Exercicis de la nutrició humana — Biologia i Geologia 3r ESO

El fetge (bilis) i el pàncrees (enzims digestius).

Dues aurícules (a dalt) i dos ventricles (a baix).

Boca → esòfag → estómac → intestí prim → intestí gros → anus.
(Entre la boca i l'esòfag hi ha també la faringe.)

Glòbuls vermells: transporten oxigen gràcies a l'hemoglobina.
Glòbuls blancs: defensen l'organisme de les infeccions.
Plaquetes: intervenen en la coagulació.
(També és vàlid el plasma: part líquida que transporta nutrients, residus i hormones.)

a) Capil·lars: tenen parets molt fines i hi passen substàncies entre la sang i les cèl·lules.
b) Venes: porten la sang cap al cor.
c) Artèries: porten la sang des del cor cap als òrgans.

Fosses nasals → faringe → laringe → tràquea → bronquis → alvèols.
Als alvèols és on l'oxigen passa a la sang.

L'epiglotis, una làmina que tapa l'entrada de la laringe en empassar.
Si no funciona bé, el menjar o el líquid podria entrar a la tràquea i als pulmons: produeix tos i ofec.

Alçada al quadrat: 1,60² = 2,56 m².
IMC = 60/2,56 = 23,4 kg/m².
Aquest valor es troba dins del marge considerat de pes normal (18,5 - 25).

En una hora: 70 · 60 = 4200 batecs.
En un dia (24 h): 4200 · 24 = 100800 batecs.

Energètics: glúcids i lípids (les proteïnes també poden donar energia).
Plàstics: proteïnes (construeixen i reparen teixits); els lípids també formen part de les membranes.
Reguladors: vitamines (i minerals).

Perquè la boca i l'estómac només comencen la digestió (glúcids i proteïnes, respectivament), sense acabar-la, i cap dels dos té l'estructura especialitzada per absorbir nutrients. L'intestí prim rep l'ajuda dels enzims del pàncrees i de la bilis del fetge per completar la digestió de tots els nutrients, i les seves parets, plegades en vellositats, estan especialitzades a absorbir-los cap a la sang.

Perquè cada gas es mou per difusió des d'on n'hi ha més concentració cap a on n'hi ha menys: l'oxigen és més concentrat a l'aire inspirat que a la sang que arriba als pulmons, i per això hi passa; el diòxid de carboni és més concentrat a la sang (residu dels teixits) que a l'aire, i per això passa cap a l'aire per expulsar-se.

La menor (o pulmonar) va del cor als pulmons i torna, per oxigenar la sang. La major (o general) va del cor a tot el cos i torna, per repartir oxigen i nutrients i recollir residus.

Amilasa salival: actua a la boca i digereix el midó (glúcid).
Pepsina: actua a l'estómac i digereix les proteïnes.
Lipasa pancreàtica: arriba a l'intestí prim i digereix els greixos (lípids).

Falta ferro per fer hemoglobina, i els glòbuls vermells en transporten menys oxigen.
Símptomes: cansament, debilitat i pal·lidesa, perquè arriba menys oxigen als teixits.
Li convé menjar aliments rics en ferro: carn, llegums, fruits secs i verdura de fulla verda.

Per minut: 0,5 L · 16 = 8 L.
En una hora: 8 L/min · 60 min = 480 L.
Quan fem exercici augmenten tant la freqüència com el volum de cada respiració.

Volum per minut = 70 mL · 75 = 5250 mL.
Passant a litres: $\tfrac{5250}{1000} = 5{,}25$ L/min.
Aquest valor és aproximadament el volum total de sang d'un adult, i passa tot per tot el cos cada minut.

La bilis es fabrica al fetge i s'emmagatzema a la vesícula biliar.
No digereix res per si mateixa, però emulsiona els greixos: els trenca en gotes molt petites.
Així augmenta la superfície que ataca la lipasa i es digereixen millor.

Energia dels glúcids: 2000 · 0,55 = 1100 kcal.
Massa = 1100 kcal / (4 kcal/g) = 275 g de glúcids al dia.
Comprovació: 275 g · 4 kcal/g = 1100 kcal.

Inspiració: el diafragma es contrau i baixa, les costelles s'eleven; el volum de la caixa toràcica augmenta, la pressió disminueix i entra aire.
Expiració: el diafragma es relaxa i puja, les costelles baixen; el volum disminueix, la pressió augmenta i l'aire surt.

Les artèries reben la sang a pressió forta del cor: la paret gruixuda i elàstica aguanta els pulsos i els amortigua.
A les venes la pressió és baixa, de manera que la sang tornaria enrere; les vàlvules deixen passar la sang només cap al cor.

Perquè, tot i no ser part del tub per on passa físicament l'aliment, el pàncrees hi aboca enzims imprescindibles per digerir glúcids, greixos i proteïnes a l'intestí prim. Si el pàncrees no funciona bé, l'intestí prim no rep prou enzims i la digestió i l'absorció de nutrients queden greument compromeses, encara que la resta del tub digestiu estigui intacta.

Perquè l'exercici intens augmenta molt el consum d'oxigen dels músculs (per obtenir energia als mitocondris) i, alhora, augmenta la producció de diòxid de carboni com a residu. Per satisfer aquesta major demanda d'intercanvi de gasos, el cos accelera i aprofundeix la respiració, movent més aire per unitat de temps i mantenint així la concentració d'oxigen i diòxid de carboni als nivells que l'intercanvi per difusió necessita per funcionar amb eficàcia.

Perquè separar el circuit pulmonar (on la sang s'oxigena) del general (on la sang cedeix l'oxigen als teixits) evita que la sang ja oxigenada es barregi amb la que ja l'ha cedit. Si tot fos un sol circuit continu, la sang que arriba als teixits llunyans portaria una barreja de sang oxigenada i desoxigenada, amb menys concentració d'oxigen disponible que si arriba directament des dels pulmons sense barrejar-se, com passa amb la doble circulació.

El fum paralitza i destrueix els cilis dels bronquis, que netegen el mucus; s'acumula mucositat i apareixen tos i bronquitis.
Les substàncies tòxiques danyen els alvèols, que perden elasticitat i superfície d'intercanvi (enfisema), i augmenten el risc de càncer.
El monòxid de carboni s'uneix a l'hemoglobina més fort que l'oxigen, de manera que la sang en transporta menys.

En repòs: 70 · 70 = 4900 mL/min = 4,9 L/min.
En esport: 160 · 110 = 17600 mL/min = 17,6 L/min.
Augment: $\tfrac{17{,}6}{4{,}9} \approx 3{,}6$ vegades.
El cor augmenta tant la freqüència com el volum per batec per portar més oxigen als músculs.

La vesícula emmagatzema i concentra la bilis, que s'aboca a l'intestí quan arriba un àpat gras.
Sense vesícula, el fetge continua fabricant bilis però arriba a l'intestí de manera contínua i en menys quantitat de cop.
Si es mengen molts greixos de cop, no n'hi ha prou per emulsionar-los tots, i la digestió és pitjor. Per això convé repartir els greixos en àpats més lleugers.

Excés diari: 2800 - 2400 = 400 kcal.
En 4 setmanes (28 dies): 400 · 28 = 11200 kcal.
Pes guanyat ≈ 11200/7700 = 1,45 kg, uns 1,5 kg.
Recomanació: reduir una mica la ingesta (sobretot sucres i greixos) i augmentar l'activitat física per equilibrar el balanç energètic.

Es diu artèria a un vas que surt del cor i vena a un que hi arriba, sense importar l'oxigen.
L'artèria pulmonar surt del ventricle dret i porta cap als pulmons sang pobra en oxigen.
Als alvèols, la sang s'oxigena i torna a l'aurícula esquerra per les venes pulmonars.
Així, la sang oxigenada va per venes i la desoxigenada per una artèria.

A l'inici respira més de pressa i el cor batega més, per compensar la poca disponibilitat d'oxigen.
Al cap de setmanes, el cos fabrica més glòbuls vermells, cosa que li permet transportar més oxigen amb la mateixa sang.
Així s'aclimata a l'altura.
(Per això alguns esportistes entrenen en altura.)