Exercicis de lèxic i semàntica — Llengua Catalana i Literatura 3r ESO

'començar': iniciar (o encetar). 'bonic': maco (o bell). 'ràpid': veloç (o lleuger). Qualsevol paraula amb el mateix significat és vàlida.

Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra llengua. Exemples: 'futbol' (de l'anglès football), 'iogurt' (del turc) o 'pizza' (de l'italià). Es fan servir com si fossin nostres.

Un hiperònim possible és «animal» (o, més concretament, «mamífer»).
Els hiperònims són paraules generals que inclouen altres de més específiques, que s'anomenen hipònims: «gos», «gat» i «cavall» són hipònims d'«animal».

«Núvol» no hi pertany.
«Taula», «cadira» i «armari» són mobles de casa, i formen part del mateix camp semàntic.
«Núvol» pertany al camp semàntic del temps atmosfèric o de la natura.

«Paraigua»: composta (para + aigua).
«Desfer»: derivada, per prefix (des- + fer).
«Rentaplats»: composta (renta + plats).
«Gelat»: derivada, per sufix (gel + -at).
La composició uneix dues paraules amb significat propi; la derivació afegeix prefixos o sufixos a una arrel.

«ESO»: Educació Secundària Obligatòria.
«UE»: Unió Europea.
«p. ex.»: per exemple.
Les sigles es formen amb les inicials de diverses paraules i s'escriuen en majúscules, sense punts.

Vol dir ser una persona molt bona, generosa i amable.
Exemple: «La nostra veïna té un cor d'or: sempre ens ajuda quan ho necessitem».
Una frase feta no s'ha d'entendre literalment, ja que té un sentit global propi.

Són onomatopeies «miau» i «clic».
Les onomatopeies imiten un so de la realitat: el gat que mioleja i el soroll d'un botó.
«Taula» i «finestra» són paraules corrents que no imiten cap so.

«Alt» → baix.
«Ple» → buit.
«Obrir» → tancar.
Els antònims són paraules de significat contrari; aquí es formen amb paraules diferents (antònims lèxics).

«Pues» → doncs.
«Sobretodo» → sobretot.
«Bueno» → bo (adjectiu) o bé (com a interjecció de dubte o acceptació).
Vigila: en català «sobretot» s'escriu sense «d» (no «sobretodo») i acaba en «t».

'còmode': incòmode (prefix in-). 'ordenar': desordenar (prefix des-). 'útil': inútil (prefix in-). 'enganxar': desenganxar (prefix des-). El prefix in- nega una qualitat; des- desfà una acció.

Frase 1: 'A la tardor cau la fulla dels arbres.' Frase 2: 'Aquest ganivet té la fulla molt esmolada.' Els dos sentits (part de la planta / part tallant plana) tenen a veure amb una cosa prima i plana: és polisèmia.

(a) Propi: una paret de casa de debò. (b) Figurat: la defensa no és un mur real; es diu així perquè no deixa passar ningú. (c) Figurat: no és menjar; vol dir que ha estat molt fàcil.

'refer': prefix re- + arrel fer (tornar a fer). 'llibreter': arrel llibr- + sufix -eter (qui ven llibres). 'incompleta': prefix in- + arrel complet- + sufix -a (no completa).

Per exemple: 'florista' (qui ven flors), 'floreta' (flor petita, diminutiu), 'florir' (verb) o 'florit'. Totes comparteixen l'arrel flor- i formen part de la seva família de paraules.

Denotació: «serp» és un rèptil sense potes.
Connotació: en aquesta frase s'usa en sentit figurat per dir que l'home és enganyós, traïdor o malintencionat.
La connotació afegeix valors subjectius o culturals al significat bàsic de la paraula.

L'ordre és: ésser viu → planta → arbre → pi.
Cada paraula és hiperònim de la següent i hipònim de l'anterior: el pi és un arbre, l'arbre és una planta, i la planta és un ésser viu.

«Supermercat»: derivada per prefix (super- + mercat).
«Pastisseria»: derivada per sufix (pastís + -eria).
«Porta-avions»: composta (porta + avions).
«Enfarinar»: derivada per parasíntesi, amb prefix i sufix alhora (en- + farina + -ar).

Possible: «El meu avi ens va deixar fa dos anys» o «El meu avi va faltar fa dos anys».
Un eufemisme és una paraula o expressió que n'atenua una altra considerada dura, desagradable o malsonant.
Es fa servir per ser més delicats amb el tema i amb els oients.

Per exemple: «marí», «mariner» i «marítim».
Comparteixen l'arrel «mar-», que aporta el significat bàsic.
Les paraules de la mateixa família lèxica tenen la mateixa arrel i un significat relacionat.

Vol dir que no cal angoixar-se pels problemes: cal anar fent dia a dia i, així, el temps va passant.
Es pot dir davant d'una situació que no es pot resoldre de seguida, per exemple quan algú està preocupat per un examen llunyà.
Un refrany és una frase popular que recull una experiència o un consell.

(a) alt / baix: lèxics (paraules diferents). (b) legal / il·legal: per prefix (in- convertit en il·l davant de l). (c) pujar / baixar: lèxics. (d) fer / desfer: per prefix (des-).

Sentit (polisèmic) del moble: 'M'he assegut al banc del parc' i 'banc de peixos' comparteixen la idea de conjunt o suport en algun cas, però el clar contrast és amb l'homònim 'banc' d'entitat financera: guardar diners no té cap relació amb seure. Per tant, 'banc de seure' i 'banc de diners' són homònims (formes iguals, significats sense relació).

De la família de 'terra' (comparteixen l'arrel terr-): 'terrat', 'terrós' i 'aterrar' (tocar terra). NO hi són 'tresor' ni 'tarda': s'assemblen en algun so, però no tenen l'arrel ni el significat de terra.

(a) Polisèmia: els dos sentits comparteixen la idea de part inferior o base.
(b) Homonímia: les formes coincideixen però els significats no tenen cap relació (i, a més, tenen categoria diferent: nom i adjectiu).
(c) Polisèmia: la llengua com a òrgan de la parla ha donat nom al sistema de parla (idioma).
Criteri: si hi ha una relació de significat, és polisèmia; si no, homonímia.

«Gran» té diversos sentits segons el context: «de mida gran», «d'edat avançada» i «important o admirable».
A «És un gran amic» significa «un amic excel·lent», i no «un amic d'edat avançada».
Substituir-lo per «vell» canviaria el sentit («un vell amic» = amic de fa molts anys).
Els sinònims no són sempre intercanviables: depèn del context.

«Link» → enllaç.
«E-mail» → correu electrònic.
«Software» → programari.
«Parking» → aparcament.
Els manlleus innecessaris s'han de substituir per paraules catalanes quan n'hi ha d'equivalents.

Prefix: «des-» (nega o desfà).
Arrel: «organ-».
Sufixos: «-itz-» (forma verbs) i «-ació» (forma noms d'acció).
Procés: organ → organitzar → organització → desorganització.
La paraula és derivada i és un nom femení.

Model de resposta: «Vam enfilar el camí fins al cim del Montseny. A mig recorregut vam trobar un cingle, un torrent i un bosc d'avets. Des del cim, vam veure la vall i la serralada nevada».
Paraules del camp semàntic: cim, camí, cingle, torrent, bosc, vall i serralada.
S'avalua que les paraules triades siguin pròpies del camp.

«Tenir la mosca al nas»: estar enfadat o desconfiat; literal: «estar molest».
«Tirar la tovallola»: rendir-se o abandonar; literal: «deixar-ho córrer».
«Posar-se les botes»: menjar o gaudir molt; literal: «menjar fins a saciar-se».
Una frase feta té un sentit global que no es dedueix de la suma de les paraules.