Exercicis de literatura en anglès — Anglès 1r Batxillerat

Rhyme scheme: la notació amb lletres que mostra quins versos d'un poema rimen entre ells.
Imagery: llenguatge que crea imatges mentals apel·lant als sentits, en lloc de descriure una idea de manera abstracta.

Skimming: lectura ràpida i superficial per fer-se una idea general d'un text.
Scanning: passar la vista pel text buscant una informació concreta, sense llegir-ho tot.
Es diferencien en l'objectiu: el skimming busca una comprensió global, el scanning busca una dada puntual.

Perquè hi ha molts països ESL (Índia, Nigèria, països del Carib, entre d'altres) amb una llarga tradició pròpia d'escriure narrativa en anglès, amb temes, veus i, sovint, trets lingüístics propis, no derivats ni secundaris respecte de la britànica o l'americana.

(a) simile (símil): compara dues coses amb as ... as o like.
(b) metaphor (metàfora): diu que una cosa «és» una altra, sense connector comparatiu.
Totes dues són figures que fan el llenguatge més expressiu.

(a) Primera persona (first-person narrator): el narrador és un personatge i diu «I».
(b) Tercera persona (third-person narrator): el narrador és extern i parla d'«she».

Ordre: exposition → rising action → climax → falling action → resolution.
L'exposició presenta personatges i lloc; el conflicte creix fins al clímax; després baixa la tensió i la història es resol.

La plot és el que passa: el noi menteix i perd la confiança de l'amic.
El theme és la idea general que s'extreu de la història: la importància de l'honestedat i les conseqüències de mentir.

Crea un mood inquietant o misteriós (eerie).
Les paraules howled i empty suggereixen soledat i por, i el soroll del vent reforça la tensió.

«The sun smiled»: el sol, que és un objecte, fa una acció humana (somriure).
La personificació dona qualitats humanes a coses no humanes; aquí transmet un ambient alegre i agradable.

(a) Directa: el narrador diu explícitament com és el personatge (generous).
(b) Indirecta: el lector ho dedueix per les accions (donar l'entrepà).

Setting: probablement una estació de tren (no s'esmenta explícitament, però es dedueix del context: 'the train').
Protagonista: Tom.
Conflicte: el tren fa tard i Tom té una entrevista de feina aviat; corre el risc d'arribar tard.

Setting: una casa vella i abandonada al final d'un carrer, de nit. Punt de vista: tercera persona (narrador extern centrat en l'Anna).
Crea misteri i tensió: si la casa és buida, qui mou la llum? El lector espera que l'Anna hi entri o descobreixi alguna cosa.

Resposta oberta amb estructura correcta; exemple vàlid: abstracte: 'She was very sad.' Amb imagery: 'Her eyes filled with tears and her shoulders sank.' La versió amb imagery no anomena l'emoció directament, sinó que la mostra a través de detalls físics i sensorials que el lector pot visualitzar.

Als països ESL, l'anglès té estatus oficial i s'usa en l'educació i la vida institucional des de fa generacions, cosa que genera milions de parlants i escriptors competents en aquesta llengua.
Aquesta base àmplia de parlants amb formació en anglès és el que permet que hi sorgeixi, de manera natural, una tradició narrativa pròpia i sòlida, comparable en importància a la de qualsevol país ENL.

Punt de vista: tercera persona, centrat en Amara.
Estat d'ànim: de tensió i desorientació.
Detalls: clutched her suitcase, checked the address again (nerviosisme), spoke too fast (no entén bé l'idioma). La pluja forta reforça la sensació d'hostilitat.

Olfacte (cinnamon, warm bread) i oïda (radio hummed an old song), amb un toc de tacte (warm).
Efecte: un ambient acollidor i nostàlgic, que fa pensar en un record de la infància.

Ravenous = famolenc, amb moltíssima gana.
Pistes: after the long march (esforç llarg), devoured the bread in minutes (mengen molt ràpid).
Inferir el significat pel context permet comprendre sense consultar el diccionari.

(a) To irònic i humorístic: brilliant no és sincer, sinó sarcàstic.
(b) To malenconiós i trist: la cadira buida suggereix la pèrdua d'algú.
El to depèn de les paraules triades i de la manera com el narrador s'adreça al lector.

Contrast entre la cultura de la família (la celebració de Diwali) i l'entorn escolar, que no la reconeix.
Tema: la identitat i la pertinença (belonging) de les persones que viuen entre dues cultures.

Les orenetes simbolitzen la llibertat: volen i es mouen lliurement.
Lena les observa des de dins i el vidre gruixut i la finestra tancada suggereixen que està tancada o limitada.
Un símbol és un element concret que representa una idea abstracta.

Model: «A fisherman finds a gold ring inside a fish. Although he could sell it, he returns it to the widow who lost it. She thanks him with bread, and they become friends.»
Un bon resum inclou personatge, conflicte i resolució, en temps present o passat coherent, sense detalls secundaris.

Perquè aquests quatre elements donen una estructura general de la història (on, qui, què passa, des de quina perspectiva) que es pot seguir a partir de les paraules clau i del context, sense necessitat de traduir cada frase.
Un cop saps QUI és el protagonista i QUÈ vol aconseguir, moltes frases que no entens del tot es poden interpretar per aproximació, perquè ja saps cap a on va la història.
Això converteix la lectura en un procés de reconstruir el sentit general, no de desxifrar cada paraula, cosa que redueix molt la frustració davant d'un text per sobre del teu nivell.

Inferir pel context no és una manera de 'no aprendre' vocabulari: al contrari, és una estratègia activa que exigeix fixar-se en pistes gramaticals i semàntiques, cosa que reforça la comprensió general del text.
A més, moltes paraules es recorden millor quan se'n dedueix el significat a partir d'un context real que quan simplement es llegeix una traducció aïllada al diccionari.
El diccionari continua sent útil (per a paraules clau que el context no aclareix prou), però no ha de ser el primer recurs per a cada paraula desconeguda: combinar-lo amb la inferència fa la lectura més fluida i, sovint, més efectiva per retenir vocabulari.

El skimming et permet fer-te una idea general del text abans d'entrar en detall, cosa que dona context per interpretar les parts més difícils.
El scanning et permet centrar l'atenció només en la informació que necessites, en lloc d'exigir-te entendre-ho absolutament tot.
Inferir pel context et permet avançar en la lectura tot i trobar-hi paraules desconegudes, sense aturar-te constantment.
Juntes, aquestes tres estratègies redueixen la sensació de 'no entenc res' davant d'un text difícil, perquè et donen eines per extreure'n sentit de manera parcial i progressiva, en lloc d'exigir una comprensió total i immediata.

«I walked into the dark room. I was sure someone was watching me.»
En primera persona el lector coneix directament els pensaments del narrador i s'hi identifica més, de manera que la por és més propera. En tercera persona hi ha més distància, però el narrador pot saber més coses sobre diversos personatges.

Esquema de rima: ABCB (sea rima amb me).
Figura: personificació (el riu «guarda secrets» i podria «explicar-los»).
Tema: la confidència i la necessitat de deixar anar allò que es guarda; el riu simbolitza algú de confiança.

Diferència cultural: l'horari dels àpats (Ben està acostumat a sopar abans).
Punt de vista: Ben interpreta l'espera com a un retard; els amfitrions interpreten que s'avorreix quan mira el rellotge.
El tema comú és el malentès intercultural: cap de les dues lectures és falsa: les dues versions es completen.

Model: «The old bookshop smelled of dust and rain. Maya ran her fingers along the cracked spines, listening to the clock tick above the door. Suddenly, between two dictionaries, she saw a small silver key. It was cold in her hand, and on its handle someone had scratched her name.»
Comprova: escenari (llibreria), personatge (Maya), imagery (olor, tacte, so) i hook (la clau amb el seu nom).

Avantatges: (1) permet accedir a obres de cultures i llengües que no coneixem; (2) afavoreix la comprensió intercultural i el contacte amb altres maneres de veure el món.
Limitació: es poden perdre matisos, jocs de paraules, ritme i rima, perquè el traductor ha d'interpretar i adaptar el text.
Conclusió: la traducció és una finestra valuosa, però no substitueix l'original.

Exposició: Joel mai no parla a classe.
Clímax: s'ofereix a substituir l'actor malalt.
Resolució: l'aplaudiment i el fet que ara alça la mà.
Tema: superar la timidesa i guanyar confiança.
Canvi del personatge: de callat i reservat a confiat i participatiu.

a) ABAB (quay / sea; stone / alone).
b) Símil: 'black as stone' (marcat amb 'as'). Dona als vaixells una imatge de duresa, immobilitat i fred, que reforça la sensació de buit.
c) To malenconiós i solitari; el tema és la soledat, reforçada per imatges visuals (fanal que s'apaga) i sonores (el crit de la gavina).

a) Un narrador en primera persona poc fiable (unreliable narrator): diu una cosa i els fets en diuen una altra.
b) 'Hands shaking for an hour', 'knuckles went white' i l'excusa 'only the cold' mostren que té por o està nerviós.
c) El lector sap més que el narrador (ironia dramàtica) i participa en la interpretació; es crea tensió i el personatge guanya complexitat psicològica.

a) Caracterització indirecta: el narrador no diu com és, ho mostra amb hàbits i accions.
b) Estalviador o acumulador ('never threw anything away', 'cupboards overflowed'); pacient i amable ('sighed, swept up the glass and offered the boy a biscuit': no s'enfada i el tracta amb afecte).
Clau: cal justificar amb una cita, no només enumerar adjectius.

a) La llavor simbolitza la continuïtat, les arrels i la possibilitat de fer reviure el passat en un lloc nou.
b) Tema: la memòria familiar i la pèrdua de la llar, enfrontades a l'esperança de continuïtat.
c) L'arbre que 'mor' (dying orange tree) simbolitza el final d'una etapa i de la vida de l'àvia; la casa venuda, la pèrdua del lloc d'origen.

a) La identitat dividida entre dues cultures (identitat i pertinença).
b) El nom i la llengua són marcadors d'identitat: canviar-los segons l'entorn mostra una adaptació automàtica però que té un cost.
c) El silenci mostra que mare i filla s'adonen de la distància que ha crescut entre l'espai familiar i l'escolar; s'expressa sense paraules, per això és més intens.

a) A: narrador omniscient en tercera persona (sap què passa dins i fora de Lena). B: tercera persona limitada, centrada en els pensaments de Lena.
b) A crea ironia dramàtica i suspens: el lector sap alguna cosa que el personatge ignora. B limita el lector a la mateixa informació i la mateixa incertesa que Lena.

a) A: actitud negativa, d'opressió i malestar. B: actitud positiva, d'il·lusió i fascinació.
b) A: 'sprawled' (s'escampa sense ordre), 'grey haze', 'choked' (ofegats), 'noise'. B: 'glittered', 'humming', 'promise'.
Clau: la connotació de les paraules, i no els fets, canvia l'actitud, encara que descriguin la mateixa ciutat.

Model de resposta (uns 65 mots):
The writer creates a strong sense of isolation through setting and sound. The corridor is described as 'long and white', which suggests emptiness and coldness. Moreover, the fact that 'her footsteps were the only sound' emphasises the silence around her and shows that she is completely alone. Together, these details make the reader feel the character's vulnerability and anticipate that something unsettling may happen.
Claus: afirmació, cita literal breu, explicació de l'efecte.

a) Third person limited, focused on Leila's thoughts and discoveries.
b) Simile: 'hung in the air like a rumour' (the rain is thin, light and almost unnoticeable). Personification: rain 'drummed ... as if demanding entry' (the rain behaves like an insistent person).
c) Gently humorous and observational, with a touch of affection.
d) That some cultures say less than they mean: phrases like 'not too bad' hide positive or negative feelings, so a newcomer must learn to read between the lines.
e) Cultural adaptation: understanding a place means learning its unwritten codes, not only its words.

Model:
Tema: A tracta la casa com a quelcom portàtil i emocional, que viatja amb la persona migrant; B, la casa com a quelcom evident que ningú no es qüestiona quan no s'ha mogut mai.
Punt de vista: A en primera persona, íntim i personal; B en tercera persona, més distant i irònic.
Recursos: A usa una enumeració sensorial (cardamom, cup) i una metàfora final ('recipe for patience') que converteix un objecte en una virtut; B és sobri, amb la ironia en 'never once wondered'.
Conclusió: tots dos mostren que la idea de pertinença és més evident quan es perd o es posa en dubte.

Model de resposta (uns 160 mots):
This free-verse poem explores the tension between a heritage language and a newly acquired one. The speaker describes the grandmother's words as 'stones', a metaphor that suggests weight, solidity and age. They are 'smooth from years of being carried', which implies that they have been handed down through generations and have been softened by use, like objects treasured over time. By contrast, the 'new words' are compared to 'quick birds that never quite land'. This second metaphor conveys movement, lightness and insecurity: the speaker cannot fix these words in memory or feel at ease with them.
The absence of rhyme and the short lines give the poem a quiet, reflective tone. Moreover, the contrast between heavy and light imagery reflects the speaker's divided identity. In conclusion, the poem suggests that inherited languages carry emotional depth, while acquired ones, however useful, take time to become home. It is a delicate image of what migrants gain and lose when they change language.
Claus de correcció: identificar tema, dues metàfores, contrast i to; citar breument.

(1) of: 'a means of + gerundi'.
(2) even: 'even if'.
(3) In: 'in translation'.
(4) unless: condició negativa.
(5) why: 'This is why' = per això.
(6) whereas (també 'while'): contrast.
(7) from: 'differ from'.
(8) someone (també 'somebody'): 'put yourself in someone else's shoes'.

(1) enriching (adjectiu que descriu l'activitat).
(2) sensitive.
(3) ability (nom).
(4) migrant (adjectiu o nom usat com a adjectiu; també s'accepten immigrant i emigrant).
(5) readers (objecte indirecte en plural).
(6) difficulty.
(7) simplistic (una visió massa simple).
(8) critical.

a) is regarded as.
b) first time I have read.
c) would prefer you to read.
d) such a moving poem that.
e) is believed to have been written.
f) Without reading.

Model de resposta (uns 140 mots):
Nora put it on the kitchen table and stared at it while the kettle whistled. The first language was the one she used every day, crisp and efficient. The second, her grandmother's, curled across the page in looping letters that smelled, in her imagination, of cinnamon and old wool.
'Aren't you going to read it?' her brother asked from the doorway.
'I know what it says,' she replied, though she did not.
She remembered Sunday lunches, the whole family shouting over each other in that language, and how she had slowly stopped joining in, ashamed of her accent. Now the words on the page seemed to be waiting for her, patient as an old friend.
Finally she sat down, took a deep breath, and began to read aloud, stumbling over the first line but not stopping.
Claus de correcció: escenari clar, imatges sensorials, diàleg, tema cultural (llengua heretada) i final coherent.

Model de resposta (uns 190 mots):
Many educators argue that stories can make us more empathetic, and I largely agree that reading literature from other cultures is one of the most effective ways of developing this quality.
First of all, fiction places readers inside another person's mind. Through first-person narration or free indirect style, we experience unfamiliar feelings and customs as if they were our own, which is something a news report rarely achieves. Furthermore, literature written by authors from different traditions challenges our assumptions: images, proverbs and symbols that seem strange at first gradually reveal different ways of understanding the world.
Some critics, however, claim that reading about other cultures is no substitute for real contact with people. This is a fair objection; nevertheless, books can prepare us for that contact by providing vocabulary, context and curiosity. Moreover, they allow us to approach experiences, such as exile or war, that we could hardly encounter directly.
In conclusion, although literature alone cannot guarantee empathy, it is a powerful and accessible starting point. For this reason, schools should include works from many cultures in their reading lists and encourage pupils to discuss them openly.
Claus de correcció: tesi, dos arguments, contraargument rebatut, exemples literaris i registre formal.

1 foreshadowing (anticipa); 2 flashback (retorn al passat); 3 verbal irony (diu el contrari del que vol dir); 4 motif (element que es repeteix); 5 hyperbole (exageració); 6 oxymoron (contradicció entre dos termes).
Efecte, per exemple: l'oxímoron 'deafening silence' intensifica la tensió, perquè el silenci es fa tan present que gairebé es pot sentir.

a) (ii) és idiomàtica i funciona en anglès; (i) és literal i estrangeritzant (manté la imatge de la pesca però sona estranya).
b) (ii) és correcta ('turn a deaf ear'); (i) és un calc que no s'usa.
c) (i) conserva la imatge catalana i es pot entendre; (ii) 'navel-gazing' és l'expressió habitual en anglès, per tant més natural.
Estratègies: domesticació = adaptar a la cultura d'arribada (ii); estrangerització = conservar l'origen (i). En literatura, el traductor tria segons si vol conservar la 'veu' de l'original o la naturalitat.

Model de resposta (uns 105 mots):
We had barely sat down when the waitress arrived, smiling warmly. I asked her whether it was always so hot, and she answered with kindness, as if it were the first time anyone had asked. I felt glad that she spoke English, because my Spanish is limited, and I wanted to try the local paella. She told us where to find the best one, then disappeared into the kitchen. I thought how lucky she was to work in such a beautiful place, never imagining that she might be tired of our questions. Perhaps, I reflected later, politeness can hide fatigue as well as kindness.
Claus de correcció: primera persona, canvi d'interpretació (ironia dramàtica entre el que sap el lector i el turista), contingut del text original.

Model de resposta (uns 135 mots):
Achebe meant that writers from former colonies should not simply copy the English of Britain but, while keeping its connection with the original language, adapt it to express their own reality. A 'new English' would include local rhythms, proverbs and vocabulary, so that the language reflects the world of the characters instead of a foreign one.
I find this idea convincing. English is no longer the property of its native speakers; it is used by millions of people with different cultural backgrounds, and each community shapes it. Literature in these varieties gives readers access to perspectives that would otherwise stay hidden. Admittedly, some argue that using the colonisers' language limits authenticity. However, adapting it to local voices is a way of taking control of it.
In short, Achebe's view shows that a global language can be both a shared tool and a vehicle for diversity.
Claus de correcció: explicació correcta de 'new English', valoració personal raonada i to formal.