Exercicis d'ortografia catalana — Llengua Catalana i Literatura 3r ESO

'música': MU-si-ca, esdrúixola, porta accent sempre (u accent tancat): música. 'paret': pa-RET, aguda acabada en -t (consonant que no és -en/-in), NO porta accent: paret. 'finestra': fi-NES-tra, plana acabada en vocal, NO porta accent: finestra.

'girafa': so de jota davant de i, s'escriu g. 'jugar': davant de u, s'escriu j. 'menjar': davant de a, s'escriu j: menjar. Regla: g davant e/i, j davant a/o/u.

«Cabell» s'escriu amb b.
«Cavall» s'escriu amb v.
«Aprovar» s'escriu amb v.
Aquesta diferència no es pot deduir de la pronúncia (a la major part del català sonen igual); cal memoritzar-la o consultar el diccionari.

«Col·legi»: l·l (ela geminada, es pronuncia amb dues l).
«Llibre»: ll (so palatal).
«Il·lusió»: l·l.
Truc: l·l = dues l que se senten; ll = so únic (com a «llet»).

(a) «Té»: és el verb tenir (ell té), i porta accent diacrític.
(b) «Te»: és el nom de la infusió, i no porta accent.
L'accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s'escriuen igual però tenen significat o categoria diferents.

Correcte: «El dia 3 de maig vam anar a Barcelona amb el Pau».
Els mesos s'escriuen amb minúscula; els noms propis de lloc («Barcelona») i de persona («Pau») s'escriuen amb majúscula.

«Vam comprar pa, llet, ous i sucre».
En una enumeració se separen els elements amb comes, però no se'n posa davant de la conjunció final («i»).

«Maig» i «passeig» s'escriuen amb -ig.
«Despatx» s'escriu amb -tx.
Final -ig: després d'una vocal, el so «tx» final s'escriu -ig (maig, roig, boig, passeig); -tx s'escriu en d'altres casos (despatx, cotxe, esquitx).

(a) «No sé per què ha plorat»: és una pregunta indirecta (equival a «quin motiu»), i s'escriu en dues paraules.
(b) «Ho ha fet perquè n'estava convençut»: és una conjunció causal («ja que»), i s'escriu en una paraula.
«Perquè» respon a «per què?».

«Pa» → pans.
«Cotxe» → cotxes.
«Peix» → peixos.
Els noms acabats en -x fan el plural amb -xos; alguns monosíl·labs acabats en vocal fan el plural amb -ns (pa → pans).

'cafè': ca-FÈ, aguda acabada en vocal, porta accent; la e és oberta (è). 'arbre': AR-bre, plana acabada en vocal (-e), NO porta accent. 'telèfon': te-LÈ-fon, esdrúixola, s'accentua sempre; e oberta. 'papallona': pa-pa-LLO-na, plana acabada en vocal, NO en porta.

(a) 'és' (verb ser), accentuat per diferenciar-lo del pronom 'es'. (b) 'Sé' (verb saber), accentuat davant del pronom 'se'. (c) 'sé' (verb saber) i 'si' sense accent perquè és condicional (introdueix una condició), no l'afirmació 'sí'.

'l'illa' (i tònica, s'apostrofa). 'la idea' (i feble/àtona, NO s'apostrofa). 'l'home' (h muda + vocal, s'apostrofa). 'd'aigua' (de davant de vocal, s'apostrofa).

'passar': el so entre vocals és sord (xiulet), entre vocals el so sord s'escriu ss: passar. 'rosa': so sonor entre vocals (vibra), s'escriu amb una s: rosa. 'massa': so sord entre vocals, doble: massa.

'home' (porta h inicial muda). 'ahir' (correcte, porta h). 'avui' (NO porta h: 'havui' està malament). 'hora' (porta h inicial). La h no sona; va segons la paraula i s'ha d'aprendre, no endevinar-la pel so.

(a) «No vull això sinó allò»: «sinó» és adversativa i oposa dos elements (no una cosa, sinó una altra).
(b) «Si no vens, me'n vaig»: «si no» és la condicional «si» + l'adverbi de negació «no».
Truc: si pots escriure «en cas que no», és «si no».

(a) «També»: adverbi d'afegiment, equivalent a «igualment».
(b) «Tan bé»: adverbi «tan» + adverbi «bé», per fer una comparació de qualitat.
Si pots escriure «tan mal», és «tan bé»; si no, és «també».

(a) «Dona-m'ho».
(b) «Digues-li».
(c) «Fes-ho».
Els pronoms febles que van darrere del verb s'enllacen amb guionet; «me» + «ho» s'apostrofa: «m'ho».

(a) «Dóna»: verb donar, amb accent diacrític.
(b) «Dona»: nom, sense accent.
(c) «Més»: adverbi de quantitat, amb accent.
Per distingir-ho: si és un verb o un adverbi, porta accent (dóna, més); si és un nom, no (dona, mes).

«Biblioteca»: pla acabat en vocal, no porta accent.
«Geografia»: pla acabat en -ia, no porta accent.
«País»: hiat amb la i tònica, i porta accent.
Frase correcta: «Aquesta tarda aniré a la biblioteca a buscar un llibre de geografia del país».

«Façana»: ç davant a.
«Quilòmetre»: qu davant i.
«Zebra»: z (inicial).
«Caça»: ç davant a.
Recorda: la ç només es posa davant a, o, u; davant e, i s'escriu c.

'pingüí': la dièresi va sobre la ü (després de g) perquè la u soni; a més és aguda acabada en vocal, així que la i porta accent tancat: pingüí. 'veïna': la i i la e no formen diftong (ve-Ï-na), dièresi sobre la i. 'qüestió': dièresi sobre la ü (després de q) perquè soni; aguda acabada en vocal, accent obert a la o: qüestió.

'al amic' està malament: amic comença per vocal, l'article s'apostrofa i no hi ha contracció, ha de ser 'a l'amic'. 'del avió' està malament pel mateix motiu: 'de l'avió'. 'a l'escola' és correcte (escola és vocal, apòstrof i cap contracció).

'la una' NO s'apostrofa (excepció, es diu 'la una' per l'hora). 'la host' NO s'apostrofa (excepció fixada). 'la unió' NO s'apostrofa perquè la u és feble/àtona (u-ni-Ó). En tots tres casos queda la forma sencera 'la'.

«País»: hiat amb la i tònica després de a, i porta accent.
«Raïm»: hiat amb la i àtona; porta dièresi.
«Noia»: diftong creixent, no porta accent ni dièresi.
«Heroi»: diftong decreixent, no porta res.
Regla: la dièresi marca que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior; si la i/u és tònica, es posa accent.

(a) «A causa de la pluja» (o «per la pluja»): «degut a» és un calc del castellà.
(b) «En l'àmbit de la salut» o «pel que fa a la salut»: «a nivell de» és un castellanisme.
(c) «Per tal que vingui»: la locució no admet «de» davant «que».
Recorda que «degut» és el participi de «deure» i només s'usa amb aquest sentit.

«Joan, vine aquí, que et vull explicar una cosa, però no m'ho tornis a preguntar».
Es posa coma després del vocatiu («Joan»), davant «que» explicatiu i davant «però» (conjunció adversativa).
La frase comença amb majúscula i acaba amb punt.

«Amic»: amiga, amics, amigues (c → g davant -a, -es; -cs en el plural masculí).
«Boig»: boja, bojos, boges (-ig → -j- davant -o, -a, -es).
«Rus»: russa, russos, russes (la s sorda final s'escriu ss entre vocals).
Els canvis ortogràfics responen a la pronunciació.

«5 km»: el símbol de quilòmetre va en minúscula.
«3 kg»: els símbols no porten punt.
«A les 14.30 h»: en català, l'hora se separa amb punt i el símbol d'hora és «h» (sense s).
«Sra. Puig» és correcte (abreviatura amb punt); «pàg. 8» és la forma correcta per a pàgina.

Text correcte: «El diumenge vam anar a la muntanya amb la família. Feia molt de fred però el sol escalfava. Després vam tornar a casa».
Errors: muntanya (no «montanya»), família (porta accent), molt (amb t final), però (accent obert), escalfava (v) i després (accent tancat).