Salta al contingut

Exercicis d'àlgebra — Matemàtiques 1r Batxillerat

L'àlgebra de 1r de Batxillerat no té conceptes gaire nous, però demana molta precisió. Els exercicis et fan resoldre equacions de segon grau i equacions amb radicals, on és imprescindible comprovar les solucions perquè en pot aparèixer alguna de falsa. Després resols inequacions, incloses les racionals, estudiant el signe a cada interval, i sistemes d'equacions lineals. Al final plantegis problemes reals, com preparar una mescla de dos cafès de preus diferents per obtenir-ne una d'un preu concret. Les solucions mostren la comprovació final. Errors típics: no comprovar les solucions en equacions amb radicals i no girar el signe de la desigualtat en dividir per un negatiu.

Nivell bàsic

1

Exercici 1

Resol x2x^{2} - 7x + 12 = 0.

Mostra la solució

x = (7±49−48)2\tfrac{(7 \pm \sqrt{49 - 48})}{2} = (7±1)2\tfrac{(7 \pm 1)}{2}, és a dir x = 4 o x = 3.

2

Exercici 2

Què li passa al signe d'una inequació si divideixes per un nombre negatiu?

Mostra la solució

Gira (s'inverteix).

3

Exercici 3

Si x + y = 8 i x - y = 2, quant valen x i y?

Mostra la solució

Sumant: 2x = 10, x = 5; y = 3. Solució (5, 3).

4

Exercici 4

Resol sense fer servir la fórmula general: 5x2 - 45 = 0 i 4x2 + 8x = 0.

Mostra la solució

5x2 - 45 = 0: aïllem x2 = 45/5 = 9, per tant x = 3 o x = -3 (una solució positiva i una de negativa).
4x2 + 8x = 0: traiem factor comú, 4x(x + 2) = 0. Un producte val zero quan algun dels factors és zero: 4x = 0 o x + 2 = 0, és a dir, x = 0 i x = -2.
Comprovació: 5·32 - 45 = 0 i 4·(-2)2 + 8·(-2) = 16 - 16 = 0.
Error típic: dividir 4x2 + 8x = 0 entre x; així es perd la solució x = 0.

5

Exercici 5

Sense resoldre-les, calcula el discriminant de cada equació i digues quantes solucions reals té: a) x2x^{2} - 6x + 9 = 0; b) 3x2 + x - 2 = 0; c) 2x2 - 3x + 5 = 0.

Mostra la solució

El discriminant és Δ = b2 - 4ac: si Δ > 0 hi ha dues solucions reals diferents, si Δ = 0 n'hi ha una de doble i si Δ < 0 no n'hi ha cap.
a) Δ = (-6)2 - 4·1·9 = 36 - 36 = 0: una solució doble (x = 3).
b) Δ = 12 - 4·3·(-2) = 1 + 24 = 25 > 0: dues solucions reals (x = 2/3 i x = -1).
c) Δ = (-3)2 - 4·2·5 = 9 - 40 = -31 < 0: cap solució real.
Comprovació de b): per a x = 2/3, 3·(2/3)2 + 2/3 - 2 = 4/3 + 2/3 - 2 = 0.
Error típic: oblidar que, quan a i c tenen signes diferents, el terme -4ac és positiu (com a l'apartat b).

6

Exercici 6

Escriu una equació de segon grau que tingui per solucions x = -2 i x = 5, i comprova que la suma i el producte de les arrels es corresponen amb els coeficients.

Mostra la solució

Si les arrels són x1x_{1} = -2 i x2x_{2} = 5, l'equació es pot escriure com (x - x1x_{1})(x - x2x_{2}) = 0, és a dir, (x + 2)(x - 5) = 0.
Desenvolupem: x2x^{2} - 5x + 2x - 10 = x2x^{2} - 3x - 10 = 0.
Comprovació: en x2x^{2} + bx + c = 0 la suma de les arrels és -b i el producte és c. Aquí -2 + 5 = 3 = -(-3) i (-2)·5 = -10 = c.
Qualsevol múltiple, com 2x2 - 6x - 20 = 0, té les mateixes arrels.

7

Exercici 7

Resol les equacions (x - 3)(2x + 1)(x + 4) = 0 i x3x^{3} - 9x = 0.

Mostra la solució

Un producte val zero només si algun dels factors val zero.
(x - 3)(2x + 1)(x + 4) = 0: x - 3 = 0 dona x = 3; 2x + 1 = 0 dona x = -12\tfrac{1}{2}; x + 4 = 0 dona x = -4.
x3x^{3} - 9x = 0: traiem factor comú, x(x2x^{2} - 9) = 0, i factoritzem la diferència de quadrats: x(x - 3)(x + 3) = 0. Les solucions són x = 0, x = 3 i x = -3.
Comprovació: x = -3 dona (-3)3)^{3} - 9·(-3) = -27 + 27 = 0.

8

Exercici 8

Resol la inequació 3(x - 2) - 5 < 2x + 1 i escriu-ne la solució com a interval.

Mostra la solució

Treiem el parèntesi: 3x - 6 - 5 < 2x + 1, és a dir, 3x - 11 < 2x + 1.
Passem les x a l'esquerra i els nombres a la dreta: 3x - 2x < 1 + 11, d'on x < 12.
Com que la desigualtat és estricta, el 12 no hi és inclòs: la solució és l'interval (-∞, 12).
Comprovació: x = 0 dona 3·(-2) - 5 = -11 < 1, correcte; en canvi x = 12 dona 25 < 25, que és fals.

9

Exercici 9

Resol pel mètode de substitució el sistema 3x - 2y = 4, x + 4y = 6.

Mostra la solució

De la segona equació aïllem la x: x = 6 - 4y.
Substituïm a la primera: 3(6 - 4y) - 2y = 4 → 18 - 12y - 2y = 4 → 18 - 14y = 4 → y = 14/14 = 1.
Tornem a l'expressió de x: x = 6 - 4·1 = 2.
Comprovació: 3·2 - 2·1 = 4 i 2 + 4·1 = 6, es compleixen les dues equacions.
Solució: x = 2, y = 1.

10

Exercici 10

Sense resoldre'ls, digues si cada sistema és compatible determinat, compatible indeterminat o incompatible, i raona-ho: a) x + 2y = 4, 3x + 6y = 12; b) x - y = 1, 2x - 2y = 5; c) 2x + y = 7, x - y = -1.

Mostra la solució

Comparem els coeficients de les dues equacions de cada sistema.
a) La segona equació és la primera multiplicada per 3, així que expressen la mateixa condició: sistema compatible indeterminat, amb infinites solucions (per exemple, x = 4 - 2y per a qualsevol y).
b) Els coeficients de les incògnites són proporcionals (2x - 2y és el doble de x - y), però el terme independent no ho és: hauria de ser 2·1 = 2 i és 5. Són dues rectes paral·leles: sistema incompatible, sense solució.
c) Els coeficients no són proporcionals (21\tfrac{2}{1} ≠ 1(−1)\tfrac{1}{(-1)}): les rectes es tallen en un sol punt, sistema compatible determinat (la solució és x = 2, y = 3).
Comprovació de c): 2·2 + 3 = 7 i 2 - 3 = -1.

Nivell intermedi

11

Exercici 11

Per què en una equació amb radicals cal comprovar sempre les solucions?

Mostra la solució

Perquè en elevar al quadrat poden aparèixer solucions falses que no compleixen l'equació original; només valen les que la comproven.

12

Exercici 12

Resol l'equació amb radical x+6\sqrt{x + 6} = x i comprova les solucions (compte amb les solucions estranyes).

Mostra la solució

L'arrel ja està aïllada; elevo els dos costats al quadrat: x + 6 = x2x^{2}, és a dir x2x^{2} - x - 6 = 0. Fórmula general: x = (1±1+24)2\tfrac{(1 \pm \sqrt{1 + 24})}{2} = (1±5)2\tfrac{(1 \pm 5)}{2}, d'on x = 3 o x = -2. Comprovació a l'equació original: per x = 3, 3+6\sqrt{3 + 6} = 9\sqrt{9} = 3, que coincideix amb el costat dret, és vàlida. Per x = -2, −2+6\sqrt{-2 + 6} = 4\sqrt{4} = 2, però el costat dret és -2 i 2 ≠ -2: és una solució estranya (apareix en elevar al quadrat) i es descarta. L'única solució és x = 3.

13

Exercici 13

Resol -3x ≥ 9 i dona la solució en interval.

Mostra la solució

Dividint per -3 i girant el signe: x ≤ -3, és a dir l'interval (-∞, -3].

14

Exercici 14

Un botiguer vol preparar 20 kg de mescla de cafè barrejant cafè natural, que ven a 12 €/kg, amb cafè torrefacte, que ven a 8 €/kg. Vol que la mescla li surti a 9,5 €/kg. Planteja el sistema a partir de l'enunciat, resol-lo i comprova el resultat.

Mostra la solució

Anomeno x = kg de cafè natural i y = kg de torrefacte. Quantitat total de mescla: x + y = 20. Valor de la mescla: el natural aporta 12·x €, el torrefacte 8·y €, i la mescla ha de valer 9,5·20 = 190 €, per tant 12x + 8y = 190. Aïllo x = 20 - y i substitueixo: 12·(20 - y) + 8y = 190, és a dir 240 - 12y + 8y = 190, -4y = -50, y = 12,5. Llavors x = 20 - 12,5 = 7,5. Comprovació: 7,5 + 12,5 = 20 kg i 12·7,5 + 8·12,5 = 90 + 100 = 190 €, que entre 20 kg són 9,5 €/kg. Cal posar 7,5 kg de natural i 12,5 kg de torrefacte.

15

Exercici 15

Resol l'equació biquadrada x4x^{4} - 5x2 - 36 = 0.

Mostra la solució

Fem el canvi t = x2x^{2} (amb t ≥ 0), de manera que x4x^{4} = t2t^{2}: t2t^{2} - 5t - 36 = 0.
t = (5±25+144)2\tfrac{(5 \pm \sqrt{25 + 144})}{2} = (5±13)2\tfrac{(5 \pm 13)}{2}, d'on t = 9 o t = -4.
Desfem el canvi: x2x^{2} = 9 dona x = 3 o x = -3. En canvi x2x^{2} = -4 no té solució real, perquè un quadrat mai no és negatiu.
Solucions: x = 3 i x = -3.
Comprovació: 343^{4} - 5·323^{2} - 36 = 81 - 45 - 36 = 0.
Error típic: quedar-se amb t = 9 com a solució; la incògnita és x, no t.

16

Exercici 16

Resol l'equació amb dos radicals 2x+3\sqrt{2x + 3} - x−2\sqrt{x - 2} = 2 i comprova les solucions.

Mostra la solució

Aïllem un dels radicals: √(2x + 3) = 2 + √(x - 2).
Elevem al quadrat els dos membres: 2x + 3 = 4 + 4√(x - 2) + (x - 2), és a dir, x + 1 = 4√(x - 2).
Tornem a elevar al quadrat: x2 + 2x + 1 = 16(x - 2) → x2 - 14x + 33 = 0 → x = (14 ± √(196 - 132))/2 = (14 ± 8)/2, d'on x = 11 o x = 3.
Comprovació: x = 11 dona √25 - √9 = 5 - 3 = 2, correcte; x = 3 dona √9 - √1 = 3 - 1 = 2, correcte. Les dues solucions són vàlides.
Error típic: elevar al quadrat sense aïllar abans un radical i escriure (a + b)2 = a2 + b2; no es pot oblidar el doble producte 2ab.

17

Exercici 17

Resol l'equació racional 3(x−1)\tfrac{3}{(x - 1)} + 2(x+1)=2\tfrac{2}{(x + 1)} = 2 i indica quins valors de x no podrien ser mai solució.

Mostra la solució

Els denominadors s'anul·len per a x = 1 i x = -1, així que aquests dos valors queden exclosos d'entrada.
Multipliquem tota l'equació pel denominador comú (x - 1)(x + 1): 3(x + 1) + 2(x - 1) = 2(x - 1)(x + 1).
Desenvolupem: 5x + 1 = 2x2 - 2, i ho passem tot a un costat: 2x2 - 5x - 3 = 0.
x = (5 ± √(25 + 24))/4 = (5 ± 7)/4, d'on x = 3 o x = -1/2. Cap dels dos és 1 ni -1, així que tots dos són vàlids.
Comprovació: x = 3 dona 3/2 + 2/4 = 1,5 + 0,5 = 2; x = -1/2 dona 3/(-1,5) + 2/0,5 = -2 + 4 = 2.

18

Exercici 18

Resol pel mètode de Gauss el sistema x + y + z = 4, 2x - y + z = 8, x + 2y - z = -3.

Mostra la solució

Anomenem E1, E2 i E3 les tres equacions i eliminem la x de E2 i E3: E2 - 2·E1 dona -3y - z = 0, i E3 - E1 dona y - 2z = -7.
Ara tenim dues equacions amb y i z. De la primera, z = -3y.
Substituïm a la segona: y - 2(-3y) = -7 → 7y = -7 → y = -1, i llavors z = -3·(-1) = 3.
Tornem a E1: x = 4 - y - z = 4 + 1 - 3 = 2.
Comprovació: E2: 2·2 - (-1) + 3 = 8; E3: 2 + 2·(-1) - 3 = -3.
Solució: x = 2, y = -1, z = 3 (sistema compatible determinat).

19

Exercici 19

a) Resol la inequació x2x^{2} - 2x - 8 > 0.
b) Resol el sistema d'inequacions format per aquesta i 2x - 1 < 9.

Mostra la solució

a) Busquem on s'anul·la: x2x^{2} - 2x - 8 = 0 → x = (2±4+32)2\tfrac{(2 \pm \sqrt{4 + 32})}{2} = (2±6)2\tfrac{(2 \pm 6)}{2}, és a dir, x = 4 i x = -2.
La paràbola té el coeficient de x2x^{2} positiu, així que el polinomi és positiu fora de les arrels. Ho comprovem amb un valor de cada tram: x = -3 dona 9 + 6 - 8 = 7 > 0; x = 0 dona -8 < 0; x = 5 dona 25 - 10 - 8 = 7 > 0.
Solució: (-∞, -2) ∪ (4, +∞), amb els extrems exclosos perquè la desigualtat és estricta.
b) La segona inequació dona 2x < 10, és a dir, x < 5, o sigui (-∞, 5). La solució del sistema és la intersecció dels dos conjunts: (-∞, -2) ∪ (4, 5).
Comprovació de b): x = 4,5 compleix 4,525^{2} - 2·4,5 - 8 = 3,25 > 0 i 2·4,5 - 1 = 8 < 9, així que és solució; x = 5,5 dona 2·5,5 - 1 = 10, que no és menor que 9.

20

Exercici 20

Un alumne resol (x - 2)(x + 3) = 14 dient «x - 2 = 14 o x + 3 = 14», i en treu x = 16 i x = 11. Explica per què és incorrecte i resol l'equació correctament.

Mostra la solució

La regla «un producte val zero si algun factor val zero» només serveix quan el producte és igual a 0. Aquí el producte és 14, i molts parells de factors donen 14 (2·7, 1·14, ...), així que no podem igualar un factor a 14. Comprovem-ho: x = 16 dona 14·19 = 266, que no és 14.
Primer desenvolupem i ho passem tot a un costat perquè quedi igual a 0: x2x^{2} + x - 6 = 14 → x2x^{2} + x - 20 = 0.
x = (−1±1+80)2\tfrac{(-1 \pm \sqrt{1 + 80})}{2} = (−1±9)2\tfrac{(-1 \pm 9)}{2}, d'on x = 4 o x = -5.
Comprovació: (4 - 2)(4 + 3) = 2·7 = 14 i (-5 - 2)(-5 + 3) = (-7)(-2) = 14.

21

Exercici 21

Un pagès vol tancar un corral rectangular adossat a una paret, de manera que només cal posar tanca als altres tres costats. Disposa de 40 m de tanca i vol que el corral tingui 150 m2m^{2}. Quines dimensions pot tenir?

Mostra la solució

Anomenem x la longitud dels dos costats perpendiculars a la paret. El costat paral·lel a la paret fa 40 - 2x.
L'àrea és x(40 - 2x) = 150 → 40x - 2x2 = 150 → x2x^{2} - 20x + 75 = 0.
x = (20±400−300)2\tfrac{(20 \pm \sqrt{400 - 300})}{2} = (20±10)2\tfrac{(20 \pm 10)}{2}, d'on x = 15 o x = 5.
Si x = 15 m, el costat de la paret fa 40 - 30 = 10 m. Si x = 5 m, fa 40 - 10 = 30 m.
Les dues solucions són vàlides (totes les longituds són positives): 15 m × 10 m o bé 5 m × 30 m.
Comprovació: 15·10 = 150 m2m^{2} i 5·30 = 150 m2m^{2}.

Nivell avançat

22

Exercici 22

Resol l'equació racional x2/(x - 2) = 4/(x - 2) i comprova quines solucions són vàlides.

Mostra la solució

Primer miro què anul·la el denominador: si x = 2, el denominador és 0, així que aquest valor mai no podrà ser solució. Com que tots dos costats tenen el mateix denominador, multiplico per x - 2: x2 = 4, d'on x = 2 o x = -2. Comprovació: x = 2 anul·la el denominador, per tant és una solució estranya i es descarta; x = -2 dona (-2)2/(-2 - 2) = 4/(-4) = -1 als dos costats, i és vàlida. L'única solució és x = -2.

23

Exercici 23

Resol la inequació (x−1)(x+2)≤0\tfrac{(x - 1)}{(x + 2)} \leq 0.

Mostra la solució

Punts crítics: el numerador s'anul·la a x = 1 i el denominador, a x = -2.
Signes: per a x < -2, (-)/(-) > 0; entre -2 i 1, (-)/(+) < 0; per a x > 1, (+)/(+) > 0.
Volem ≤ 0: el tram del mig. x = 1 hi entra (el quocient val 0), però x = -2 no (el denominador s'anul·la).
Solució: (-2, 1].

24

Exercici 24

Una persona inverteix 10000 € repartint-los en dos productes: un que dona el 3 % anual i un altre el 5 % anual. Al cap d'un any ha cobrat 380 € d'interessos en total. Planteja el sistema des de l'enunciat, resol-lo i comprova'l per saber quant ha posat a cada producte.

Mostra la solució

Anomeno x = € invertits al 3 % i y = € invertits al 5 %. Tot el capital: x + y = 10000. Interessos d'un any: el primer producte dona 0,03·x i el segon 0,05·y, i sumen 380 €, per tant 0,03x + 0,05y = 380. Aïllo x = 10000 - y i substitueixo: 0,03·(10000 - y) + 0,05y = 380, és a dir 300 - 0,03y + 0,05y = 380, 0,02y = 80, y = 4000. Llavors x = 10000 - 4000 = 6000. Comprovació: 6000 + 4000 = 10000 € i 0,03·6000 + 0,05·4000 = 180 + 200 = 380 €. Ha invertit 6000 € al 3 % i 4000 € al 5 %.

25

Exercici 25

Resol la inequació (x+1)(x−3)≥2\tfrac{(x + 1)}{(x - 3)} \geq 2 i explica per què no es poden multiplicar sense més els dos membres per x - 3.

Mostra la solució

No podem multiplicar per x - 3 perquè no sabem si és positiu o negatiu, i en el segon cas s'hauria de canviar el sentit de la desigualtat. El que fem és passar-ho tot a un costat i reduir a comú denominador: (x+1)(x−3)\tfrac{(x + 1)}{(x - 3)} - 2 ≥ 0 → (x+1−2x+6)(x−3)≥0\tfrac{(x + 1 - 2x + 6)}{(x - 3)} \geq 0 → (7−x)(x−3)≥0\tfrac{(7 - x)}{(x - 3)} \geq 0.
El numerador s'anul·la en x = 7 i el denominador en x = 3. Aquests dos punts divideixen la recta en tres trams; estudiem el signe de la fracció amb un valor de cada tram: x = 0 dona 7(−3)\tfrac{7}{(-3)} < 0; x = 5 dona 22\tfrac{2}{2} > 0; x = 8 dona (−1)5\tfrac{(-1)}{5} < 0.
La fracció és positiva a (3, 7), val zero en x = 7 (que s'inclou perquè la desigualtat és ≥) i x = 3 s'exclou perquè anul·la el denominador.
Solució: (3, 7].
Comprovació: x = 7 dona 84=2\tfrac{8}{4} = 2 ≥ 2; x = 5 dona 62=3\tfrac{6}{2} = 3 ≥ 2.

26

Exercici 26

Considera el polinomi P(x) = 2x3 - 3x2 - 11x + 6.
a) Resol l'equació P(x) = 0.
b) Resol la inequació P(x) ≥ 0.

Mostra la solució

a) Les possibles arrels racionals són p/q, amb p divisor de 6 i q divisor de 2. Provem x = 3: 54 - 27 - 33 + 6 = 0, així que x = 3 és arrel. Dividint per Ruffini entre x - 3 (coeficients 2, -3, -11, 6) queda el quocient 2x2 + 3x - 2 i residu 0.
Resolem 2x2 + 3x - 2 = 0: x = (-3 ± √(9 + 16))/4 = (-3 ± 5)/4, d'on x = 1/2 o x = -2.
Les arrels són -2, 1/2 i 3, i P(x) = 2(x + 2)(x - 1/2)(x - 3).
b) Les arrels divideixen la recta en quatre trams. Com que el coeficient de x3 és positiu, P(x) és positiu a la dreta de l'última arrel i el signe s'alterna en passar per cada arrel (totes són simples): x > 3: +; 1/2 < x < 3: -; -2 < x < 1/2: +; x < -2: -.
Com que la desigualtat és ≥, incloem les arrels: la solució és [-2, 1/2] ∪ [3, +∞).
Comprovació: P(0) = 6 > 0 i 0 és dins de [-2, 1/2]; P(1) = 2 - 3 - 11 + 6 = -6 < 0 i 1 és fora de la solució.

27

Exercici 27

Considera el sistema x + my = 2, mx + 4y = 4, on m és un paràmetre.
a) Discuteix, segons els valors de m, si és compatible determinat, compatible indeterminat o incompatible.
b) Resol-lo per a m = 1.

Mostra la solució

a) Aïllem x a la primera equació, x = 2 - my, i ho substituïm a la segona: m(2 - my) + 4y = 4 → (4 - m2)y = 4 - 2m → (2 - m)(2 + m)y = 2(2 - m).
Si m ≠ 2 i m ≠ -2, podem dividir per (2 - m)(2 + m): y = 2/(2 + m) i x = 2 - my = 4/(2 + m). Sistema compatible determinat.
Si m = 2, l'equació queda 0·y = 0, que es compleix per a qualsevol y: infinites solucions (x = 2 - 2y). Sistema compatible indeterminat.
Si m = -2, l'equació queda 0·y = 8, que és impossible. Sistema incompatible.
b) Per a m = 1 estem en el cas general: y = 2/3 i x = 4/3.
Comprovació: 4/3 + 2/3 = 2 i 4/3 + 4·(2/3) = 4/3 + 8/3 = 4.

28

Exercici 28

Determina, segons els valors del paràmetre k, quantes solucions reals té l'equació x2x^{2} + kx + 9 = 0. Per a quins valors de k té una arrel doble i quant val aquesta arrel en cada cas?

Mostra la solució

El nombre de solucions depèn del discriminant: Δ = k2k^{2} - 4·1·9 = k2k^{2} - 36.
Dues solucions diferents: Δ > 0 → k2k^{2} > 36 → k < -6 o k > 6.
Una solució doble: Δ = 0 → k = 6 o k = -6.
Cap solució real: Δ < 0 → k2k^{2} < 36 → -6 < k < 6.
L'arrel doble és x = -k2\tfrac{k}{2}: per a k = 6, x = -3 (l'equació és x2x^{2} + 6x + 9 = (x + 3)2)^{2} = 0); per a k = -6, x = 3 (l'equació és (x - 3)2)^{2} = 0).
Comprovació: k = 5 és entre -6 i 6 i dona x2x^{2} + 5x + 9 = 0, amb Δ = 25 - 36 = -11 < 0, sense solucions reals.

29

Exercici 29

Un tren fa un trajecte de 480 km a velocitat constant. Si anés 20 km/h més de pressa, trigaria 2 hores menys. Calcula la velocitat habitual del tren i el temps que triga.

Mostra la solució

Sigui v la velocitat habitual (en km/h). El temps habitual és 480v\tfrac{480}{v} i, amb 20 km/h més, 480(v+20)\tfrac{480}{(v + 20)}. La diferència és de 2 hores: 480v\tfrac{480}{v} - 480(v+20)=2\tfrac{480}{(v + 20)} = 2.
Multipliquem per v(v + 20): 480(v + 20) - 480v = 2v(v + 20) → 9600 = 2v2 + 40v → v2v^{2} + 20v - 4800 = 0.
v = (−20±400+19200)2\tfrac{(-20 \pm \sqrt{400 + 19200})}{2} = (−20±140)2\tfrac{(-20 \pm 140)}{2}, d'on v = 60 o v = -80. Descartem la velocitat negativa.
La velocitat habitual és 60 km/h i el temps és 48060=8\tfrac{480}{60} = 8 h.
Comprovació: a 80 km/h trigaria 48080=6\tfrac{480}{80} = 6 h, és a dir, 2 h menys.

30

Exercici 30

Resol el sistema no lineal x2x^{2} + y2y^{2} = 34, xy = 15. (Pista: calcula (x + y)2)^{2} i (x - y)2)^{2}.)

Mostra la solució

Desenvolupem els quadrats: (x + y)2 = x2 + y2 + 2xy = 34 + 30 = 64, i (x - y)2 = x2 + y2 - 2xy = 34 - 30 = 4.
Per tant x + y = 8 o x + y = -8, i x - y = 2 o x - y = -2.
Combinem els quatre casos sumant i restant les dues equacions: x + y = 8 i x - y = 2 → x = 5, y = 3; x + y = 8 i x - y = -2 → x = 3, y = 5; x + y = -8 i x - y = 2 → x = -3, y = -5; x + y = -8 i x - y = -2 → x = -5, y = -3.
Comprovació: 52 + 32 = 34 i 5·3 = 15; (-3)2 + (-5)2 = 34 i (-3)(-5) = 15.
Hi ha quatre solucions: (5, 3), (3, 5), (-3, -5) i (-5, -3).

T'encalles amb aquest tema?

A L'Acadèmia de Vic t'ajudem amb classes individuals. Escriu-nos per WhatsApp.

Escriu-nos per WhatsApp (604 95 79 95)

Més informació: Reforç de Batxillerat a Vic · Classes particulars

Preguntes freqüents

Per què s'han de comprovar les solucions d'una equació amb radicals?

Perquè en elevar al quadrat els dos membres poden aparèixer solucions que no compleixen l'equació original. Cal substituir-les i descartar les falses.

Com es resol una inequació racional?

Es busquen els valors que anul·len el numerador i el denominador, es divideix la recta en intervals i s'estudia el signe a cadascun. Els zeros del denominador mai no entren a la solució.

Altres temes de Matemàtiques 1r Batxillerat

Utilitzem cookies d'analítica per millorar el web. Política

base44
Edit with Base44