Exercicis de probabilitat — Matemàtiques 3r ESO
La probabilitat mesura com de possible és que passi alguna cosa. En aquests exercicis descrius experiments aleatoris i els seus successos, com treure un rei d'una baralla de 40 cartes, i calcules el succés contrari. Després apliques la regla de Laplace a daus, monedes i cartes, i relaciones la probabilitat amb la freqüència relativa quan un experiment es repeteix molts cops. Hi ha un cas interessant amb un dau trucat que es tira 300 vegades. Les solucions expliquen per què cada raonament és vàlid. Errors freqüents: aplicar la regla de Laplace quan els resultats no són igual de probables i donar probabilitats més grans que 1.
Nivell bàsic
Exercici 1
Llancem una moneda dues vegades seguides. Escriu l'espai mostral (C = cara, X = creu) i digues quants resultats té.
Mostra la solució
Anotem el resultat del primer llançament i després el del segon: CC, CX, XC, XX.
L'espai mostral és E = {CC, CX, XC, XX} i té 4 resultats.
Atenció: CX i XC són resultats diferents, perquè importa l'ordre.
Exercici 2
Es fa girar una ruleta amb 8 sectors iguals numerats del 1 al 8. Calcula la probabilitat que surti un múltiple de 3.
Mostra la solució
Casos possibles: 8. Casos favorables: els múltiples de 3 entre 1 i 8 són 3 i 6, és a dir, 2.
Per la regla de Laplace: P = 2/8 = 1/4 = 0,25.
Exercici 3
Una ruleta de 12 sectors iguals numerats del 1 al 12 es fa girar un cop. Calcula la probabilitat que surti un nombre primer.
Mostra la solució
Els nombres primers entre 1 i 12 són 2, 3, 5, 7 i 11 (l'1 no ho és): 5 casos favorables.
P = 5/12 ≈ 0,417.
Exercici 4
La previsió del temps diu que la probabilitat que demà plogui és 0,35. Quina és la probabilitat que no plogui?
Mostra la solució
«No ploure» és el succés contrari de «ploure». Per tant: P(no ploure) = 1 - P(ploure) = 1 - 0,35 = 0,65.
És a dir, un 65 %.
Exercici 5
Una bossa només conté boles vermelles. Classifica cada succés com a segur, impossible o possible: a) treure una bola vermella; b) treure una bola blava; c) treure una bola vermella o blava.
Mostra la solució
a) Segur: totes les boles són vermelles (probabilitat 1).
b) Impossible: no hi ha cap bola blava (probabilitat 0).
c) Segur: una bola vermella ja compleix «vermella o blava» (probabilitat 1).
Cap dels tres és simplement «possible», perquè la bossa només té un color.
Exercici 6
Llancem 200 vegades una moneda i obtenim 108 cares. Calcula la freqüència relativa de cara i compara-la amb la probabilitat teòrica.
Mostra la solució
Freqüència relativa de cara = 108/200 = 0,54.
La probabilitat teòrica d'una moneda equilibrada és 1/2 = 0,5.
La diferència és petita (0,04); és normal, i amb més llançaments la freqüència relativa s'acostaria a 0,5.
Exercici 7
Treiem una carta d'una baralla espanyola de 40 cartes (4 pals de 10 cartes; cada pal té 3 figures: sota, cavall i rei). Calcula la probabilitat de treure una carta de copes i la de treure una figura.
Mostra la solució
Cartes de copes: 10, així que P(copes) = 10/40 = 1/4.
Figures: 3 per pal · 4 pals = 12, així que P(figura) = 12/40 = 3/10 = 0,3.
Exercici 8
En un sorteig es treu una bola d'un bombo amb boles numerades del 1 al 50. Calcula la probabilitat que el número sigui múltiple de 7.
Mostra la solució
Múltiples de 7 entre 1 i 50: 7, 14, 21, 28, 35, 42 i 49, és a dir, 7 casos favorables.
P = 7/50 = 0,14.
Exercici 9
Llancem dos daus de sis cares. Quantes parelles de resultats són possibles? De quantes maneres es pot obtenir suma 7? Quina és la probabilitat de sumar 7?
Mostra la solució
Cada dau té 6 resultats, per tant hi ha 6 · 6 = 36 parelles possibles.
Suma 7: (1, 6), (2, 5), (3, 4), (4, 3), (5, 2), (6, 1), és a dir 6 maneres.
P(suma 7) = 6/36 = 1/6.
Exercici 10
En una classe de 25 alumnes hi ha 15 noies. Si triem un alumne a l'atzar, quina és la probabilitat que sigui un noi?
Mostra la solució
Nois: 25 - 15 = 10.
P(noi) = 10/25 = 2/5 = 0,4.
Comprovació: P(noia) = 15/25 = 0,6 i 0,6 + 0,4 = 1.
Nivell intermedi
Exercici 11
Amb un dau, quin és el succés contrari de «treure parell»?
Mostra la solució
«Treure senar», és a dir {1, 3, 5}.
Exercici 12
Amb un dau, «treure un número menor que 10» és quin tipus de succés?
Mostra la solució
Segur (sempre passa).
Exercici 13
Com més vegades repeteixes un experiment, a què s'acosta la freqüència relativa?
Mostra la solució
A la probabilitat real (llei dels grans nombres).
Exercici 14
Amb un dau just, faries servir Laplace o la freqüència relativa?
Mostra la solució
Laplace: tots els resultats són igual de probables.
Exercici 15
Tirem un dau. Siguin A = «surt parell» i B = «surt múltiple de 3». Escriu A ∪ B i A ∩ B i calcula'n les probabilitats.
Mostra la solució
A = {2, 4, 6} i B = {3, 6}.
A ∪ B = {2, 3, 4, 6}: P = 4/6 = 2/3.
A ∩ B = {6}: P = 1/6.
Comprovació amb la fórmula: P(A) + P(B) - P(A ∩ B) = 3/6 + 2/6 - 1/6 = 4/6.
Exercici 16
Sabem que P(A) = 0,5, P(B) = 0,4 i P(A ∩ B) = 0,2. Calcula P(A ∪ B) i la probabilitat que no passi ni A ni B.
Mostra la solució
P(A ∪ B) = P(A) + P(B) - P(A ∩ B) = 0,5 + 0,4 - 0,2 = 0,7.
«Ni A ni B» és el contrari de «A o B»: 1 - 0,7 = 0,3.
Exercici 17
Una bossa té 3 boles vermelles i 2 de blaves. Traiem una bola, la tornem a la bossa i en traiem una altra. Dibuixa mentalment l'arbre i calcula la probabilitat de treure dues boles vermelles i la de treure dues boles del mateix color.
Mostra la solució
Com que hi ha reposició, les probabilitats no canvien: P(V) = 3/5 i P(B) = 2/5 a cada extracció.
P(V i V) = 3/5 · 3/5 = 9/25.
P(B i B) = 2/5 · 2/5 = 4/25.
Mateix color: 9/25 + 4/25 = 13/25 = 0,52.
Exercici 18
Una bossa té 3 boles vermelles i 2 de blaves. Traiem dues boles seguides sense tornar la primera. Calcula la probabilitat que siguin de colors diferents.
Mostra la solució
Sense reposició, la composició canvia després de la primera extracció.
P(V i després B) = 3/5 · 2/4 = 6/20 = 3/10.
P(B i després V) = 2/5 · 3/4 = 6/20 = 3/10.
Colors diferents: 3/10 + 3/10 = 3/5 = 0,6.
Exercici 19
En un grup de 60 alumnes, 36 fan esport, 24 fan música i 10 fan les dues coses. Si triem un alumne a l'atzar, calcula la probabilitat que faci només música i la que no faci cap de les dues activitats.
Mostra la solució
Només música: 24 - 10 = 14 alumnes, així que P = 14/60 = 7/30 ≈ 0,233.
Fan almenys una activitat: 36 + 24 - 10 = 50 (no s'ha de comptar dues vegades els 10 que fan les dues).
No en fan cap: 60 - 50 = 10, així que P = 10/60 = 1/6 ≈ 0,167.
Exercici 20
Un candau té un codi de 3 xifres (de 0 a 9). Calcula la probabilitat d'encertar-lo al primer intent si les xifres es poden repetir, i si les tres xifres han de ser diferents.
Mostra la solució
Amb repetició: 10 · 10 · 10 = 1000 codis possibles, així que P = 1/1000 = 0,001.
Sense repetició: 10 · 9 · 8 = 720 codis possibles, així que P = 1/720 ≈ 0,0014.
Quan el codi ha de tenir xifres diferents hi ha menys possibilitats i la probabilitat d'encertar és una mica més gran.
Exercici 21
Una ruleta té quatre sectors de colors amb probabilitats: vermell 0,15, blau 0,35, verd 0,30 i groc x. Calcula x i la probabilitat que surti vermell o blau.
Mostra la solució
La suma de les probabilitats de tots els resultats elementals és 1: 0,15 + 0,35 + 0,30 + x = 1, per tant x = 1 - 0,80 = 0,20.
Vermell i blau són incompatibles, així que P(vermell o blau) = 0,15 + 0,35 = 0,50.
Nivell avançat
Exercici 22
Amb una baralla de 40 cartes, escriu el succés «treure un rei» i digues quants resultats té.
Mostra la solució
Un rei de cada pal: 4 resultats (el rei d'oros, de copes, d'espases i de bastos).
Exercici 23
En una bossa amb 3 boles verdes, 2 de grogues i 5 de negres, quina és la probabilitat de treure groga?
Mostra la solució
Favorables: 2. Possibles: 3 + 2 + 5 = 10. P(groga) = 2/10 = 1/5.
Exercici 24
Un dau trucat es tira 300 cops i surt el 6 en 90 ocasions. Estima la probabilitat de treure un 6 i compara-la amb la d'un dau just.
Mostra la solució
Freqüència relativa: . En un dau just seria . El dau està trucat a favor del 6.
Exercici 25
Llancem dos daus de sis cares. Calcula la probabilitat que: a) la suma sigui 9 o més; b) el producte dels dos resultats sigui parell.
Mostra la solució
Hi ha 36 parelles possibles.
a) Suma 9: (3,6), (4,5), (5,4), (6,3) → 4; suma 10: (4,6), (5,5), (6,4) → 3; suma 11: (5,6), (6,5) → 2; suma 12: (6,6) → 1. Total 10 casos: P = 10/36 = 5/18 ≈ 0,278.
b) Millor calcular el contrari: el producte és senar només si els dos resultats són senars: 3 · 3 = 9 parelles. P(senar) = 9/36 = 1/4, així que P(parell) = 1 - 1/4 = 3/4.
Exercici 26
Llancem tres monedes equilibrades. Escriu l'espai mostral i calcula la probabilitat de treure exactament dues cares i la de treure almenys una creu.
Mostra la solució
L'espai mostral té 2 · 2 · 2 = 8 resultats: CCC, CCX, CXC, XCC, CXX, XCX, XXC, XXX.
Exactament dues cares: CCX, CXC, XCC → P = 3/8.
Almenys una creu és el contrari de «cap creu», és a dir, de CCC: P = 1 - 1/8 = 7/8.
Exercici 27
Una urna conté 4 boles vermelles i 6 de verdes. Traiem tres boles seguides sense reposició. Calcula la probabilitat que les tres siguin verdes i la que n'hi hagi almenys una de vermella.
Mostra la solució
Tres verdes: P = 6/10 · 5/9 · 4/8 = 120/720 = 1/6.
«Almenys una vermella» és el succés contrari de «cap vermella» (les tres verdes): P = 1 - 1/6 = 5/6 ≈ 0,833.
Fixa't que a cada extracció es redueix en 1 tant el nombre de verdes com el total de boles.
Exercici 28
Raona si és possible que dos successos incompatibles A i B tinguin P(A) = 0,6 i P(B) = 0,7.
Mostra la solució
No és possible. Si A i B són incompatibles, no poden passar alhora, i llavors P(A ∪ B) = P(A) + P(B) = 0,6 + 0,7 = 1,3.
Però cap probabilitat pot superar 1. Per tant, aquests dos successos no poden ser incompatibles: han de compartir resultats, amb P(A ∩ B) ≥ 0,3.
Exercici 29
Una bossa té 30 boles que són vermelles, blaves o verdes. Sabem que P(vermella) = 2/5 i P(blava) = 1/3. Quantes boles hi ha de cada color?
Mostra la solució
Vermelles: 2/5 de 30 = 12. Blaves: 1/3 de 30 = 10.
Verdes: 30 - 12 - 10 = 8.
Comprovació: P(verda) = 8/30 = 4/15 i 2/5 + 1/3 + 4/15 = 6/15 + 5/15 + 4/15 = 1.
Exercici 30
La probabilitat que un alumne aprovi el primer examen d'una assignatura és 0,8 i la d'aprovar el segon és 0,7. Suposant que els dos resultats són independents, calcula la probabilitat d'aprovar-los tots dos, la d'aprovar-ne almenys un i la d'aprovar-ne exactament un.
Mostra la solució
Tots dos: 0,8 · 0,7 = 0,56.
Almenys un: contrari de suspendre'ls tots dos, que és (1 - 0,8) · (1 - 0,7) = 0,2 · 0,3 = 0,06. Per tant 1 - 0,06 = 0,94.
Exactament un: aprova el primer i suspèn el segon (0,8 · 0,3 = 0,24) o a l'inrevés (0,2 · 0,7 = 0,14): 0,24 + 0,14 = 0,38.
Comprovació: 0,56 + 0,38 + 0,06 = 1.
T'encalles amb aquest tema?
A L'Acadèmia de Vic t'ajudem amb classes individuals. Escriu-nos per WhatsApp.
Escriu-nos per WhatsApp (604 95 79 95)Més informació: Reforç d'ESO a Vic · Classes particulars
Preguntes freqüents
Què és el succés contrari?
El que passa quan no passa el succés. En un dau, el contrari de «treure parell» és «treure senar». Les seves probabilitats sumen 1.
Quan no es pot fer servir la regla de Laplace?
Quan els resultats no són igual de probables, com amb un dau trucat. Llavors la probabilitat s'estima amb la freqüència relativa de moltes tirades.