Salta al contingut

Exercicis d'atzar i probabilitat — Matemàtiques 1r ESO

Aquí practicaràs l'atzar i la probabilitat de 1r d'ESO amb exercicis resolts pas a pas. Començaràs distingint experiments aleatoris i deterministes i escrivint l'espai mostral. Després calcularàs probabilitats amb la regla de Laplace, casos favorables dividits per casos possibles, en daus, monedes, cartes i urnes. Més endavant treballaràs el succés contrari, els successos segurs i impossibles, l'experiment amb dos daus o tres monedes i la freqüència relativa. Els últims exercicis són més llargs i combinen varis apartats o demanen raonar si una afirmació és certa. Els errors típics són comptar malament els casos possibles, oblidar que els resultats han de ser igualment probables i pensar que l'atzar té memòria.

Nivell bàsic

1

Exercici 1

Indica quins d'aquests experiments són aleatoris i quins deterministics: a) llançar un dau, b) escalfar aigua a 100 °C a nivell del mar i veure si bull, c) treure una carta d'una baralla sense mirar, d) calcular l'àrea d'un quadrat de 3 cm de costat.

Mostra la solució

Un experiment és aleatori si no podem predir el resultat abans de fer-lo, encara que sapiguem quins resultats són possibles.
a) Aleatori.
b) Determinista: l'aigua bull sempre.
c) Aleatori.
d) Determinista: l'àrea és sempre 9 cm2.

2

Exercici 2

Escriu l'espai mostral de l'experiment «llançar una moneda» i el de «llançar un dau».

Mostra la solució

L'espai mostral és el conjunt de tots els resultats possibles.
Moneda: E = {cara, creu}, amb 2 resultats.
Dau: E = {1, 2, 3, 4, 5, 6}, amb 6 resultats.

3

Exercici 3

Es tira un dau. Escriu els resultats favorables al succés «surt un número parell» i digues quants són.

Mostra la solució

El succés «parell» està format pels resultats del dau que són parells.
A = {2, 4, 6}.
Hi ha 3 casos favorables.

4

Exercici 4

Es llança un dau. Quina és la probabilitat que surti un múltiple de 3?

Mostra la solució

Els múltiples de 3 entre l'1 i el 6 són 3 i 6: 2 casos favorables.
Hi ha 6 casos possibles, tots igualment probables.
Regla de Laplace: P = 2/6 = 1/3.

5

Exercici 5

Es llança una moneda equilibrada. Quina és la probabilitat que surti cara?

Mostra la solució

Hi ha 2 casos possibles (cara i creu), igualment probables, i 1 cas favorable.
P(cara) = 1/2 = 0,5, és a dir, un 50 %.

6

Exercici 6

Una urna conté 3 boles vermelles i 5 boles blaves. Si n'agafem una a l'atzar, quina és la probabilitat que sigui vermella?

Mostra la solució

Casos favorables: 3. Casos possibles: 3 + 5 = 8.
P(vermella) = 3/8 = 0,375.

7

Exercici 7

Es tira un dau. Digues quin és el valor de la probabilitat dels successos «surt un nombre menor que 7» i «surt un 0», i com es diu cada tipus de succés.

Mostra la solució

«Menor que 7» passa sempre, perquè tots els resultats (1 a 6) ho compleixen: és un succés segur i P = 6/6 = 1.
«Surt un 0» no pot passar mai: és un succés impossible i P = 0/6 = 0.
Qualsevol probabilitat està sempre entre 0 i 1.

8

Exercici 8

D'una baralla espanyola de 40 cartes en traiem una a l'atzar. Quina és la probabilitat que sigui un as?

Mostra la solució

La baralla té 4 asos (un per coll) i 40 cartes.
P(as) = 4/40 = 1/10 = 0,1.

9

Exercici 9

Hem llançat una moneda 100 vegades i han sortit 54 cares. Calcula la freqüència relativa de les cares.

Mostra la solució

La freqüència relativa és el nombre de vegades que passa el succés dividit pel nombre de proves.
fr = 54/100 = 0,54.
Aquest valor s'apropa a la probabilitat teòrica 0,5.

10

Exercici 10

Una bossa conté 10 boles numerades de l'1 al 10. Es treu una bola a l'atzar. Quina és la probabilitat que el número sigui senar?

Mostra la solució

Els senars són 1, 3, 5, 7 i 9: 5 casos favorables de 10 possibles.
P(senar) = 5/10 = 1/2.

Nivell intermedi

11

Exercici 11

Es tira un dau. Quina és la probabilitat que NO surti el 6? Fes-ho de dues maneres.

Mostra la solució

Primera manera: casos favorables 1, 2, 3, 4, 5, que són 5 de 6, per tant P = 5/6.
Segona manera, amb el succés contrari: P(no 6) = 1 - P(6) = 1 - 1/6 = 5/6.
Les dues maneres coincideixen.

12

Exercici 12

Una urna té 4 boles verdes, 6 de blanques i 2 de negres. Calcula la probabilitat de treure: a) una bola blanca, b) una bola que no sigui verda, c) una bola groga.

Mostra la solució

Total de boles: 4 + 6 + 2 = 12.
a) P(blanca) = 6/12 = 1/2.
b) No verdes: 6 + 2 = 8, per tant P = 8/12 = 2/3.
c) No n'hi ha cap de groga: succés impossible, P = 0.

13

Exercici 13

Es llancen dos daus i se sumen els punts. Quants resultats possibles hi ha en total? Quina és la probabilitat que la suma sigui 7?

Mostra la solució

Cada dau té 6 resultats, així que hi ha 6 · 6 = 36 parelles possibles.
Sumen 7: (1,6), (2,5), (3,4), (4,3), (5,2), (6,1), és a dir 6 casos.
P(suma 7) = 6/36 = 1/6.

14

Exercici 14

Es llancen dues monedes. Escriu l'espai mostral i calcula la probabilitat de treure dues cares i la d'obtenir almenys una creu.

Mostra la solució

Espai mostral (C = cara, X = creu): {CC, CX, XC, XX}, 4 resultats igualment probables.
Dues cares: només CC, P = 1/4.
Almenys una creu: CX, XC, XX, P = 3/4.
Comprovació amb el contrari: 1 - 1/4 = 3/4.

15

Exercici 15

Un dau es llança 50 vegades i s'obté: 1 → 7 cops, 2 → 9, 3 → 8, 4 → 10, 5 → 6 i 6 → 10. Calcula la freqüència relativa del 6 i compara-la amb la probabilitat teòrica.

Mostra la solució

Freqüència relativa del 6: 1050=0,2\tfrac{10}{50} = 0{,}2.
Probabilitat teòrica: 16≈0,167\tfrac{1}{6} \approx 0{,}167.
No són iguals, però són pròximes. Si féssim moltes més tirades, la freqüència relativa s'aproparia a la probabilitat teòrica.

16

Exercici 16

Es tira un dau. Calcula la probabilitat de treure un nombre primer.

Mostra la solució

Els nombres primers entre l'1 i el 6 són 2, 3 i 5. L'1 no és primer.
Casos favorables: 3. Casos possibles: 6.
P(primer) = 3/6 = 1/2.

17

Exercici 17

D'una baralla espanyola de 40 cartes (4 colls de 10 cartes: oros, copes, espases i bastos, amb 3 figures per coll) en traiem una. Calcula la probabilitat que sigui: a) de copes, b) una figura, c) una figura de copes.

Mostra la solució

a) Copes: 10 cartes de 40, P = 10/40 = 1/4.
b) Figures: 3 per coll, 4 · 3 = 12, P = 12/40 = 3/10.
c) Figures de copes: 3, P = 3/40 = 0,075.

18

Exercici 18

En una classe de 25 alumnes hi ha 14 noies. Si triem un alumne a l'atzar, quina és la probabilitat que sigui un noi? Expressa-la en percentatge.

Mostra la solució

Nois: 25 - 14 = 11.
P(noi) = 11/25 = 0,44.
En percentatge: 0,44 · 100 = 44 %.

19

Exercici 19

Una ruleta té 8 sectors iguals numerats de l'1 al 8. Calcula la probabilitat que s'aturi en un múltiple de 4 i la probabilitat que s'aturi en un número més gran que 5.

Mostra la solució

Múltiples de 4: 4 i 8, per tant P = 2/8 = 1/4.
Més grans que 5: 6, 7 i 8, per tant P = 3/8.

20

Exercici 20

Es tira un dau. Sigui A el succés «surt parell» i B el succés «surt un número més gran que 4». Escriu A, B i «A o B» i calcula la probabilitat d'«A o B».

Mostra la solució

A = {2, 4, 6} i B = {5, 6}.
«A o B» és el conjunt dels resultats que són d'A, de B o dels dos: {2, 4, 5, 6}. El 6 només es compta una vegada.
P(A o B) = 4/6 = 2/3.

21

Exercici 21

En una urna de 20 boles, la probabilitat de treure'n una de vermella és 0,35. Quantes boles vermelles hi ha?

Mostra la solució

Boles vermelles = P · total = 0,35 · 20 = 7.
Comprovació: 720=0,35\tfrac{7}{20} = 0{,}35.

Nivell avançat

22

Exercici 22

Una urna té 3 boles vermelles i 5 de blanques. Quantes boles vermelles s'han d'afegir perquè la probabilitat de treure'n una de vermella sigui 12\tfrac{1}{2}?

Mostra la solució

Afegim x boles vermelles: n'hi haurà 3 + x de vermelles i 8 + x en total.
(3 + x)/(8 + x) = 1/2, per tant 2 · (3 + x) = 8 + x, és a dir 6 + 2x = 8 + x i x = 2.
Comprovació: amb 5 vermelles i 5 blanques, P = 5/10 = 1/2.

23

Exercici 23

Es llancen dos daus i se sumen els punts. Calcula la probabilitat que la suma sigui 10 o més, i la probabilitat que la suma sigui parell.

Mostra la solució

Hi ha 36 parelles possibles.
Suma 10: (4,6), (5,5), (6,4); suma 11: (5,6), (6,5); suma 12: (6,6). Total 6 casos, P = 6/36 = 1/6.
Suma parella: dues parelles de la mateixa paritat, 3 · 3 + 3 · 3 = 18 casos, P = 18/36 = 1/2.

24

Exercici 24

Es llancen tres monedes. Quants resultats possibles hi ha? Calcula la probabilitat d'obtenir exactament dues cares i la d'obtenir almenys una cara.

Mostra la solució

Hi ha 2 · 2 · 2 = 8 resultats: CCC, CCX, CXC, XCC, CXX, XCX, XXC, XXX.
Exactament dues cares: CCX, CXC, XCC, P = 3/8.
Almenys una cara: tots menys XXX, P = 7/8 (o bé 1 - 1/8).

25

Exercici 25

Es llancen dos daus i es multiplica el que ha sortit a cadascun. Quina és la probabilitat que el producte sigui 12?

Mostra la solució

Hi ha 36 parelles possibles.
Producte 12: (2,6), (6,2), (3,4) i (4,3), és a dir, 4 casos.
P = 4/36 = 1/9.

26

Exercici 26

Una jugadora de bàsquet ha encertat 36 de 50 tirs lliures. Estima la probabilitat que encerti el proper tir i quants encerts esperaries en 200 tirs.

Mostra la solució

Estimem la probabilitat amb la freqüència relativa: 3650=0,72\tfrac{36}{50} = 0{,}72.
En 200 tirs esperaríem 0,72 · 200 = 144 encerts.
És una estimació: el resultat real pot variar una mica.

27

Exercici 27

D'una baralla espanyola de 40 cartes en traiem una. Calcula la probabilitat que sigui un rei o una carta d'oros.

Mostra la solució

Reis: 4 cartes. Oros: 10 cartes. El rei d'oros és als dos grups i no s'ha de comptar dues vegades.
Casos favorables: 4 + 10 - 1 = 13.
P = 13/40 = 0,325.

28

Exercici 28

Raona si són certes o falses: a) Si he llançat una moneda 10 vegades i sempre ha sortit cara, a la següent és més probable que surti creu. b) Una probabilitat pot valer 1,2. c) Si P(A) = 0,3, la probabilitat que A no passi és 0,7.

Mostra la solució

a) Falsa. Cada llançament és independent dels anteriors; segueix sent 12\tfrac{1}{2} per a cada cara.
b) Falsa. Una probabilitat sempre és entre 0 i 1.
c) Certa. P(no A) = 1 - P(A) = 1 - 0,3 = 0,7.

29

Exercici 29

En una bossa hi ha boles numerades de l'1 al 12. Calcula la probabilitat que el número sigui múltiple de 2 i de 3 alhora, i la probabilitat que sigui múltiple de 2 o de 3.

Mostra la solució

Múltiples de 2: 2, 4, 6, 8, 10, 12. Múltiples de 3: 3, 6, 9, 12.
De 2 i de 3 alhora (múltiples de 6): 6 i 12, P = 2/12 = 1/6.
De 2 o de 3: 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 12 (8 números, sense repetir 6 i 12), P = 8/12 = 2/3.

30

Exercici 30

Dissenya una ruleta de 12 sectors iguals pintats de vermell, blau, verd i groc, de manera que P(vermell) = 1/3, P(blau) = 1/4, P(verd) = 1/6 i la resta de groc. Quants sectors ha de tenir cada color?

Mostra la solució

Vermell: 1/3 de 12 = 4 sectors. Blau: 1/4 de 12 = 3 sectors. Verd: 1/6 de 12 = 2 sectors.
Groc: 12 - 4 - 3 - 2 = 3 sectors, per tant P(groc) = 3/12 = 1/4.
Comprovació: 1/3 + 1/4 + 1/6 + 1/4 = 4/12 + 3/12 + 2/12 + 3/12 = 1.

T'encalles amb aquest tema?

A L'Acadèmia de Vic t'ajudem amb classes individuals. Escriu-nos per WhatsApp.

Escriu-nos per WhatsApp (604 95 79 95)

Més informació: Reforç d'ESO a Vic · Classes particulars

Preguntes freqüents

Com es calcula la probabilitat amb la regla de Laplace?

Es divideix el nombre de casos favorables entre el nombre de casos possibles, sempre que tots els resultats siguin igualment probables.

Entre quins valors pot estar una probabilitat?

Sempre entre 0 i 1. El 0 correspon a un succés impossible i l'1 a un succés segur.

Què és la freqüència relativa i com es relaciona amb la probabilitat?

És el nombre de vegades que passa un succés dividit pel nombre de proves. Si repetim l'experiment moltes vegades, s'apropa a la probabilitat teòrica.

Altres temes de Matemàtiques 1r ESO

Utilitzem cookies d'analítica per millorar el web. Política

base44
Edit with Base44