Mostra la solució
Sinònim: «formós», «bell» o «maco».
Antònim: «lleig».
Els sinònims tenen un significat semblant; els antònims, un significat oposat.
Exercici 6
Digues si aquestes paraules estan formades per derivació o per composició: «llibreria» i «gratacel».
Mostra la solució
«llibreria»: derivació, perquè s'afegeix el sufix -eria a l'arrel «llibre».
«gratacel»: composició, perquè uneix dues paraules amb significat propi (grata + cel).
Exercici 7
Separa el prefix, l'arrel i el sufix de «inacabable» (in- + acab- + -able) i digues què significa cada part.
Mostra la solució
El prefix «in-» expressa negació.
L'arrel «acab-» ve del verb «acabar» i aporta el significat bàsic.
El sufix «-able» indica que es pot fer l'acció.
Així, «inacabable» significa «que no es pot acabar».
Exercici 8
Escriu l'hiperònim, és a dir, la paraula més general, que engloba «roure», «pi», «om» i «alzina».
Mostra la solució
L'hiperònim és «arbre».
«Roure», «pi», «om» i «alzina» són hipònims, perquè són casos particulars d'arbre.
Exercici 9
Digues quines d'aquestes parelles són antònims: «obrir – tancar», «gran – immens», «pujar – baixar», «content – alegre».
Mostra la solució
Són antònims «obrir – tancar» i «pujar – baixar», perquè tenen significats oposats.
«Gran – immens» i «content – alegre» són parelles de sinònims (o gairebé), perquè volen dir el mateix amb petits matisos.
Exercici 10
Tria la paraula intrusa del camp semàntic dels mitjans de transport: «tren», «autobús», «cotxe», «plat», «bicicleta».
Mostra la solució
La paraula intrusa és «plat».
Tot el que queda (tren, autobús, cotxe, bicicleta) serveix per desplaçar-se.
Un camp semàntic agrupa paraules que comparteixen un mateix àmbit de significat.
Nivell intermedi
Exercici 11
Expliqueu per què un diccionari etimològic pot ajudar a recordar l'ortografia d'algunes paraules.
Mostra la solució
Perquè conèixer l'origen d'una paraula (per exemple, que ve del llatí o del grec) sovint explica per què s'escriu d'una manera determinada, amb quines lletres i per què hi ha paraules de la mateixa família que semblen no relacionades a primer cop d'ull.
Exercici 12
Posa dos exemples de manlleus de l'àrab al català (a més de sucre i síndria) i explica per què el català en té tants.
Mostra la solució
Per exemple, «almívar» i «carxofa». El català en té molts perquè la Península Ibèrica va estar sota domini àrab durant segles, i moltes paraules relacionades amb l'agricultura, la ciència i la vida quotidiana es van incorporar durant aquell contacte llarg entre llengües.
Exercici 13
Explica per què «ficar-hi cullerada» no es pot entendre traduint les paraules una per una.
Mostra la solució
Perquè el significat de la frase (intervenir en un assumpte sense que t'ho demanin) no té cap relació directa amb el significat literal de «ficar» i «cullerada»: és una associació fixada per l'ús, apresa com a unitat sencera, no deduïble combinant els significats individuals de les paraules.
Exercici 14
Escriu tres paraules de la família lèxica de «ferro» i digues quina és l'arrel comuna.
Mostra la solució
Exemples: «ferrer», «ferreria», «ferradura», «ferralla».
L'arrel comuna és «ferr-».
Una família lèxica agrupa paraules que comparteixen arrel i, per tant, tenen significats relacionats.
Exercici 15
Descompon i classifica la formació de cadascuna d'aquestes paraules: «impossible», «porta-retrats», «joventut».
Mostra la solució
«impossible»: derivació amb prefix (im- + possible).
«porta-retrats»: composició (verb «portar» + nom «retrats»).
«joventut»: derivació amb sufix (jove + -tut).
Els prefixos van davant de l'arrel i els sufixos darrere.
Exercici 16
Escriu dues frases en què «planta» tingui dos significats diferents i explica per què és una paraula polisèmica.
Mostra la solució
Exemples: «He regat la planta del balcó» (vegetal) i «El pis és a la tercera planta» (pis d'un edifici).
És polisèmica perquè una mateixa paraula té diversos significats que comparteixen origen.
Hi ha un altre significat: la planta del peu.
Exercici 17
Compara «prim», «esvelt» i «escarransit». Tot i referir-se a un cos sense gaire carn, tenen la mateixa connotació? Explica-ho.
Mostra la solució
No. La denotació és semblant: tots parlen d'algú amb poca carn.
«Prim» és neutre.
«Esvelt» té connotació positiva: suggereix elegància.
«Escarransit» té connotació negativa: suggereix debilitat o mal aspecte.
La connotació és el valor addicional, subjectiu, que té una paraula.
Exercici 18
Substitueix el verb «fer» per un verb més precís en cada frase: (a) fer una cançó, (b) fer una casa, (c) fer un dibuix, (d) fer una pregunta.
Mostra la solució
(a) compondre una cançó.
(b) construir una casa.
(c) dibuixar (o fer un esbós/traçar un dibuix).
(d) formular una pregunta.
Evitar els verbs comodins («fer», «dir», «tenir», «posar») enriqueix el lèxic i fa el text més precís.
Exercici 19
Classifica aquestes formes com a sigla o acrònim segons com es pronunciïn: «ONU», «IEC», «ovni», «DNI».
Mostra la solució
Sigla (es pronuncia lletra a lletra): IEC, DNI.
Acrònim (es pronuncia com una paraula): ONU, ovni.
«Ovni» està tan assimilat que s'escriu en minúscules, com un nom comú, i fins i tot té plural («ovnis»).
Exercici 20
Agrupa aquestes paraules en dos camps semàntics i posa un nom a cada camp: forn, bufanda, abric, fogó, guants, olla, jersei, paella.
Mostra la solució
Camp de la cuina: forn, fogó, olla, paella.
Camp de la roba d'abric: bufanda, abric, guants, jersei.
Cada grup comparteix un àmbit de significat, no una forma o una arrel.
Exercici 21
Explica el significat d'aquestes frases fetes: «ficar la pota», «estar com una cabra» i «tenir la mosca darrere l'orella».
Mostra la solució
«Ficar la pota»: cometre un error o dir alguna cosa inoportuna.
«Estar com una cabra»: estar boig o fer coses estranyes.
«Tenir la mosca darrere l'orella»: desconfiar o sospitar d'alguna cosa.
El sentit no s'obté traduint les paraules, sinó que cal aprendre l'expressió sencera.
Nivell avançat
Exercici 22
Per què no n'hi ha prou amb un sol diccionari «de tot» que ho faci tot alhora?
Mostra la solució
Perquè cada tipus de diccionari organitza la informació d'una manera diferent i optimitzada per a una necessitat concreta (definició, sinònims, origen, traducció); combinar-ho tot en un de sol el faria menys pràctic i més difícil de consultar ràpidament per a cada ús concret.
Exercici 23
Per què alguns lingüistes prefereixen que una llengua creï neologismes en lloc d'adoptar manlleus directes per a conceptes nous?
Mostra la solució
Perquè els neologismes fets amb recursos propis de la llengua són més fàcils d'entendre intuïtivament per als seus parlants (autofoto es dedueix més fàcilment que selfie) i ajuden a mantenir la vitalitat i la coherència interna de la llengua, en lloc de dependre sempre de paraules d'altres llengües per anomenar realitats noves.
Exercici 24
Per què dues llengües poden tenir frases fetes amb el mateix significat però imatges diferents (com «tirar la tovallola» en català i «llançar la tovallola» en anglès)?
Mostra la solució
Perquè cada llengua ha desenvolupat les seves expressions de manera independent al llarg de la seva història, sovint a partir d'imatges o costums culturals propis (en aquest cas, el gest real de llençar la tovallola en un combat de boxa per rendir-se). Que dues llengües comparteixin una imatge semblant és una coincidència cultural, no una regla general: moltes altres frases fetes no tenen cap equivalent literal en absolut d'una llengua a l'altra.
Exercici 25
Ordena de més general a més específic aquestes paraules i digues quina és l'hiperònim de totes: «pastor alemany», «animal», «gos», «mamífer».
Mostra la solució
De més general a més específic: animal → mamífer → gos → pastor alemany.
L'hiperònim de totes és «animal».
Cada mot és hiperònim del següent i hipònim de l'anterior: la relació depèn del nivell.
Exercici 26
Raona per què «cor» (òrgan) i «cor» (conjunt de cantaires) són un cas d'homonímia i no de polisèmia.
Mostra la solució
Són dues paraules diferents que s'han acabat escrivint igual, perquè tenen origens diferents: la primera ve del mot clàssic «cor» (cor, òrgan) i la segona de «chorus» (grup que canta).
A la polisèmia, una sola paraula té diversos significats relacionats i amb un origen comú.
Aquí els significats no tenen relació entre si.
Exercici 27
Analitza la formació de la paraula «reconstruccions», separant-ne tots els elements.
Mostra la solució
Prefix: «re-» (de nou).
Arrel: «construc-» (del verb construir).
Sufix: «-ció» (forma un nom d'acció).
Morfema de plural: «-s».
Significat global: «accions de construir de nou». És una paraula derivada per prefixació i sufixació.
Exercici 28
Defineix «eufemisme» i substitueix per un eufemisme: «el cec», «el vell» i «morir».
Mostra la solució
Un eufemisme és una paraula o expressió més suau que s'utilitza per evitar un mot que es considera desagradable o brusc.
«el cec» → «la persona amb discapacitat visual».
«el vell» → «la persona gran».
«morir» → «traspassar» o «faltar».
L'efecte oposat és el disfemisme.
Exercici 29
Substitueix les paraules incorrectes per la forma catalana adequada: «Vaig menjar un bocadillo», «Cal apoyar el projecte» i «a lo millor vindrà».
Mostra la solució
«bocadillo» → «entrepà».
«apoyar» → «donar suport» o «recolzar».
«a lo millor» → «potser» o «és possible que».
Són castellanismes lèxics que cal evitar en un text en català normatiu; es troben en el diccionari normatiu.
Exercici 30
Redacta un petit paràgraf de tres frases en què hi hagi una paraula polisèmica, un antònim i un hiperònim, i identifica'ls després.
Mostra la solució
Model: «La planta del peu em fa mal. Després de caminar tant, el meu germà està content, però jo estic cansat. A casa tenim moltes mascotes: un gos, un gat i un lloro, tots animals simpàtics».
Polisèmica: «planta».
Antònims: «content» / «cansat» (aquí, estat d'ànim oposat).
Hiperònim: «animals» (de gos, gat i lloro).
T'encalles amb aquest tema?
A L'Acadèmia de Vic t'ajudem amb classes individuals. Escriu-nos per WhatsApp.
Escriu-nos per WhatsApp (604 95 79 95)Més informació: Reforç d'ESO a Vic · Classes particulars
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre un manlleu i un neologisme?
Un manlleu és una paraula agafada d'una altra llengua, com «pizza». Un neologisme és qualsevol paraula nova, que pot ser manllevada o creada amb recursos propis.
Per què una frase feta no es pot traduir paraula per paraula?
Perquè el seu significat és figurat i no surt de la suma de les paraules. Cada llengua té les seves i, en traduir-les, cal buscar l'equivalent.