Flashcards: Gramàtica
Llengua Catalana i Literatura · 4t ESO · 25 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat. El progrés es desa en aquest navegador.
Targeta 1 de 25
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1.Com reconeixes el complement directe (CD)?
Rep l'acció i el pots substituir per el, la, els, les o ho: «Llegeix el llibre» → «El llegeix». Normalment va sense preposició.
2.Complement indirecte (CI): què indica i per quin pronom el substitueixes?
Indica a qui va destinada l'acció i el pots substituir per li o els: «Ho dic a la Mar» → «Li ho dic».
3.Què és l'atribut i amb quin pronom el substitueixes?
Diu com és el subjecte amb un verb copulatiu (ser, estar, semblar). Es substitueix per ho: «És alta» → «Ho és».
4.Què és el complement predicatiu (CPred)?
Diu com està el subjecte o el CD mentre fa l'acció, amb un verb no copulatiu, i hi concorda en gènere i nombre: «Els nens arriben cansats».
5.Atribut o predicatiu: què has de mirar per decidir-ho?
El verb. Si és copulatiu (ser, estar, semblar), és atribut («Està cansat»); si no ho és, és predicatiu («Arriba cansat»).
6.Què és el complement de règim (CRV)?
Un complement amb una preposició fixa que el verb exigeix: pensar en, parlar de, adonar-se de, confiar en. «Penso en tu».
7.Error típic: prendre un CRV per un CC. Com els distingeixes?
Un CC el pots treure i sovint canviar-ne la preposició. Un CRV no: el verb l'exigeix i sempre porta la mateixa preposició. A «Confio en tu», «en tu» és CRV.
8.Coordinació i subordinació: quina diferència hi ha?
En la coordinació les oracions van al mateix nivell i cadascuna podria funcionar sola. En la subordinació, una oració depèn d'una altra, la principal.
9.Coordinació o juxtaposició: què les diferencia?
Totes dues posen les oracions al mateix nivell. La coordinada les uneix amb una conjunció; la juxtaposada, només amb un signe de puntuació (coma, punt i coma, dos punts).
10.Nexes de les coordinades copulatives i disjuntives?
Copulatives (sumen): i, ni. Disjuntives (alternativa): o, o bé. «Vens o et quedes?»
11.Què expressa una coordinada adversativa i quins nexes porta?
Un contrast entre les dues idees. Nexes: però, sinó, en canvi, tanmateix. «Ho sap però calla.»
12.Com és una coordinada distributiva?
Expressa alternança amb nexes repetits: ara… ara, adés… adés, sia… sia. «Ara riu, ara plora.»
13.Coordinada il·lativa o consecutiva: què expressa i amb quins nexes?
Una conseqüència del que s'ha dit abans. Nexes: doncs, per tant, així que. «Plou, així que no sortim.»
14.Coordinada explicativa: què fa i amb quins nexes?
Aclareix el mateix amb altres paraules. Nexes: és a dir, o sigui. «És filòloga, és a dir, estudia llengües.»
15.Què és una subordinada substantiva i quin és el truc per reconèixer-la?
Fa dins la principal la funció d'un nom. Truc: substitueix-la per «això»; si l'oració té sentit, és substantiva («Vull que vinguis» → «Vull això»).
16.De quines tres maneres es pot presentar una subordinada substantiva?
Amb la conjunció que, amb un infinitiu («M'agrada llegir») o com a interrogativa indirecta amb si o un mot interrogatiu («No sé si vindrà»).
17.Quines funcions pot fer una subordinada substantiva?
Les d'un nom: subjecte, CD, atribut, CRV i complement del nom. La funció és la que faria «això» si la substituïssis.
18.Com comproves que una subordinada substantiva fa de subjecte?
Substitueix-la per «això» i passa-ho a plural («aquestes coses»): si el verb principal canvia de nombre, hi concorda, i per tant és el subjecte.
19.Què és una subordinada adjectiva o de relatiu?
Complementa un nom de la principal, l'antecedent, com faria un adjectiu. La introdueix un pronom relatiu: que, qui, què, el qual, on.
20.Error típic: confondre el «que» de la substantiva amb el de relatiu. Com els distingeixes?
A la substantiva, «que» és una conjunció buida i pots dir «això». Al relatiu, «que» es refereix a un nom de darrere (l'antecedent) i no ho pots substituir per «això».
21.Relativa especificativa o explicativa: quina diferència hi ha?
L'especificativa va sense comes i tria dins d'un grup: «Els alumnes que van estudiar» (només aquells). L'explicativa va entre comes i només afegeix una dada sobre tots.
22.Què és una subordinada adverbial?
Fa la funció d'un complement circumstancial: expressa temps, lloc, manera, causa, finalitat, condició, concessió o conseqüència, segons el nexe.
23.Nexes de les adverbials condicionals i concessives?
Condició: si, en cas que («Si vens, t'ho explico»). Concessió: encara que, malgrat que («Vindré encara que plogui»).
24.Una subordinada amb «perquè»: causal o final?
Mira el mode del verb. Perquè + indicatiu = causa («Ploro perquè estic trist»). Perquè + subjuntiu = finalitat («Parlo fort perquè m'entenguis»).
25.Com es forma una adverbial consecutiva?
Amb tan o tant a la principal i que a la subordinada: «Corria tant que es va cansar».