Exercicis de lèxic i semàntica — Llengua Catalana i Literatura 1r ESO

«venir»: els verbs es busquen sempre per l'infinitiu, mai per la forma conjugada.

Veloç (també serien vàlids: lleuger, àgil, segons el context).

L'antònim de «pujar» és «baixar». L'antònim de «fàcil» és «difícil».

«llibr-»: es repeteix a les tres paraules i hi porta el significat relacionat amb els llibres.

Prefix «des-» + arrel «fer». El prefix «des-» dona el sentit contrari: «desfer» és el contrari de «fer».

Pertanyen al camp semàntic de les fruites: són paraules que comparteixen un mateix tema.

Per exemple: terrat, terreny, enterrar, terrassa, terrestre.
Totes comparteixen l'arrel «terr-» i tenen relació de significat.

paraigua = para (del verb parar) + aigua.
rentaplats = renta (del verb rentar) + plats.
Una paraula composta es forma unint dues paraules que ja existeixen.

La paraula que els engloba és «animal» (o, més concretament, «mamífer»).
És un hiperònim, i «gos», «gat» i «cavall» en són hipònims.

Vol dir sospitar o desconfiar d'alguna cosa.
És una frase feta: el significat no es pot deduir de les paraules per separat, i no s'ha de prendre al peu de la lletra.

Perquè el diccionari no recull totes les formes conjugades d'un verb (serien milers), només l'infinitiu. Si no saps identificar de quin infinitiu ve una forma verbal, no trobaràs l'entrada corresponent.

«caseta»: el sufix «-eta» afegeix un sentit de petitesa. «Caseta» vol dir una casa petita, no una casa qualsevol.

La polisèmia és quan una mateixa paraula té diversos significats relacionats.
Aquí «cua» designa la part del cos d'un animal i també una fila de persones que esperen (per la semblança amb una cosa que s'allarga al darrere).
Els significats es relacionen, per això és polisèmia.

Són homònims perquè s'escriuen i es pronuncien igual, però tenen significats i orígens diferents.
Es distingeixen pel context: «El sol escalfa» (estrella) i «Vaig sol a casa» (sense ningú).

a) Figurat: el cor no es trenca de debò; vol dir que sento molta tristesa.
b) Literal: el got s'ha trencat realment.

Complementaris (si un és cert, l'altre és fals; no hi ha punt intermedi): viu/mort, ple/buit.
Graduals (hi ha graus entre els dos): calent/fred, perquè existeix «tebi».

La paraula intrusa és «platja», perquè no té relació amb l'escola.
Les altres cinc formen part del camp semàntic de l'escola.

«Flaire» no pertany a la família: ve d'un altre origen i designa la bona olor.
Les altres comparteixen l'arrel «flor-» i el significat relacionat amb flors.

forn → forner.
fusta → fuster.
pastís → pastisser.
El sufix -er forma noms d'ofici a partir d'un nom.

«Doncs vine amb mi, encara que plogui, perquè l'autobús no espera».
pues → doncs; aunque → encara que; porque → perquè.

ésser viu → animal → mamífer → gos.
Cada paraula és un hiperònim de la següent.

Cal llegir el context de la frase (les paraules del voltant) i triar el significat que hi encaixi, ajudant-se sovint de l'exemple d'ús que el diccionari acostuma a donar a cada accepció.

Perquè els sinònims rarament signifiquen exactament el mateix en tots els contextos: cada un té matisos propis (registre, connotació, ús habitual) i cal triar el que encaixi millor amb el sentit i el to de la frase, no qualsevol paraula de la llista.

«Biografia» combina «bio-» (vida) i «grafia» (escriptura): vol dir «l'escriptura de la vida» d'algú, és a dir, el relat de la seva vida.

La denotació és el significat objectiu del diccionari: «porc» és un animal de granja.
La connotació és el valor afegit que li dona l'ús: pot suggerir brutícia o mala educació.
Per això, dir-li «porc» a una persona pot ser un insult.

cruspir-se (col·loquial) → menjar (neutre) → ingerir (formal o tècnic).
Els sinònims no són intercanviables: depenen del registre i de la situació.

a) Ha plogut molt i amb força.
b) Van marxar corrent o ràpidament.
El significat de les frases fetes no es dedueix de les paraules soltes.

Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra.
Exemples: «futbol» i «gol» (de l'anglès), i «alcohol» (de l'àrab).
Si es fa servir una paraula d'una altra llengua tot i tenir-ne una de pròpia, és un barbarisme.

És fals.
Hi ha paraules que s'escriuen igual però signifiquen coses diferents, com «cor» (òrgan) i «cor» (grup de cantants).
Aquestes paraules són homònimes.
Cal mirar el context.

Model de camp semàntic: forn, paella, ganivet, cullera, olla, fogó.
Família de «cuina»: cuinar, cuiner, cuinera, cuinat.
Un camp semàntic agrupa paraules per tema; una família agrupa paraules amb la mateixa arrel.