Exercicis de la Terra a l'Univers — Biologia i Geologia 1r ESO

L'estrella fa llum pròpia (com el Sol); el planeta no en fa i gira al voltant d'una estrella (com la Terra al voltant del Sol).

La rotació (la Terra girant sobre si mateixa).

Perquè l'eix de la Terra està inclinat, i això fa que els raigs del Sol arribin més directes (estiu) o més de reüll (hivern). No és per la distància al Sol.

Una galàxia és un enorme conjunt d'estrelles, gas, pols i planetes units per la gravetat.
El Sistema Solar pertany a la galàxia anomenada Via Làctia.

Cada element és dins del següent.
De menor a major: Terra, Sistema Solar, Via Làctia, Univers.
La Terra és un planeta del Sistema Solar; aquest és dins de la Via Làctia, i les galàxies formen l'Univers.

Lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant.
Després del quart minvant torna a començar el cicle amb una lluna nova.

Un satèl·lit natural és un astre que gira al voltant d'un planeta.
Exemple: la Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

El planeta més gran és Júpiter.
És un planeta gasós: no té una superfície sòlida, sinó que està format sobretot per gasos.

És fals.
La Terra gira sobre el seu eix (rotació) i per això el Sol sembla moure's pel cel. A més, és la Terra qui orbita al voltant del Sol (translació).

Dividim els graus entre les hores: 360° / 24 h = 15° cada hora.
Comprovació: 15° · 24 = 360°.

El tercer (després de Mercuri i Venus).

Rocosos: Mart i Venus (són dels quatre de prop del Sol). Gasosos: Júpiter i Neptú (són dels quatre de lluny).

Rotació: el dia i la nit. Translació: l'any.

La Terra es posa entre el Sol i la Lluna, i l'ombra de la Terra tapa la Lluna (que s'enfosqueix).

En un eclipsi de Sol la Lluna se situa entre el Sol i la Terra: l'ordre és Sol, Lluna, Terra.
La Lluna tapa el Sol i projecta la seva ombra sobre la Terra. Ha de ser lluna nova (la cara il·luminada mira cap al Sol, no cap a nosaltres).

La Lluna triga aproximadament el mateix temps a girar sobre el seu eix (rotació) que a fer una volta al voltant de la Terra (translació), uns 27 dies.
Per això sempre ens ensenya la mateixa cara, tot i que gira.

Una rotació dura un dia: en 3 anys són 3 · 365 = 1095 rotacions.
Una translació dura un any: en 3 anys són 3 translacions.
Error típic: confondre els dos moviments; la rotació fa el dia i la nit, la translació fa l'any.

La Lluna, amb la seva atracció gravitatòria sobre l'aigua dels oceans, provoca les marees.
Hi ha aproximadament dues pleamars i dues baixamars al dia (una pleamar cada 12 hores i una mica).

A Austràlia és hivern.
L'eix de la Terra està inclinat. Quan l'hemisferi nord s'inclina cap al Sol rep els raigs més directes (estiu), i l'hemisferi sud en rep de més oblics (hivern).
Les estacions són oposades als dos hemisferis.

Perquè és l'estrella més propera a la Terra.
Les altres estrelles són tan lluny que només les veiem com a punts de llum, encara que moltes són tan grans com el Sol o més.

La lluna plena és a la meitat del cicle.
29,5 dies / 2 ≈ 15 dies (uns 14-15 dies).
Passarem pel quart creixent aproximadament als 7 dies.

Saturn està més lluny (10 UA són més que 5 UA). Com que la Terra és a 1 UA, Saturn està unes 10 vegades més lluny del Sol que la Terra.

A un mes (uns 28 dies són aproximadament un mes).

Perquè la lluna plena és una fase: la Lluna que veiem sencera cada mes, una cosa normal i que es repeteix. Un eclipsi és un fenomen rar, d'un dia concret, quan el Sol, la Terra i la Lluna queden ben alineats i un tapa o fa ombra a l'altre.

Venus té una atmosfera molt espessa, formada sobretot per diòxid de carboni.
Aquest gas reté la calor del Sol (efecte d'hivernacle) i escalfa el planeta.
Mercuri gairebé no té atmosfera i la calor se li escapa, sobretot a la nit; per això, tot i ser més a prop del Sol, és menys calent.

L'alumne s'equivoca: la causa és la inclinació de l'eix terrestre, no la distància.
Al juny l'hemisferi nord està inclinat cap al Sol: els raigs hi arriben més verticals (escalfen més) i el dia dura més hores.
De fet, la Terra és una mica més a prop del Sol al gener que al juliol.

La Lluna no és una estrella sinó un satèl·lit natural de la Terra; no té llum pròpia.
El que veiem és llum del Sol que la Lluna reflecteix.
Les fases depenen de quanta part de la cara il·luminada podem veure des de la Terra.

La llum viatja a velocitat constant, així que el temps és proporcional a la distància en UA.
Mart: 1,5 · 8,3 min ≈ 12,5 min.
Neptú: 30 · 8,3 min = 249 min; $\tfrac{249}{60} \approx 4{,}2$ h.
Comprovació: Neptú és 20 vegades més lluny que Mart ($\tfrac{30}{1{,}5}$) i el temps és 20 vegades més gran.

Perquè l'òrbita de la Lluna està una mica inclinada respecte a la de la Terra.
Gairebé cada mes la Lluna passa una mica per sobre o per sota de la línia Sol-Terra, i l'ombra no arriba on cal.
Només hi ha eclipsi quan els tres astres queden ben alineats, i això és poc freqüent.

Sense inclinació, els raigs del Sol arribarien sempre amb el mateix angle a cada lloc.
El dia i la nit durarien 12 hores tot l'any a tot arreu.
No hi hauria estacions: cada lloc tindria pràcticament el mateix clima durant tot l'any.
Per això l'estació depèn de la inclinació de l'eix i no de la translació en si mateixa.