Exercicis de biomolècules orgàniques — Biologia i Geologia 3r ESO

La sacarosa és un disacàrid format per 2 monosacàrids: glucosa i fructosa.

Un triglicèrid es forma per 1 molècula de glicerina i 3 àcids grassos.

Per exemple: estructural (col·lagen de la pell) i de transport (hemoglobina, transporta l'oxigen). També serien vàlides enzimàtica, de defensa o hormonal.

Glucosa: glúcid (monosacàrid).
Colesterol: lípid.
Albúmina de l'ou: proteïna.
ADN: àcid nucleic.

Les proteïnes són cadenes d'aminoàcids units entre ells.
En les proteïnes dels éssers vius es fan servir 20 tipus d'aminoàcids diferents.

És la cel·lulosa, un polisacàrid format per moltes glucoses.
Els humans no tenim l'enzim necessari per trencar-la, així que passa pel tub digestiu sense ser digerida. Tot i això és útil perquè ajuda el trànsit intestinal.

Un nucleòtid té tres components: un grup fosfat, un sucre de cinc carbonis (pentosa) i una base nitrogenada.

Les bases s'aparellen sempre igual: A amb T i C amb G.
A-T-G-C-C-A → T-A-C-G-G-T.
Comprovació: cada parella és A-T o G-C.

Monosacàrid: un sol sucre simple (glucosa).
Disacàrid: dos monosacàrids units (lactosa, el sucre de la llet).
Polisacàrid: moltes unitats de monosacàrid enllaçades (midó o cel·lulosa).

Energia = massa · kcal per gram = 30 g · 9 kcal/g = 270 kcal.
Resultat: 270 kcal.

Són l'equivalent funcional en organismes diferents: tots dos emmagatzemen glucosa en forma de cadenes llargues per alliberar-la quan calgui, però amb petites diferències estructurals pròpies de cada tipus d'organisme (el glicogen és més ramificat que el midó). La funció (reserva d'energia) és la mateixa; l'organisme que la fa servir és diferent.

Perquè els greixos insaturats (com els de l'oli d'oliva o el peix blau) s'associen a un menor risc cardiovascular, mentre que un excés de saturats s'associa a un risc més alt. Els greixos en general, però, són necessaris (energia, aïllament, membranes): el que importa és el tipus i la quantitat, no eliminar-los.

És la pèrdua de la forma tridimensional d'una proteïna (i, per tant, de la seva funció) per efecte de la calor o de canvis extrems de pH. Exemple: fregir un ou, on la clara passa de líquida i transparent a sòlida i blanca de manera irreversible.

Perquè la vitamina C és hidrosoluble: el cos no l'emmagatzema gaire i n'elimina l'excés per l'orina, per la qual cosa cal reposar-la sovint amb l'alimentació. La vitamina A és liposoluble i el cos la pot emmagatzemar al teixit gras, per la qual cosa no cal consumir-ne cada dia per mantenir-ne bons nivells.

Glúcids: 40 · 0,60 = 24 g → 24 · 4 = 96 kcal.
Lípids: 40 · 0,25 = 10 g → 10 · 9 = 90 kcal.
Proteïnes: 40 · 0,15 = 6 g → 6 · 4 = 24 kcal.
Total = 96 + 90 + 24 = 210 kcal.
Comprovació: els percentatges sumen 100 % (60 + 25 + 15).

Els lípids són hidròfobs: no són solubles en aigua perquè no tenen polaritat.
L'aigua és una molècula polar i s'atrau amb altres molècules d'aigua, no amb l'oli.
Com que l'oli és menys dens, queda a sobre formant una capa separada.

El colesterol forma part de les membranes de les cèl·lules i serveix per fabricar hormones i vitamina D.
Si n'hi ha massa a la sang, es pot dipositar a les parets de les artèries, que s'estrenyen i s'endureixen, i augmenta el risc de problemes cardiovasculars.
Per això la quantitat ha de ser l'adequada.

1) Sucre: l'ADN té desoxiribosa i l'ARN té ribosa.
2) Estructura: l'ADN sol tenir dues cadenes (doble hèlix) i l'ARN només una.
3) Bases: l'ADN té timina (T) i l'ARN la substitueix per uracil (U).

El pa conté midó, que no és dolç.
La saliva té un enzim (l'amilasa) que trenca el midó en sucres més petits, com la maltosa i la glucosa, que sí que són dolços.
Com més temps passa, més midó es digereix i més dolç és el gust.

Primer, els greixos aporten més del doble d'energia per gram (9 kcal/g) que els glúcids (4 kcal/g), així que es guarda més energia amb menys pes.
Segon, el greix sota la pell també fa d'aïllant tèrmic i protegeix del fred.

Els aminoàcids essencials són els que el cos no pot fabricar i cal obtenir-los de la dieta.
Cada aliment vegetal en té uns quants però en falten d'altres: els cereals i els llegums es complementen.
Combinant-los al llarg del dia s'aconsegueixen tots els aminoàcids essencials.

Perquè els glúcids inclouen des de sucres simples (que en excés poden ser perjudicials) fins a la fibra (cel·lulosa), que és beneficiosa per al trànsit intestinal, i el midó, que és la base energètica de moltes dietes equilibrades. Generalitzar «els glúcids» com un sol grup dolent ignora que dins d'aquesta família hi ha molècules amb funcions i efectes molt diferents sobre la salut.

Perquè un enzim accelera una reacció química molt concreta encaixant amb una molècula específica (el seu «substrat») com una peça de trencaclosques, gràcies a la seva forma tridimensional exacta. Si la forma canvia (per exemple, per desnaturalització), l'enzim ja no encaixa amb el seu substrat i deixa de funcionar, encara que els aminoàcids que el formen no hagin canviat. Això il·lustra perfectament que la funció d'una proteïna depèn directament de la seva forma, no només de la seva composició.

Perquè l'ADN és l'arxiu permanent i estable de la informació genètica d'un ésser viu, protegit en el nucli de la cèl·lula i replicat amb molta fidelitat; l'ARN, en canvi, es fabrica a partir de l'ADN quan cal fer una proteïna concreta, porta aquesta informació fins al lloc on es fabriquen les proteïnes, i després es degrada. Són funcions complementàries però diferents: una és d'emmagatzematge permanent i l'altra, de transmissió temporal per a una tasca concreta.

a) Glúcids: 70 · 4 = 280 kcal. Greixos: 15 · 9 = 135 kcal. Proteïnes: 7 · 4 = 28 kcal. Total = 443 kcal per 100 g.
b) Percentatge dels greixos = 135/443 · 100 = 30,5 %.
c) Ració: 443 · 30/100 = 132,9 ≈ 133 kcal.
Fixa't que els greixos són només el 15 % de la massa, però aporten gairebé un 31 % de l'energia.

a) A s'aparella sempre amb T, per tant T = A = 20 %.
A + T = 40 %, així que C + G = 100 - 40 = 60 %. Com que C s'aparella amb G, C = G = 30 %.
b) 1000 parells de bases = 2000 bases en total. Guanines = 30 % de 2000 = 600.
Comprovació: 20 + 20 + 30 + 30 = 100 %.

La patata bullida: el lugol reacciona amb el midó (un polisacàrid de reserva vegetal) i dona un color blau-violeta fosc.
La clara d'ou és plena de proteïnes i l'oli és un lípid, i cap dels dos reacciona amb el lugol.
L'oli es reconeix posant-ne una gota sobre un paper: deixa una taca translúcida que no s'asseca (la taca d'aigua sí que desapareix).

Totes les proteïnes es fabriquen amb els mateixos 20 aminoàcids, però varia quins hi ha, quants i en quin ordre.
La seqüència determina la forma tridimensional i, per tant, la funció: el cabell és fibrós i resistent, l'albúmina és globular.
Seqüències de 3 aminoàcids: 20 · 20 · 20 = $20^{3}$ = 8000.
Si el tros tingués 100 aminoàcids el nombre seria astronòmic.

No és correcta. Treure el greix redueix les kcal, però l'iogurt pot tenir molts glúcids (sucres afegits), que aporten 4 kcal/g.
Quan el cos ingereix més energia de la que gasta, l'excés de glúcids es transforma en greix i s'emmagatzema.
Per saber-ho, cal mirar l'energia total i la quantitat de sucres de l'etiqueta.

La cel·lulosa (que és molt abundant en l'herba) té els enllaços entre les glucoses disposats de manera diferent a com els té el midó, i l'enzim digestiu que tenim els humans només trenca els del midó.
La vaca té microorganismes al rumen que fabriquen enzims capaços de trencar la cel·lulosa i obtenir-ne glucosa.
Nosaltres no tenim ni aquests enzims ni aquests microorganismes, i la cel·lulosa funciona com a fibra.