Exercicis de salut i malaltia — Biologia i Geologia 3r ESO

Com un estat de complet benestar físic, mental i social, no només l'absència de malaltia.

Les 2 línies: les barreres externes (pell i mucoses) i el sistema immunitari.

No; ensenya al sistema immunitari a reconèixer el patogen sense causar la malaltia.

Una malaltia infecciosa està causada per un patogen (virus, bacteri, fong o protozou) i es pot transmetre d'una persona a una altra. Exemple: la grip o el tètanus.
Una malaltia no infecciosa no està causada per un patogen i no es contagia. Exemple: la diabetis o la majoria de càncers.

Virus: grip, ràbia o COVID. Bacteris: tètanus o salmonel·losi. Fongs: peu d'atleta o candidiasi. Protozous: malària.
Qualsevol exemple correcte de cada grup és vàlid.

Per l'aire (inhalació de gotetes), pels aliments o l'aigua contaminats, pel contacte directe amb una persona infectada o amb objectes, per la sang (ferides, agulles) o per picades d'animals com els mosquits.

Els anticossos són proteïnes que reconeixen un antigen concret (una molècula del patogen) i s'hi uneixen per neutralitzar-lo o marcar-lo perquè sigui destruït.
Els fabriquen els limfòcits, un tipus de glòbuls blancs.

Els glòbuls blancs defensen el cos dels patògens.
Alguns els engloben i els destrueixen (els fagòcits), i d'altres fabriquen anticossos (els limfòcits).

Una epidèmia és un augment ràpid del nombre de casos d'una malaltia infecciosa en una zona i en un període concret.
Una pandèmia és una epidèmia que s'estén per molts països o continents.

Infecciosa (causada per un patogen): grip, tètanus i ràbia.
No infecciosa: diabetis, càncer de pell i al·lèrgia al pol·len.
Cap de les no infeccioses es transmet d'una persona a una altra.

El símptoma és un senyal que fa sospitar-la; la malaltia és l'alteració de salut en si mateixa, amb una causa identificable.

Prendre fàrmacs sense prescripció ni criteri mèdic; pot amagar símptomes importants o provocar efectes adversos.

És la capacitat d'alguns bacteris de sobreviure a un antibiòtic; és perillosa perquè fa que els antibiòtics deixin de funcionar contra aquests bacteris en el futur.

Per exemple: el rentat de mans i la vacunació (també vàlid: el preservatiu per a les ITS).

Que, un cop superada una infecció, respon més ràpidament si torna a haver-hi contacte amb el mateix patogen.

La substitució d'un òrgan que ha deixat de funcionar per un òrgan sa procedent d'un donant.

Perquè la donació és voluntària, i un sol donant pot arribar a salvar diverses vides.

La vacuna conté patògens morts o debilitats (o parts) que no causen la malaltia. S'administra abans, per prevenir: el cos fabrica anticossos i cèl·lules de memòria, i la protecció és llarga.
El sèrum conté anticossos ja fets. S'usa quan la malaltia ja hi és o hi ha risc immediat (per exemple, una picada de serp), actua de seguida, però la protecció dura poc temps.

La grip està causada per un virus i els antibiòtics només actuen contra bacteris.
No servirien de res contra el virus i, a més, farien mal: poden provocar efectes adversos i afavorir la resistència dels bacteris.
Per a la grip es recomana repòs, hidratació i fàrmacs que alleugen els símptomes.

L'ordre és: b) entra el patogen, d) els limfòcits detecten els antígens i fabriquen anticossos, a) els anticossos s'hi uneixen i el neutralitzen, i c) queden cèl·lules de memòria.
Les cèl·lules de memòria fan que, davant la mateixa infecció, la resposta sigui més ràpida.

Factors de risc: sedentarisme, tabac i exposició al sol sense protecció.
Factors de protecció: esport regular, dieta mediterrània i dormir prou.
Els hàbits saludables redueixen la probabilitat de patir malalties cardiovasculars, càncer o diabetis tipus 2.

a) Tots vacunats: el 10 % no queda protegit, 500 · 0,10 = 50 alumnes.
b) 400 vacunats: 400 · 0,10 = 40 vacunats sense protecció, més els 100 no vacunats, 40 + 100 = 140 alumnes.
c) Quan es vacuna més gent, hi ha menys persones susceptibles i el patogen es transmet pitjor: és la immunitat de grup, que també protegeix els que no poden vacunar-se.

Dins d'una població de bacteris, alguns tenen per atzar una mutació que els fa resistents. L'antibiòtic mata els sensibles, però els resistents sobreviuen i es reprodueixen, i es transmeten la resistència: és selecció natural.
Si es deixa el tractament abans d'hora o es fa servir sense necessitat, sobreviuen més bacteris poc sensibles i s'afavoreix que es facin resistents.
Així, l'antibiòtic deixa de fer efecte en futures infeccions.

Els antibiòtics només actuen contra bacteris i la infecció del Joan és vírica: no el curarien.
Prendre'n sense necessitat pot provocar efectes secundaris i contribueix a crear bacteris resistents, cosa que és un problema de salut pública.
El millor és repòs, beure líquids i antitèrmics si ho indica el metge, i tornar a consultar si empitjora. Mai s'ha de fer automedicació.

Una al·lèrgia és una resposta exagerada del sistema immunitari davant una substància que normalment és inofensiva (al·lèrgen), com el pol·len o alguns aliments. Provoca símptomes com esternuts, urticària o dificultat per respirar.
No és infecciosa perquè no la causa cap patogen i no passa d'una persona a una altra.

El càncer és la divisió descontrolada de cèl·lules que formen un tumor.
El tumor benigne es queda en un lloc i no envaeix altres teixits. El maligne creix, envaeix els teixits propers i pot enviar cèl·lules a altres òrgans (metàstasi).
Si es detecta aviat, el tumor és petit i no s'ha estès, així que el tractament té molt més èxit.

Cada setmana els casos es multipliquen per uns 2 ($\tfrac{45}{20} \approx 2{,}3$; $\tfrac{95}{45} \approx 2{,}1$; $\tfrac{190}{95} = 2$; $\tfrac{380}{190} = 2$).
Setmana 6: 380 · 2 = 760 casos aproximadament.
És un creixement molt ràpid (exponencial): és una epidèmia.
Mesures: vacunació, rentar-se les mans, ventilar, portar mascareta i quedar-se a casa si hi ha símptomes.

a) Natural activa: el cos fabrica els seus anticossos per una infecció real.
b) Artificial activa: el cos els fabrica després de rebre la vacuna.
c) Natural passiva: els anticossos venen de la mare.
d) Artificial passiva: es donen anticossos ja fets. Aquesta protecció dura poc, perquè no es creen cèl·lules de memòria.

El sistema immunitari detecta l'òrgan del donant com a estrany i el pot atacar: és el rebuig.
Els immunosupressors redueixen l'activitat del sistema immunitari per evitar-ho.
L'inconvenient és que el cos queda menys defensat, i el pacient té més risc de contraure infeccions. Per això s'ha de vigilar i extremar la higiene.

1) Rentar-se les mans abans de menjar i després d'anar al lavabo: elimina patògens.
2) Beure aigua potable i rentar la fruita i les verdures: evita ingerir patògens.
3) Mantenir els aliments refrigerats i ben cuinats: els patògens no es multipliquen.
4) Mantenir a casa els infants amb diarrea o vòmits: s'evita el contagi.
5) Desinfectar lavabos i superfícies comunes: es redueix la transmissió per contacte.