Exercicis de classificació d'empreses i formes jurídiques — Funcionament de l'Empresa 2n Batxillerat

• Primari (obtenen recursos de la natura): a) i d).
• Secundari (transformen matèries primeres): b).
• Terciari (serveis): c) i e).

• Local: opera en un municipi o comarca (un forn de pa de Vic).
• Regional: actua en una comunitat autònoma (una cadena de supermercats que només té botigues a Catalunya).
• Nacional: actua a tot un país (una empresa d'assegurances amb oficines a tot l'Estat).
• Multinacional o internacional: opera en diversos països (una gran empresa d'automoció amb fàbriques a Europa i Àsia).

Els exemples són il·lustratius, no representen cap empresa concreta.

• Privada: el capital pertany a particulars o a societats privades (una fusteria familiar).
• Pública: el capital pertany a l'Estat o a altres administracions (una empresa municipal d'aigües).
• Mixta: el capital és en part públic i en part privat (una societat en què l'ajuntament té el 40 % i inversors privats, el 60 %).

• 8 treballadors: microempresa (menys de 10).
• 35 treballadors: petita (de 10 a 49).
• 120 treballadors: mitjana (de 50 a 249).
• 600 treballadors: gran (250 o més).

El criteri europeu també considera la facturació i el balanç, però aquí només s'aplica el nombre de treballadors.

És una persona física que exerceix l'activitat empresarial per compte propi i sota el seu nom, sense crear una persona jurídica diferent.

• Característiques: una sola persona és la titular; no hi ha capital mínim; la persona i l'empresa són jurídicament la mateixa.
• Avantatge: constitució molt senzilla i barata.
• Inconvenient: responsabilitat il·limitada, és a dir, respon dels deutes amb tot el seu patrimoni present i futur.

• És una societat mercantil de capital; el capital s'estableix en participacions socials.
• Els socis tenen responsabilitat limitada al capital aportat.
• Les participacions no poden representar-se amb accions ni cotitzar en borsa, i la transmissió està limitada pels estatuts i la llei.

Capital mínim: 1 € des de la Llei $\tfrac{18}{2022}$ (art. 4.1 de la Llei de societats de capital). Mentre el capital no arribi a 3.000 €, la SL ha de destinar a reserva legal com a mínim el 20 % del benefici fins que la reserva i el capital sumin 3.000 €; i, si en liquidar-la el patrimoni no arriba per pagar els deutes, els socis responen solidàriament de la diferència entre 3.000 € i el capital subscrit.

• El capital està dividit en accions, que poden ser transmeses amb facilitat i poden cotitzar en borsa.
• Responsabilitat limitada a les aportacions.
• Capital mínim de 60.000 €, amb almenys el 25 % del valor nominal desemborsat en constituir-la.

És més adequada quan cal captar molt capital entre molts inversors o quan es vol cotitzar en borsa.

• Societat laboral: és una societat anònima o de responsabilitat limitada en què la majoria del capital és propietat dels treballadors que hi presten serveis de manera estable.
• Cooperativa: és una societat de persones en què cada soci té un vot, independentment del capital aportat, i l'objectiu és satisfer les necessitats dels socis.

• Il·limitada: el titular respon dels deutes amb tots els seus béns (presents i futurs). Passa en l'empresari individual.
• Limitada: els socis responen només amb el que han aportat a la societat. Passa en la SL, la SA, la societat laboral i la cooperativa (en general).

1. Falsa. Una cooperativa és una empresa privada d'economia social.
2. Vertadera.
3. Vertadera.
4. Falsa. La transmissió està limitada per la llei i els estatuts (hi ha dret de preferència dels altres socis, per exemple).
5. Vertadera.

1. Sector primari; àmbit local; microempresa; capital privat.
2. Sector terciari; àmbit regional (Catalunya); gran empresa; capital públic.
3. Sector terciari (serveis informàtics); àmbit internacional (Europa); petita empresa; capital privat.

Li recomanaria començar com a empresari individual (autònom): no necessita socis, els tràmits són senzills, no cal capital mínim i la comptabilitat és simple.

El risc és la responsabilitat il·limitada: si el taller té deutes, respon amb tot el seu patrimoni personal. Si el negoci creixés o el risc fos més alt, podria constituir una SL.

Anna: 4.000 / 9.000 = 44,4 %. Biel: 3.000 / 9.000 = 33,3 %. Clara: 2.000 / 9.000 = 22,2 %.

Biel i Clara sumen 5.000 / 9.000 = 55,6 %: sí, tenen majoria.

Anna i Biel sumen 7.000 / 9.000 = 77,8 %: sí, també tenen majoria.

Comentari: a la SL els vots van lligats a la participació en el capital, i cap soci per si sol té la majoria.

Valor nominal: 150.000 / 1.500 = 100 € per acció.

Desemborsament mínim: 25 % de 150.000 = 37.500 € (és a dir, 25 € per acció).

Amb 50.000 € de capital no podria ser una SA, perquè el mínim és de 60.000 €. En aquest cas hauria de constituir una SL.

Els treballadors tenen el 60 % del capital: compleixen el requisit de majoria (més del 50 %).

Però un sol soci té el 40 % > 33,3 % (un terç): no compleix el límit individual.

Per tant, tal com està, no podria ser societat laboral. Solució: reduir la participació d'aquest soci fins a un màxim del 33,3 % repartint la resta entre altres treballadors.

En una cooperativa regeix el principi democràtic «una persona, un vot»: cada soci té 1 vot, és a dir, 20 % dels vots cadascun.

En una SL, els vots són proporcionals a les participacions: total 10.000 €, de manera que tindrien 50 %, 30 %, 10 %, 5 % i 5 %. El primer soci tindria exactament la meitat dels vots: no podria aprovar acords tot sol (cal que els vots a favor superin els vots en contra), però sí que en podria bloquejar qualsevol.

Conclusió: la cooperativa prioritza les persones; la SL, el capital.

Treballadors: 45 < 50, dins del límit de la petita.

Facturació 12 M€ > 10 M€, però el balanç 9 M€ ≤ 10 M€: n'hi ha prou que es compleixi un dels dos límits econòmics.

Per tant, és una petita empresa.

Són criteris d'una recomanació europea; a l'examen s'indicaran els límits que s'han d'aplicar.

Propietat: pública; àmbit: local; sector: terciari (servei d'abastament d'aigua).

Una administració pot preferir una empresa pública perquè el servei és essencial, hi pot haver monopoli natural i vol garantir preus assequibles, qualitat i universalitat del servei, més que el benefici màxim.

A la SL, els socis responen només fins al capital aportat (en principi, ja el tenen dins la societat). El proveïdor només pot embargar el patrimoni social de 50.000 €; els 30.000 € restants poden quedar sense cobrar. El patrimoni personal dels socis està protegit (llevat dels casos de responsabilitat dels administradors per mala gestió o d'avals personals).

En un empresari individual, respondria amb tot: els 50.000 € de l'activitat i fins a 30.000 € més del patrimoni personal. Així, el seu patrimoni personal de 200.000 € quedaria reduït a 170.000 €.

• Quantes persones hi participen i amb quin capital? (nombre de socis i capital mínim).
• Estan disposades a arriscar el patrimoni personal? (responsabilitat).
• Volen que tots decideixin igual o segons el capital aportat? (poder de decisió).
• Volen incorporar nous inversors o transmetre fàcilment la participació? (transmissibilitat).

Amb aquestes respostes es pot recomanar, per exemple, una SL o una cooperativa; la resposta ha de ser argumentada, no és única.

• SL: responsabilitat limitada, però els vots depenen del capital; no obliga a treballar-hi. Compleix la 2a condició només si les aportacions són iguals.
• Societat laboral: responsabilitat limitada, tots treballen, però continua havent-hi vots per capital (amb límit d'un terç per soci).
• Cooperativa de treball associat: responsabilitat limitada, tots els socis hi treballen i s'aplica «un soci, un vot». És la que compleix millor les tres condicions.

Recomanació: cooperativa de treball associat. Un possible inconvenient és la complexitat dels tràmits i que els resultats es reparteixen segons el treball aportat i no segons el capital.

1. Empresari individual.
2. SA (també pot ser una SAL, societat anònima laboral).
3. Cooperativa.
4. SA (i SAL).
5. Societat laboral (SLL o SAL).
6. Empresari individual.
7. SL (i SLL), perquè tenen participacions i no accions.

Una SL aplicaria vots proporcionals al capital i no és gaire pràctica per a 80 famílies que volen una participació igualitària.

Una cooperativa de consumidors és més adequada: els socis són també clients, cada soci té un vot i els excedents es poden retornar segons les compres.

Problema possible: dificultat de coordinació d'una assemblea de 80 socis i de finançar el creixement (les aportacions són petites). També pot ser difícil trobar un gestor professional.

Límit de la reserva legal: 20 % de 30.000 = 6.000 €.

10 % del benefici: 6.000 €. Coincideix amb el límit, de manera que va tot a reserva: 6.000 €.

Benefici repartible: 60.000 − 6.000 = 54.000 €.

Socis: 50 % → 27.000 €; 30 % → 16.200 €; 20 % → 10.800 €. Suma: 54.000 €.

Passa de 48 a 55 treballadors: amb el criteri del nombre de treballadors, deixa de ser una petita empresa (menys de 50) i passa a ser mitjana (de 50 a 249), perquè 55 ≥ 50.

Una obligació rellevant: des de 2022 les empreses amb 50 o més persones treballadores han de tenir un pla d'igualtat; també canvien alguns aspectes de representació i d'obligacions formals.

Conclusió: el creixement de dimensió no és només econòmic; també comporta responsabilitats legals i organitzatives.

Avantatges: tots els treballadors-socis estan implicats en el futur de l'empresa, hi ha més cohesió i menys conflicte, possibilitat de capitalitzar l'atur (pagament únic de la prestació per aportar capital) i ajuts o avantatges fiscals per a les societats laborals.

Inconvenients: els treballadors arrisquen els seus estalvis i la feina alhora; capital limitat i poca facilitat per obtenir finançament; el límit d'un terç per soci i la necessitat d'una majoria de capital dels treballadors condicionen l'entrada d'inversors.

Valoració: és adequada si el negoci és viable i els treballadors tenen capacitat de gestionar-lo; si no, només retarda el tancament.

Amb 20.000 € només és viable una SL, perquè la SA exigeix 60.000 €. Quan creixi i tingui més inversors, podria transformar-se en SA.

Claus del pacte de socis: percentatge de participació de cada soci, majories reforçades per a decisions clau, dret d'adquisició preferent, clàusules d'arrossegament i d'acompanyament en cas de venda, i quin és el procediment d'entrada de nous inversors per diluir-se el mínim possible.

A favor: limita la responsabilitat al capital aportat; pot facilitar l'entrada de nous socis o inversors; la tributació de les societats pot resultar menys onerosa quan els beneficis són elevats.

En contra: més obligacions formals (constitució davant notari, comptabilitat completa, comptes anuals, registre mercantil); costos de gestió més alts; el capital aportat queda dins la societat, i treure'n diners té fiscalitat.

La decisió depèn dels beneficis, del risc de l'activitat i del pla de creixement.

1) c. 2) a. 3) c. 4) d.

Justificació: 1) és la definició de propietat pública; 2) principi democràtic cooperatiu; 3) l'empresari individual respon amb tot el seu patrimoni; 4) el sector secundari és la indústria i la construcció.

1. Sector secundari; àmbit nacional (diverses comunitats autònomes); dimensió mitjana (90 treballadors; facturació de 14 M€, per sota dels 50 M€); propietat privada.
2. Una SA: l'enunciat diu que el capital està dividit en accions, i la dimensió de l'empresa i el projecte d'expansió a França, que pot requerir captar més capital, encaixen amb una SA. No pot ser una societat laboral, perquè el capital és de tres famílies i no de la plantilla.
3. Passa d'àmbit nacional a internacional (França). Probablement necessitarà més capital, més personal i nous canals de distribució; si arriba a 250 treballadors o més (o supera alhora els 50 M€ de facturació i els 43 M€ de balanç) deixarà de ser mitjana i passarà a ser gran.

a) Deute no cobert pels actius: 150.000 − 70.000 = 80.000 €. En una SL sense avals, cada soci només perd el capital aportat: 18.000 €, 15.750 € i 11.250 €. Els creditors perden els 80.000 € de deute que ningú no cobreix.

b) L'aval fa que el banc pugui reclamar els 60.000 € als socis: 24.000 €, 21.000 € i 15.000 €. Pèrdua total de cada soci: 42.000 €, 36.750 € i 26.250 € (suma 105.000 €). Els altres creditors no cobren 80.000 − 60.000 = 20.000 €.

c) Un empresari individual respon amb tot el patrimoni: perd els 45.000 € invertits i ha de cobrir amb el seu patrimoni personal els 80.000 € de deute que queden, és a dir, 125.000 € en total.

d) La SL limita la responsabilitat a l'aportació, però en la pràctica els bancs demanen avals personals a les pimes noves, i amb l'aval el risc personal torna a existir per a aquell deute. Tot i així, la SL protegeix de la resta de deutes (proveïdors, hisenda, lloguers) i separa el patrimoni de l'empresa del personal. Recomano una SL, negociant que els avals siguin parcials i amb límit, i valorant una garantia pública.

Errors típics

• Pensar que en una SL ningú no respon mai de res: l'aval personal és una responsabilitat addicional.
• Comptar els 150.000 € de deute sencers: els actius venuts (70.000 €) ja en cobreixen una part, i el deute no cobert és de 80.000 €.
• Repartir l'aval a parts iguals en lloc d'aplicar la participació de cada soci.

Conceptes treballats: formes jurídiques, responsabilitat limitada i il·limitada, empresari individual, avals personals, capital social.

a) Límit: 0,20 · 100.000 = 20.000 €. Falten 20.000 − 14.000 = 6.000 €. El 10 % del benefici seria 9.000 €, superior al que falta; per tant, es dota només 6.000 €.

b) Benefici restant: 90.000 − 6.000 = 84.000 €. Reserves voluntàries: 0,40 · 84.000 = 33.600 €. Dividend: 84.000 − 33.600 = 50.400 €, que es reparteix així: 25.200 € (50 %), 15.120 € (30 %) i 10.080 € (20 %).

c) Amb 30.000 € de capital, el límit és 6.000 € i la reserva existent (14.000 €) ja el supera: no cal dotar res i el benefici restant seria els 90.000 € íntegres. Amb el capital de 100.000 €, si els socis volguessin repartir tot el benefici, no podrien: la dotació de 6.000 € a la reserva legal és obligatòria i el dividend màxim seria de 84.000 € (sense dotar reserves voluntàries).

d) La reserva legal és un coixí de recursos propis que no es pot repartir, de manera que protegeix els creditors i dona estabilitat financera. És especialment important en societats de responsabilitat limitada, on els socis només responen amb el seu capital.

Errors típics

• Dotar sempre el 10 % del benefici sense mirar el límit del 20 % del capital.
• Calcular el dividend sobre el benefici total en comptes de sobre el restant després de dotar reserves.
• Confondre reserva legal (obligatòria) amb reserves voluntàries (decidides pels socis).

Conceptes treballats: societat limitada, reserva legal, reserves voluntàries, dividends, distribució del benefici, protecció de creditors.

a) El capital és de 200.000 €, superior a 60.000 €. Nombre d'accions: 200.000 / 10 = 20.000. Desemborsament mínim en constituir: 0,25 · 200.000 = 50.000 €. Dividend passiu = 200.000 − 50.000 = 150.000 €, que la societat podrà reclamar als accionistes més endavant.

b) Control inicial: 12.000 / 20.000 = 60 %, majoria absoluta.

c) Els fundadors es queden amb 10.000 accions, és a dir, un 50 %, exactament la meitat: ja no superen el 50 %. Perden la majoria per si sols i necessiten el suport d'altres accionistes per aprovar acords. Per tenir el control calen almenys 10.001 accions.

d) La SA és adequada quan el projecte necessita molts socis o grans quantitats de capital, i les accions es poden transmetre amb llibertat, fins i tot cotitzar. La SL és millor per a empreses petites i amb pocs socis coneguts, perquè les participacions no es poden vendre lliurement i es controla qui entra. En contrapartida, la SA exigeix més capital, més tràmits i més formalitats.

Errors típics

• Pensar que un 50 % és majoria: la majoria exigeix superar el 50 %.
• Calcular el desemborsament mínim sobre el nombre d'accions i no sobre el valor del capital.
• Confondre el dividend passiu (part del capital no desemborsada) amb el dividend (benefici repartit).

Conceptes treballats: societat anònima, capital mínim, desemborsament, dividend passiu, control per majoria, SA davant de SL.

a) Capital de les persones treballadores: 30.000 + 25.000 + 20.000 = 75.000 €, és a dir, 83,3 % (més del 50 %: compleix). Màxim per soci: 90.000/3 = 30.000 €. L'Aina té 30.000 € = 33,3 %: no supera el terç. Compleix totes dues condicions.

b) Ara l'Aina té 36.000 € = 40,0 %, que supera el terç: incompleix. Per regularitzar-ho, un altre treballador indefinit en podria comprar una part, per exemple l'Aina vendria 6.000 € a un nou soci treballador, o la societat ampliaria capital amb noves aportacions de treballadors perquè cap soci excedeixi el terç.

c) En una cooperativa, cada persona sòcia té un vot, sigui quina sigui l'aportació: cadascun dels tres té un 33,3 % del poder de decisió. Un inversor extern no tindria vot proporcional al seu capital; les cooperatives limiten els drets d'inversors no socis, de manera que és difícil captar capital només amb aquest model.

d) La cooperativa és més democràtica (una persona, un vot); la societat laboral combina l'accionariat dels treballadors amb un vot proporcional al capital, que permet captar inversió externa i, per tant, facilita el creixement. En els dos casos, la finalitat és que els treballadors controlin l'empresa.

Errors típics

• Calcular el terç sobre el capital de les persones treballadores en lloc de fer-ho sobre el capital total.
• Confondre societat laboral (vot proporcional al capital) amb cooperativa (un soci, un vot).
• Pensar que només per ser treballador es té dret a més vot en una societat laboral.

Conceptes treballats: societat laboral, cooperativa, requisits de capital, control i democràcia societària, finançament de les empreses d'economia social.

a) Net com a individual = 80.000 · (1 − 0,32) = 54.400 €.

b) SL: impost = 0,25 · 80.000 = 20.000 €; benefici net = 60.000 €. Si es reparteix tot, el soci rep 60.000 · (1 − 0,19) = 48.600 €, menys que com a individual.

c) Si reparteix D, el patrimoni total és 0,81 D + (60.000 − D) = 60.000 − 0,19 D. Per igualar 54.400: D = $\tfrac{(60\text{.}000 - 54\text{.}400)}{0{,}19} = 29$.474 €, és a dir, 49,1 % del benefici net. Si en reparteix menys, la SL surt a compte (el benefici retingut només tributa al 25 %).

d) Responsabilitat limitada, imatge davant de clients i bancs, possibilitat d'incorporar socis, continuïtat de l'empresa, costos de constitució i gestió i necessitat de finançar el creixement amb beneficis retinguts. Els tipus reals depenen del tram d'IRPF i de la normativa vigent: aquest exercici és un model simplificat.

Errors típics

• Aplicar només l'impost de societats i oblidar el que paga el soci en cobrar dividends.
• Pensar que la SL és sempre fiscalment millor: depèn del que es reparteix.
• Prendre la decisió només amb els impostos, sense mirar la responsabilitat i els costos de gestió.

Conceptes treballats: empresari individual davant de SL, fiscalitat simplificada, dividends, beneficis retinguts, criteris per triar la forma jurídica.

a) A: microempresa. B: petita empresa. C: petita empresa (11,5 M€ de volum de negocis supera els 10 M€, però el balanç de 9,0 M€ no, i l'«o» ho permet). D: mitjana empresa (el balanç de 45 M€ supera els 43 M€, però el volum de negocis de 36 M€ no supera els 50 M€; n'hi ha prou amb un dels dos). E: gran empresa, perquè té 260 persones.

b) Amb 52 persones, B supera el límit de 50 i passa a ser mitjana empresa, tot i que les xifres econòmiques són d'una petita. Com a empresa de 50 o més persones, haurà de tenir un pla d'igualtat.

c) A: 200.000 € per persona. B: 219.048 €. C: 239.583 €. D: 300.000 €. Una facturació per persona més alta suggereix més valor afegit o més capital per treballador, però depèn del sector (un comerç factura molt més per persona que una empresa de serveis intensiva en mà d'obra) i no té en compte els marges.

d) No: la dimensió es mesura amb diversos criteris perquè una empresa pot tenir pocs treballadors i facturar molt (per exemple, una empresa digital) o a la inversa. Per això la UE combina persones treballadores, volum de negocis i balanç.

Errors típics

• Exigir que es compleixin tots els límits econòmics, sense adonar-se que n'hi ha prou amb un dels dos (volum de negocis o balanç).
• Classificar només pel nombre de persones o només per la facturació.
• Comparar la facturació per persona entre sectors diferents sense matisar.

Conceptes treballats: criteris de classificació per dimensió, llindars de la UE, obligacions segons la mida (pla d'igualtat), productivitat aparent, interpretació d'indicadors.

a) Fons de reserva: 0,30 · 60.000 = 18.000 €. A repartir: 42.000 €.

b) Hores totals: 7.500. Retorn per hora = 42.000 / 7.500 = 5,60 €. Cobren: 10.080 €, 10.080 €, 8.400 €, 6.720 € i 6.720 €.

c) A la SL: 16.800 €, 8.400 €, 8.400 €, 4.200 € i 4.200 €.

d) A la cooperativa, el repartiment recompensa el treball, i les sòcies amb el mateix esforç cobren igual; a la SL, el dividend recompensa el capital, de manera que qui més hi ha invertit s'emporta més, tot i que treballi menys. A la cooperativa hi ha un vot per persona; a la SL, el poder depèn del capital. Per a una empresa de treballadors, el primer model alinea esforç i recompensa, cosa que afavoreix la implicació; el segon facilita captar inversors.

Errors típics

• Repartir el retorn cooperatiu segons el capital aportat.
• Oblidar que primer es dota el fons de reserva i que el retorn es calcula sobre la resta.
• Confondre el fons de reserva de la cooperativa amb la reserva legal d'una SL.

Conceptes treballats: cooperatives, retorn cooperatiu, fons de reserva, repartiment per activitat davant de repartiment per capital, democràcia en l'empresa.

a) Post-money = 90.000 / 0,30 = 300.000 €. Pre-money = 300.000 − 90.000 = 210.000 €.

b) Els socis actuals queden amb el 70 %: l'Anna, 0,70 · 60 % = 42,0 %; en Biel, 0,70 · 40 % = 28,0 %; el fons, 30 %. Ningú no té més del 50 %: l'Anna ha perdut la majoria i necessitarà el suport d'en Biel (70 % junts) o del fons per aprovar acords.

c) Abans: 60 % de 210.000 = 126.000 €. Després: 42,0 % de 300.000 = 126.000 €. El valor no es perd: la seva participació és més petita, però de l'empresa que ara té més diners i val més. El que perd és el control.

d) El fons no costa interessos, però cedeix el 30 % dels beneficis futurs i part del control, i pot aportar contactes i exigir decisions. El préstec costa 5.400 € d'interessos l'any (6 % de 90.000 €) i s'ha de tornar, però manté la propietat i el control i redueix el risc d'una dilució; augmenta el deute i, per tant, el risc financer. Si l'empresa té fluxos estables, el préstec és millor; si és un projecte molt arriscat que necessita socis amb experiència, el fons pot convenir.

Errors típics

• Pensar que la valoració pre-money és de 90.000 € (és la inversió, no la valoració de l'empresa).
• Calcular el 30 % sobre el capital actual i no com a participació final després de l'ampliació.
• Concloure que la dilució fa perdre valor: el que es perd és percentatge (i control), no necessàriament valor.

Conceptes treballats: ampliació de capital, valoració pre-money i post-money, dilució, control societari, deute davant de capital propi.

a) Empresari individual: 0,30·1 + 0,15·5 + 0,15·3 + 0,20·1 + 0,20·2 = 2,10. SL: 0,30·4 + 0,15·3 + 0,15·3 + 0,20·3 + 0,20·4 = 3,50. Cooperativa: 0,30·4 + 0,15·2 + 0,15·3 + 0,20·5 + 0,20·3 = 3,55.

b) Guanya la cooperativa (3,55) per només 0,05 punts sobre la SL: la diferència és tan petita que no és concloent. L'empresari individual queda clarament darrere per la manca de protecció del patrimoni.

c) Amb els nous pesos: individual 2,20, SL 3,60, cooperativa 3,35. Ara guanya la SL: la decisió canvia amb un petit retoc dels pesos.

d) Els pesos i les puntuacions són subjectius i depenen dels valors del grup; per això cal fer l'anàlisi de sensibilitat. Abans de decidir, convé parlar amb una gestoria, valorar costos reals de constitució, l'actitud davant del risc, quant capital vol aportar cada soci i si volen una estructura igualitària o proporcional al capital.

Errors típics

• Escollir la forma jurídica només pel criteri que sembla més important.
• Donar una conclusió definitiva quan la diferència entre les dues millors és mínima.
• No comprovar si la decisió canvia en variar els pesos.

Conceptes treballats: formes jurídiques, decisió multicriteri, anàlisi de sensibilitat, empresari individual, SL i cooperativa.

a) Acord ordinari (més del 50 %): A+B (70 %), A+C (65 %), A+D (55 %) i B+C+D (55 %). B+C només té un 45 % i no arriba.

b) Modificació d'estatuts (més del 66,7 %): A+B (70 %) i A+C+D (75 %). A+C només fa un 65 %, que no arriba, i B+C+D només 55 %.

c) A té poder de veto: sense A, la resta suma 55 %, per sota del 66,7 %. Per això A pot bloquejar qualsevol modificació dels estatuts, tot i no tenir la majoria absoluta. Es diu que té una minoria de bloqueig.

d) A la cooperativa de 4 persones, la majoria absoluta exigeix 3 vots i cap soci no té més poder que els altres, siguin quines siguin les aportacions: la persona que més capital aporta no té més vot. A la SL, el soci amb més capital (A) té més capacitat d'influir i pot bloquejar canvis; per això qui vulgui més poder de decisió segons el capital invertit escull una SL, i qui prefereix la igualtat entre persones, la cooperativa.

Errors típics

• Pensar que 45 % no té cap poder perquè no arriba al 50 %: pot ser decisiu en coalicions i bloquejar canvis.
• Comptar les coalicions no mínimes com a diferents.
• Confondre la majoria absoluta (més del 50 %) amb la majoria qualificada de dos terços.

Conceptes treballats: SL, majories de capital, minoria de bloqueig, coalicions, cooperativa (un soci, un vot), control societari.