Exercicis del regne animal — Biologia i Geologia 1r ESO

La medusa és un cnidari; l'esponja és un porífer; el cuc de terra és un cuc.

(a) Sí que ho és. Els dos trets que identifiquen els artròpodes són justament aquests: l'esquelet extern dur que els cobreix i les potes articulades, que es dobleguen.
(b) És un aràcnid, com les aranyes i els escorpins: 8 potes i el cos en 2 parts. Si n'hagués tingut 6 i el cos en 3 parts, seria un insecte.

Respiren amb brànquies, que els permeten agafar l'oxigen de dins l'aigua.

Els vertebrats tenen un esquelet intern amb columna vertebral (formada per vèrtebres).
Els invertebrats no tenen columna vertebral.

Peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers.

Ovípars (es desenvolupen dins d'un ou fora de la mare): gallina i serp.
Vivípars (es desenvolupen dins la mare): gos i vaca.

Vaca: herbívora (menja vegetals).
Llop: carnívor (menja altres animals).
Senglar: omnívor (menja vegetals i animals).

Els insectes respiren per tràquees, uns petits tubs que porten l'aire directament a l'interior del cos.

S'anomena metamorfosi.
Per exemple: el capgròs viu a l'aigua i respira per brànquies; la granota adulta pot viure a terra i respira per pulmons i per la pell.

Vertebrats: sardina (peix) i ratolí (mamífer).
Invertebrats: calamar (mol·lusc) i abella (insecte).

El cranc és un artròpode (crustaci); el musclo és un mol·lusc; l'estrella de mar és un equinoderm; l'escarabat és un artròpode (insecte).

El pop no té esquelet dur ni potes articulades, així que no és artròpode (pas 1: No). Té el cos tou (pas 2: Sí). La clau dona mol·lusc: el pop és un mol·lusc.

Comptant les potes: la formiga en té 6 i és un insecte; l'aranya en té 8 i és un aràcnid.

La pell: l'amfibi la té nua i humida i fa metamorfosi (neix a l'aigua); el rèptil la té seca amb escates i pon els ous a terra.

El ratpenat té pèl i les cries mamen llet (pas 1: Sí). La clau dona mamífer: el ratpenat és un mamífer, encara que voli.

El gat és homeoterm: manté la temperatura del cos constant gràcies a la seva energia interna.
La sargantana és poiquiloterm: la seva temperatura depèn de l'ambient, i per això s'escalfa al sol per poder-se moure i activar-se.

A l'hivern fa fred i escasseja el menjar.
Durant la hibernació l'animal passa molts dies en repòs, amb el ritme del cor i la respiració molt més lents, i viu de les reserves de greix acumulades a la tardor.

Pèl: mamífers.
Plomes: aus.
Escates: peixos o rèptils.
Pell nua i humida: amfibis.

Gasteròpodes: tenen un peu llarg per arrossegar-se; per exemple, el cargol.
Bivalves: tenen dues valves; per exemple, el musclo.
Cefalòpodes: tenen tentacles al voltant del cap; per exemple, el pop.

Respira aire amb pulmons (puja a la superfície per fer-ho), mentre que els peixos respiren amb brànquies.
És vivípara i les cries mamen llet de la mare.
Té la sang calenta (és homeoterma).

Fecundació externa: l'ou i l'espermatozoide s'uneixen fora del cos de la femella (a l'aigua); és el cas de la granota.
Fecundació interna: s'uneixen dins del cos de la femella; és el cas del gat.

Pertany als amfibis (per exemple, la granota).
El canvi de la forma jove (larva) a l'adult és la metamorfosi.
La pell humida també li permet respirar.

Perquè és el grup amb moltíssimes més espècies i individus (insectes, aràcnids, crustacis, miriàpodes); el seu esquelet extern els protegeix i les potes articulades els permeten moure's molt bé en gairebé tots els ambients.

L'au té el cos cobert de plomes i té bec sense dents (i les potes del davant convertides en ales); el rèptil té la pell seca amb escates i no té plomes ni bec.

És fals.
A l'aigua viuen també animals d'altres grups: mamífers (balena, dofí), invertebrats (pop, medusa, esponja, cranc), rèptils (tortuga marina) i amfibis (en fase larvària).
Els peixos són vertebrats amb brànquies, escates i aletes.

En comú: són vertebrats i homeoterms (temperatura corporal constant); respiren amb pulmons.
Diferències: les aus tenen plomes i bec, i són ovípares; els mamífers tenen pèl i glàndules mamàries, i la majoria són vivípars.

Té ales (potes davanteres modificades) i plomes, que fan de superfície de sustentació.
Té ossos buits i lleugers (el cos pesa poc) i un bec sense dents.
Té músculs pectorals molt potents per moure les ales.

Peixos adults: 0,5% de 4000 = 4000 · $\tfrac{0{,}5}{100} = 20$ peixos.
El peix no té cura de les cries, que tenen moltes amenaces, així que pon moltíssims ous perquè en sobrevisqui algun.
La gossa cuida de les cries (les alimenta amb llet i les protegeix), de manera que n'hi ha prou amb pocs naixements per assegurar l'espècie.

És un rèptil.
Respira amb pulmons, de manera que ha de pujar periòdicament a la superfície per agafar aire (no té brànquies).
És ovípara i pon els ous a terra, amb una closca que els protegeix. Té la pell seca amb escates i plaques.

Les abelles són pol·linitzadores: en anar de flor en flor transporten el pol·len, cosa que permet que moltes plantes facin fruits i llavors.
Si desapareguessin, moltes plantes no es reproduirien, hi hauria menys aliment per a altres animals (i per a les persones) i es trencarien cadenes tròfiques.