Salta al contingut

Exercicis d'estadística i probabilitat — Matemàtiques 1r Batxillerat

Aquest tema junta l'estadística bidimensional amb la probabilitat i les distribucions. Els exercicis et fan calcular la covariància, el coeficient de correlació i la recta de regressió d'unes dades reals, com el preu i les vendes d'un producte. Després resols problemes de probabilitat amb recompte, probabilitat condicionada i el teorema de Bayes, com el clàssic d'una prova mèdica que dona positiu. Al final treballes la distribució binomial, amb un test de preguntes de vertader o fals respostes a l'atzar, i la normal, tipificant i fent servir la taula. Errors típics: confondre correlació amb causalitat i aplicar la binomial quan les proves no són independents.

Nivell bàsic

1

Exercici 1

Treus una carta d'una baralla espanyola de 40. Quina probabilitat hi ha que sigui un or o una figura (sota, cavall o rei)?

Mostra la solució

Ors: 10. Figures: 12. Ors que són figures: 3. P = 10/40 + 12/40 - 3/40 = 19/40 = 0,475.

2

Exercici 2

Quantes possibilitats de resultat té cada prova en una distribució binomial?

Mostra la solució

Dues (èxit o fracàs).

3

Exercici 3

Quina forma té la gràfica de la distribució normal?

Mostra la solució

Una campana simètrica (la campana de Gauss).

4

Exercici 4

Els minuts de retard d'un autobús escolar al llarg de sis dies han estat 6, 8, 9, 11, 12 i 14. Calcula'n la mitjana, la variància i la desviació típica.

Mostra la solució

Mitjana: xˉ\bar{x} = (6 + 8 + 9 + 11 + 12 + 14)/6 = 60/6 = 10 min.
Variància: σ2 = Σ(x - xˉ\bar{x})2/n. Les desviacions respecte de 10 són -4, -2, -1, 1, 2 i 4, i els seus quadrats 16, 4, 1, 1, 4 i 16, que sumen 42. σ2 = 42/6 = 7 min2.
Desviació típica: σ = √7 ≈ 2,65 min.
Comprovació amb l'altra fórmula: Σx2/n - xˉ\bar{x}2 = 642/6 - 102 = 107 - 100 = 7.
Error típic: oblidar l'arrel i donar la variància (7) com si fos la desviació típica; la variància s'expressa en min2, no en min.

5

Exercici 5

En un taller es mesuren dos tipus de vareta. Les llargues tenen una longitud mitjana de 50 cm amb una desviació típica de 2 cm; les curtes, una longitud mitjana de 8 cm amb una desviació típica de 0,6 cm. Calcula el coeficient de variació de cada tipus i digues quin té una dispersió relativa més gran.

Mostra la solució

El coeficient de variació és el quocient entre la desviació típica i la mitjana, CV = σ/xˉ\bar{x} (sovint en percentatge). No té unitats, i per això serveix per comparar dispersions de dades de mides diferents.
Llargues: CV = 2/50 = 0,04 = 4 %.
Curtes: CV = 0,6/8 = 0,075 = 7,5 %.
Les varetes curtes tenen una dispersió relativa més gran (7,5 % davant de 4 %), tot i que la seva desviació típica en centímetres és més petita.
Error típic: comparar directament 2 cm i 0,6 cm; la desviació típica depèn de la mida de les dades i, per si sola, no permet comparar-ne la dispersió.

6

Exercici 6

Quantes ordenacions diferents de les lletres de la paraula CATALUNYA es poden fer, tinguin sentit o no, utilitzant-les totes?

Mostra la solució

La paraula té 9 lletres, però la A hi surt 3 vegades; les altres sis (C, T, L, U, N i Y) són totes diferents.
Són permutacions amb repetició: 9!/3! = 362880/6 = 60480.
Per què dividim per 3!: si les 9 lletres fossin diferents hi hauria 9! ordenacions, però en intercanviar entre elles les tres A no apareix cap ordenació nova; cada ordenació real surt comptada 3! = 6 vegades.
Hi ha 60480 ordenacions diferents.

7

Exercici 7

En una cursa hi participen 12 atletes. De quantes maneres diferents es poden repartir l'or, la plata i el bronze? I quants grups diferents de tres atletes poden arribar al podi si no tenim en compte l'ordre?

Mostra la solució

Primer cas: importa l'ordre (qui guanya l'or, la plata o el bronze) i ningú no es pot repetir: variacions de 12 elements agafats de 3 en 3. V(12, 3) = 12·11·10 = 1320 maneres.
Segon cas: només importa quins tres atletes pugen al podi, no l'ordre: combinacions. C(12, 3) = 12·11·10/(3·2·1) = 1320/6 = 220 grups.
Relació entre els dos resultats: cada grup de 3 atletes es pot ordenar de 3! = 6 maneres, i 220·6 = 1320.
Criteri per triar: si canviar l'ordre dels elements dona un resultat diferent, són variacions; si no, són combinacions.

8

Exercici 8

Es llancen dos daus equilibrats de sis cares. Calcula la probabilitat que la suma dels punts obtinguts sigui un múltiple de 3.

Mostra la solució

Hi ha 6·6 = 36 resultats equiprobables, així que podem aplicar la regla de Laplace: P = casos favorables/casos possibles.
Les sumes possibles van de 2 a 12 i les que són múltiples de 3 són 3, 6, 9 i 12.
Suma 3: (1,2), (2,1) → 2 casos. Suma 6: (1,5), (2,4), (3,3), (4,2), (5,1) → 5 casos. Suma 9: (3,6), (4,5), (5,4), (6,3) → 4 casos. Suma 12: (6,6) → 1 cas.
Casos favorables: 2 + 5 + 4 + 1 = 12, i P = 12/36 = 1/3 ≈ 0,333.
Error típic: comptar (1,2) i (2,1) com un sol resultat; els dos daus es distingeixen i són resultats diferents.

9

Exercici 9

En un col·legi, el 60 % dels alumnes fa anglès extraescolar, el 30 % fa música i el 20 % fa les dues activitats. Es tria un alumne a l'atzar. Calcula la probabilitat que faci almenys una de les dues activitats, que no en faci cap i que només faci anglès.

Mostra la solució

Siguin A = «fa anglès» i B = «fa música»: P(A) = 0,6, P(B) = 0,3 i P(A ∩ B) = 0,2.
Almenys una: P(A ∪ B) = P(A) + P(B) - P(A ∩ B) = 0,6 + 0,3 - 0,2 = 0,7.
Cap de les dues: és el contrari d'«almenys una», 1 - P(A ∪ B) = 1 - 0,7 = 0,3.
Només anglès: P(A) - P(A ∩ B) = 0,6 - 0,2 = 0,4.
Comprovació: només anglès 0,4 + només música 0,1 + les dues 0,2 + cap 0,3 = 1.
Error típic: sumar 0,6 + 0,3 = 0,9 sense restar la intersecció, que compta dues vegades els alumnes que fan les dues activitats.

10

Exercici 10

Raona si cada afirmació és certa o falsa:
a) La desviació típica d'un conjunt de dades pot ser negativa.
b) Si sumem 5 a totes les dades, la mitjana augmenta 5 unitats i la desviació típica no canvia.
c) Si A i B són esdeveniments incompatibles, P(A ∪ B) = P(A) + P(B).
d) Per a dos esdeveniments qualssevol de probabilitat no nul·la, P(A|B) = P(B|A).

Mostra la solució

a) Falsa: σ és l'arrel quadrada positiva de la variància, que és una mitjana de quadrats; sempre σ ≥ 0, i només val 0 si totes les dades són iguals.
b) Certa: la nova mitjana és xˉ\bar{x} + 5 i cada desviació (x + 5) - (xˉ\bar{x} + 5) = x - xˉ\bar{x} no canvia, així que la variància i la desviació típica tampoc.
c) Certa: si són incompatibles, P(A ∩ B) = 0 i la fórmula P(A ∪ B) = P(A) + P(B) - P(A ∩ B) es redueix a la suma.
d) Falsa: P(A|B) = P(A ∩ B)/P(B) i P(B|A) = P(A ∩ B)/P(A), que només coincideixen si P(A) = P(B). Contraexemple amb la baralla de 40 cartes: A = «rei» i B = «figura»: P(A|B) = 4/12 = 1/3, però P(B|A) = 1.

Nivell intermedi

11

Exercici 11

En cinc setmanes, un alumne registra les hores d'estudi setmanals (x) i la nota obtinguda (y): (1, 2), (2, 3), (3, 5), (4, 6) i (5, 9). Calcula les mitjanes, la covariància, les desviacions típiques i el coeficient de correlació r. Escriu la recta de regressió de y sobre x i prediu la nota d'un alumne que estudia 3,5 hores. La predicció és fiable?

Mostra la solució
  1. Mitjanes: xˉ\bar{x}=(1+2+3+4+5)(5)=3\tfrac{(1+2+3+4+5)}{(5)} = 3 i yˉ\bar{y}=(2+3+5+6+9)(5)=5\tfrac{(2+3+5+6+9)}{(5)} = 5.
  1. Taula de càlcul amb les desviacions dxd_{x}=x-xˉ\bar{x} i dyd_{y}=y-yˉ\bar{y}:
  • x = 1, y = 2, dxd_{x} = -2, dyd_{y} = -3, dxd_{x}·dyd_{y} = 6, dxd_{x}2 = 4, dyd_{y}2 = 9.
  • x = 2, y = 3, dxd_{x} = -1, dyd_{y} = -2, dxd_{x}·dyd_{y} = 2, dxd_{x}2 = 1, dyd_{y}2 = 4.
  • x = 3, y = 5, dxd_{x} = 0, dyd_{y} = 0, dxd_{x}·dyd_{y} = 0, dxd_{x}2 = 0, dyd_{y}2 = 0.
  • x = 4, y = 6, dxd_{x} = 1, dyd_{y} = 1, dxd_{x}·dyd_{y} = 1, dxd_{x}2 = 1, dyd_{y}2 = 1.
  • x = 5, y = 9, dxd_{x} = 2, dyd_{y} = 4, dxd_{x}·dyd_{y} = 8, dxd_{x}2 = 4, dyd_{y}2 = 16.
  • Sumes: dxd_{x} = 0, dyd_{y} = 0, dxd_{x}·dyd_{y} = 17, dxd_{x}2 = 10, dyd_{y}2 = 30.
  1. Covariància i desviacions típiques (divideixo cada suma per n=5): σxyσ_{xy}=(17)(5)=3,4\tfrac{(17)}{(5)} = 3{,}4; σxσ_{x}2=(10)(5)=2\tfrac{(10)}{(5)} = 2, i doncs σxσ_{x}=2\sqrt{2}≈ 1,41; σyσ_{y}2=(30)(5)=6\tfrac{(30)}{(5)} = 6, i doncs σyσ_{y}=6\sqrt{6}≈ 2,45.
  1. Coeficient de correlació: r=(σxyσ_{xy})/(σxσ_{x}·σyσ_{y})=(3,4)(1,41⋅2,45)≈0,98\tfrac{(3{,}4)}{(1{,}41\cdot 2{,}45)} \approx 0{,}98.
  1. Recta de regressió de y sobre x: el pendent és b=(σxyσ_{xy})/(σxσ_{x}2)=(3,4)(2)=1,7\tfrac{(3{,}4)}{(2)} = 1{,}7; la recta passa per (xˉ\bar{x}, yˉ\bar{y})=(3, 5), així que y-5=1,7(x-3), és a dir y=1,7x-0,1.
  1. Predicció per a x=3,5: y=1,7·3,5-0,1=5,85.
  1. Interpretació (el parany): r≈ 0,98 és POSITIU (les dues variables pugen juntes) i molt a prop d'1, o sigui una correlació MOLT forta. Com que 3,5 hores cau DINS del rang de les dades [1, 5] i la correlació és forta, la predicció (nota ≈ 5,9) és fiable.
12

Exercici 12

En cinc botigues s'ha mesurat el preu d'un mateix producte (x, en €) i les unitats venudes en una setmana (y, en centenars): (2, 9), (3, 7), (4, 6), (5, 4) i (6, 4). Calcula les mitjanes, la covariància, les desviacions típiques i el coeficient de correlació r. Escriu la recta de regressió de y sobre x i prediu les vendes si el preu fos 7 €. Interpreta el signe i la força de r.

Mostra la solució
  1. Mitjanes: xˉ\bar{x}=(2+3+4+5+6)(5)=4\tfrac{(2+3+4+5+6)}{(5)} = 4 i yˉ\bar{y}=(9+7+6+4+4)(5)=6\tfrac{(9+7+6+4+4)}{(5)} = 6.
  1. Taula de càlcul amb dxd_{x}=x-xˉ\bar{x} i dyd_{y}=y-yˉ\bar{y}:
  • x = 2, y = 9, dxd_{x} = -2, dyd_{y} = 3, dxd_{x}·dyd_{y} = -6, dxd_{x}2 = 4, dyd_{y}2 = 9.
  • x = 3, y = 7, dxd_{x} = -1, dyd_{y} = 1, dxd_{x}·dyd_{y} = -1, dxd_{x}2 = 1, dyd_{y}2 = 1.
  • x = 4, y = 6, dxd_{x} = 0, dyd_{y} = 0, dxd_{x}·dyd_{y} = 0, dxd_{x}2 = 0, dyd_{y}2 = 0.
  • x = 5, y = 4, dxd_{x} = 1, dyd_{y} = -2, dxd_{x}·dyd_{y} = -2, dxd_{x}2 = 1, dyd_{y}2 = 4.
  • x = 6, y = 4, dxd_{x} = 2, dyd_{y} = -2, dxd_{x}·dyd_{y} = -4, dxd_{x}2 = 4, dyd_{y}2 = 4.
  • Sumes: dxd_{x} = 0, dyd_{y} = 0, dxd_{x}·dyd_{y} = -13, dxd_{x}2 = 10, dyd_{y}2 = 18.
  1. Covariància i desviacions típiques (dividint per n=5): σxyσ_{xy}=(−13)(5)\tfrac{(-13)}{(5)}=-2,6; σxσ_{x}2=(10)(5)=2\tfrac{(10)}{(5)} = 2, σxσ_{x}=2\sqrt{2}≈ 1,41; σyσ_{y}2=(18)(5)=3,6\tfrac{(18)}{(5)} = 3{,}6, σyσ_{y}=3,6\sqrt{3,6}≈ 1,90.
  1. Coeficient de correlació: r=(σxyσ_{xy})/(σxσ_{x}·σyσ_{y})=(−2,6)(1,41⋅1,90)\tfrac{(-2{,}6)}{(1{,}41\cdot 1{,}90)}≈ -0,97.
  1. Recta de regressió de y sobre x: pendent b=(σxyσ_{xy})/(σxσ_{x}2)=(−2,6)(2)\tfrac{(-2{,}6)}{(2)}=-1,3; passa per (4, 6), així que y-6=-1,3(x-4), és a dir y=-1,3x+11,2.
  1. Predicció per a x=7: y=-1,3·7+11,2=2,1, és a dir unes 210 unitats.
  1. Interpretació (el parany): r≈ -0,97 té signe NEGATIU, o sigui una relació INVERSA (quan el preu puja, les vendes baixen), i el valor absolut, 0,97, molt a prop d'1, indica una correlació molt forta. El preu 7 € queda just fora del rang [2, 6] (una petita extrapolació); com que r és molt fort, la predicció encara és raonablement fiable, però caldria prudència en allunyar-se més del rang.
13

Exercici 13

En una enquesta a 200 joves, 120 fan servir la xarxa X i, d'aquests, 90 també la Y. En total 110 fan servir la Y. Calcula P(Y|X) i P(X|Y).

Mostra la solució

P(Y|X) = 90/120 = 0,75. P(X|Y) = 90/110 ≈ 0,82. Fixa't que no són iguals: la condició canvia el grup de referència.

14

Exercici 14

Un test consta de 8 preguntes de veritable o fals i les respons totes a l'atzar. Quina és la probabilitat d'encertar-ne exactament 5? Fes servir la fórmula de la distribució binomial.

Mostra la solució

El nombre d'encerts segueix una B(8, 0,5): hi ha 8 proves independents i cada pregunta té dos resultats (encert amb probabilitat p=0,5, o error). La fórmula binomial és:

P(X=k)=C(n,k)·pkp^{k}·(1-p)n−k.

Amb n=8, k=5 i p=0,5:

P(X=5)=C(8,5)·0,555^{5}·0,535^{3}=C(8,5)·0,585^{8}.

El nombre combinatori: C(8,5)=(8!)(5!⋅3!)=56\tfrac{(8!)}{(5!\cdot 3!)} = 56.
La potència: 0,585^{8}=(1)(256)≈0,0039\tfrac{(1)}{(256)} \approx 0{,}0039.

Per tant P(X=5)=56·(1)(256)\tfrac{(1)}{(256)}=(56)(256)≈0,219\tfrac{(56)}{(256)} \approx 0{,}219, és a dir un 21,9 %.

Parany: això és la probabilitat d'encertar-ne EXACTAMENT 5, no la de «5 o més». Per a «5 o més» caldria sumar P(X=5)+P(X=6)+P(X=7)+P(X=8).

15

Exercici 15

Als 20 alumnes d'un grup se'ls ha preguntat quants llibres han llegit aquest estiu: 0 llibres, 1 alumne; 1 llibre, 5 alumnes; 2 llibres, 9 alumnes; 3 llibres, 3 alumnes; 4 llibres, 2 alumnes. Calcula la mitjana, la variància i la desviació típica.

Mostra la solució

Amb una taula de freqüències: xˉ\bar{x} = Σ f·x/n i σ2 = Σ f·x2/n - xˉ\bar{x}2, on n = Σ f = 20.
Σ f·x = 0·1 + 1·5 + 2·9 + 3·3 + 4·2 = 0 + 5 + 18 + 9 + 8 = 40, així que xˉ\bar{x} = 40/20 = 2 llibres.
Σ f·x2 = 0·1 + 1·5 + 4·9 + 9·3 + 16·2 = 0 + 5 + 36 + 27 + 32 = 100.
σ2 = 100/20 - 22 = 5 - 4 = 1, i σ = 1 llibre.
Comprovació amb desviacions: Σ f·(x - 2)2 = 1·4 + 5·1 + 9·0 + 3·1 + 2·4 = 20, i 20/20 = 1.
Error típic: dividir per 5 (el nombre de files de la taula) en lloc de per n = 20, que és la suma de les freqüències.

16

Exercici 16

Els 40 alumnes d'una classe d'un institut d'Osona han anotat el temps (en minuts) que triguen a arribar-hi des de casa: [0, 10): 6 alumnes; [10, 20): 15; [20, 30): 14; [30, 40): 3; [40, 50): 2. Calcula'n la mitjana i la desviació típica i indica la classe modal.

Mostra la solució

Amb dades agrupades fem servir la marca de classe, el punt mitjà de cada interval: 5, 15, 25, 35 i 45 min.
Σ f·x = 6·5 + 15·15 + 14·25 + 3·35 + 2·45 = 30 + 225 + 350 + 105 + 90 = 800, així que xˉ\bar{x} = 800/40 = 20 min.
Σ f·x2 = 6·25 + 15·225 + 14·625 + 3·1225 + 2·2025 = 150 + 3375 + 8750 + 3675 + 4050 = 20000.
σ2 = 20000/40 - 202 = 500 - 400 = 100, i σ = 10 min.
La classe modal és la de més freqüència, [10, 20), amb 15 alumnes.
Són valors aproximats: suposem que dins de cada interval totes les dades valen la marca de classe.

17

Exercici 17

Els temps (en minuts) que han trigat 12 alumnes a resoldre un problema són 7, 8, 9, 11, 12, 12, 14, 15, 16, 18, 19 i 40. Calcula la mediana, els quartils Q1Q_{1} i Q3Q_{3} i el rang interquartílic (RIQ = Q3Q_{3} - Q1Q_{1}), i digues si hi ha algun valor atípic, és a dir, fora de l'interval [Q1Q_{1} - 1,5·RIQ; Q3Q_{3} + 1,5·RIQ]. Pren Q1Q_{1} i Q3Q_{3} com les medianes de la meitat inferior i de la meitat superior de les dades.

Mostra la solució

Les dades ja estan ordenades i n = 12. Meitat inferior: 7, 8, 9, 11, 12, 12. Meitat superior: 14, 15, 16, 18, 19, 40.
Mediana: mitjana dels dos valors centrals, (12+14)2=13\tfrac{(12 + 14)}{2} = 13 min.
Q1Q_{1} = mediana de la meitat inferior = (9+11)2=10\tfrac{(9 + 11)}{2} = 10 min, i Q3Q_{3} = mediana de la meitat superior = (16+18)2=17\tfrac{(16 + 18)}{2} = 17 min.
Rang interquartílic: RIQ = 17 - 10 = 7 min.
Límits: Q1Q_{1} - 1,5·7 = -0,5 i Q3Q_{3} + 1,5·7 = 27,5. Els valors normals són els de l'interval [-0,5; 27,5].
El 40 queda fora d'aquest interval: és un valor atípic. Tots els altres hi són dins.

18

Exercici 18

Els delegats d'un institut són 7 nois i 5 noies. Es vol formar una comissió de 4 persones amb almenys 2 noies. De quantes maneres es pot fer?

Mostra la solució

L'ordre dels membres de la comissió no importa: són combinacions. «Almenys 2 noies» vol dir 2, 3 o 4 noies.
2 noies i 2 nois: C(5, 2)·C(7, 2) = 10·21 = 210.
3 noies i 1 noi: C(5, 3)·C(7, 1) = 10·7 = 70.
4 noies: C(5, 4) = 5.
Total: 210 + 70 + 5 = 285 comissions.
Comprovació pel contrari: en total hi ha C(12, 4) = 495 comissions; en treiem les que tenen 0 noies, C(7, 4) = 35, i les que en tenen 1, 5·C(7, 3) = 5·35 = 175; 495 - 35 - 175 = 285.

19

Exercici 19

Una bossa conté 5 boles vermelles i 3 de blaves. S'extreuen dues boles, una darrere l'altra i sense tornar la primera a la bossa. Calcula la probabilitat que les dues boles siguin del mateix color.

Mostra la solució

Fem el diagrama d'arbre. Com que no hi ha reposició, després de la primera extracció les probabilitats de la segona canvien.
Dues vermelles: P(V1)·P(V2|V1) = (5/8)·(4/7) = 20/56.
Dues blaves: P(B1)·P(B2|B1) = (3/8)·(2/7) = 6/56.
Els dos camins són incompatibles, així que se sumen: P = 20/56 + 6/56 = 26/56 = 13/28 ≈ 0,464.
Comprovació amb combinacions: casos favorables C(5, 2) + C(3, 2) = 10 + 3 = 13, sobre casos possibles C(8, 2) = 28.

20

Exercici 20

De dos esdeveniments A i B sabem que P(A) = 0,4, P(B) = 0,5 i P(A ∪ B) = 0,7. Calcula P(A ∩ B) i raona si A i B són independents i si són incompatibles.

Mostra la solució

De P(A ∪ B) = P(A) + P(B) - P(A ∩ B) aïllem la intersecció: P(A ∩ B) = 0,4 + 0,5 - 0,7 = 0,2.
Independents: ho són si P(A ∩ B) = P(A)·P(B). Aquí P(A)·P(B) = 0,4·0,5 = 0,2 = P(A ∩ B): sí que són independents.
Incompatibles: ho serien si P(A ∩ B) = 0, però val 0,2: no són incompatibles.
Fixa't que «independents» i «incompatibles» són conceptes diferents: dos esdeveniments incompatibles amb probabilitat no nul·la mai no són independents, perquè saber que ha passat A fa impossible B.

21

Exercici 21

A una acadèmia hi ha dos grups de reforç de matemàtiques: el grup A, amb 12 alumnes, i el grup B, amb 18. Va aprovar l'últim examen el 75 % del grup A i els dos terços del grup B. Es tria a l'atzar un dels 30 alumnes. Quina és la probabilitat que hagi aprovat?

Mostra la solució

Apliquem el teorema de la probabilitat total, amb el grup com a partició: P(A) = 12/30 = 0,4 i P(B) = 18/30 = 0,6.
P(aprovar|A) = 0,75 i P(aprovar|B) = 2/3.
P(aprovar) = P(A)·P(aprovar|A) + P(B)·P(aprovar|B) = 0,4·0,75 + 0,6·(2/3) = 0,30 + 0,40 = 0,70.
Comprovació amb els alumnes: el 75 % de 12 són 9 aprovats i els 2/3 de 18 són 12; (9 + 12)/30 = 21/30 = 0,70.
Error típic: fer la mitjana simple (0,75 + 0,667)/2 ≈ 0,71, sense tenir en compte que els grups tenen mides diferents.

Nivell avançat

22

Exercici 22

Un entrenador recull, per a cinc jugadors, les hores d'entrenament setmanal (x) i els punts marcats de mitjana per partit (y): (2, 5), (4, 4), (6, 8), (8, 7) i (10, 11). Troba les mitjanes, la covariància, les desviacions típiques i el coeficient de correlació r, escriu la recta de regressió de y sobre x i fes servir la recta per predir els punts d'un jugador que entrenés 20 hores setmanals. Comenta la fiabilitat de la predicció.

Mostra la solució
  1. Mitjanes: xˉ\bar{x}=(2+4+6+8+10)(5)=6\tfrac{(2+4+6+8+10)}{(5)} = 6 i yˉ\bar{y}=(5+4+8+7+11)(5)=7\tfrac{(5+4+8+7+11)}{(5)} = 7.
  1. Taula de càlcul amb dxd_{x}=x-xˉ\bar{x} i dyd_{y}=y-yˉ\bar{y}:
  • x = 2, y = 5, dxd_{x} = -4, dyd_{y} = -2, dxd_{x}·dyd_{y} = 8, dxd_{x}2 = 16, dyd_{y}2 = 4.
  • x = 4, y = 4, dxd_{x} = -2, dyd_{y} = -3, dxd_{x}·dyd_{y} = 6, dxd_{x}2 = 4, dyd_{y}2 = 9.
  • x = 6, y = 8, dxd_{x} = 0, dyd_{y} = 1, dxd_{x}·dyd_{y} = 0, dxd_{x}2 = 0, dyd_{y}2 = 1.
  • x = 8, y = 7, dxd_{x} = 2, dyd_{y} = 0, dxd_{x}·dyd_{y} = 0, dxd_{x}2 = 4, dyd_{y}2 = 0.
  • x = 10, y = 11, dxd_{x} = 4, dyd_{y} = 4, dxd_{x}·dyd_{y} = 16, dxd_{x}2 = 16, dyd_{y}2 = 16.
  • Sumes: dxd_{x} = 0, dyd_{y} = 0, dxd_{x}·dyd_{y} = 30, dxd_{x}2 = 40, dyd_{y}2 = 30.
  1. Covariància i desviacions típiques (dividint per n=5): σxyσ_{xy}=(30)(5)=6\tfrac{(30)}{(5)} = 6; σxσ_{x}2=(40)(5)=8\tfrac{(40)}{(5)} = 8, σxσ_{x}=8\sqrt{8}≈ 2,83; σyσ_{y}2=(30)(5)=6\tfrac{(30)}{(5)} = 6, σyσ_{y}=6\sqrt{6}≈ 2,45.
  1. Coeficient de correlació: r=(σxyσ_{xy})/(σxσ_{x}·σyσ_{y})=(6)(2,83⋅2,45)≈0,87\tfrac{(6)}{(2{,}83\cdot 2{,}45)} \approx 0{,}87.
  1. Recta de regressió de y sobre x: pendent b=(σxyσ_{xy})/(σxσ_{x}2)=(6)(8)=0,75\tfrac{(6)}{(8)} = 0{,}75; passa per (6, 7), així que y-7=0,75(x-6), és a dir y=0,75x+2,5.
  1. Predicció per a x=20: y=0,75·20+2,5=17,5 punts.
  1. Interpretació (el parany): r≈ 0,87 és positiu i força alt, o sigui una correlació forta, i podria semblar que la predicció és bona. PERÒ x=20 hores està MOLT fora del rang de dades observat [2, 10]: és una extrapolació llunyana. La recta només és fiable dins (o molt a prop) del rang de les dades, de manera que la predicció de 17,5 punts NO és fiable, per molt bo que sigui el valor de r.
23

Exercici 23

Una malaltia afecta el 2 % de la població. Una prova dona positiu en el 95 % dels malalts i, en els sans, dona un fals positiu el 10 % de les vegades. Una persona dona positiu: quina probabilitat té d'estar malalta?

Mostra la solució

Positius de malalts: 0,02 · 0,95 = 0,019. Falsos positius: 0,98 · 0,10 = 0,098.
P(positiu) = 0,019 + 0,098 = 0,117.
Bayes: P(malalt | positiu) = 0,019/0,117 ≈ 0,1624, un 16 %.
És poc, perquè la malaltia és rara i hi ha molts més sans que donen positiu per error que no pas malalts.

24

Exercici 24

El contingut de les ampolles d'una embotelladora segueix una distribució normal N(500, 5) (en ml). Quina proporció d'ampolles conté entre 495 i 510 ml? Tipifica i fes servir la taula de la normal estàndard.

Mostra la solució

Tipifico els dos extrems amb z=(x-m)/(s), on la mitjana és m=500 i la desviació típica s=5:

z1z_{1}=(495−500)(5)\tfrac{(495-500)}{(5)}=-1 i z2z_{2}=(510−500)(5)=2\tfrac{(510-500)}{(5)} = 2.

Així, P(495<X<510)=P(-1<Z<2)=Φ(2)-Φ(-1).

De la taula de la N(0, 1): Φ(2)=0,9772 i Φ(1)=0,8413. Per simetria de la campana, Φ(-1)=1-Φ(1)=1-0,8413=0,1587.

P(-1<Z<2)=0,9772-0,1587=0,8185.

És a dir, aproximadament el 81,85 % de les ampolles. Parany doble: la z negativa NO és a la taula directa, s'obté per simetria (Φ(-z)=1-Φ(z)); i per a un interval cal RESTAR les dues probabilitats acumulades, no sumar-les.

25

Exercici 25

Dos grups de 1r de Batxillerat fan el mateix examen. El grup A, de 10 alumnes, treu una nota mitjana de 8 amb una desviació típica de 2; el grup B, de 20 alumnes, treu una mitjana de 5 amb una desviació típica d'1. Calcula la mitjana i la desviació típica de les notes dels 30 alumnes junts.

Mostra la solució

Mitjana global: ponderada pel nombre d'alumnes, xˉ\bar{x} = (10·8 + 20·5)/30 = 180/30 = 6.
Per a la variància recuperem la suma dels quadrats de cada grup: Σx2 = n·(σ2 + xˉ\bar{x}2). Grup A: 10·(4 + 64) = 680. Grup B: 20·(1 + 25) = 520.
Variància global: σ2 = (680 + 520)/30 - 62 = 40 - 36 = 4, i σ = 2.
Comprovació amb la descomposició en variació dins dels grups i entre grups: [10·4 + 20·1 + 10·(8 - 6)2 + 20·(5 - 6)2]/30 = (60 + 60)/30 = 4.
Error típic: fer la mitjana ponderada de les desviacions, (10·2 + 20·1)/30 = 1,33. Dona un valor massa petit, perquè ignora que les mitjanes dels dos grups són diferents i això afegeix dispersió.

26

Exercici 26

Les temperatures màximes diàries d'una ciutat al llarg d'un any tenen una mitjana de 18 °C i una desviació típica de 6 °C. Es converteixen a graus Fahrenheit amb F = 1,8·C + 32. Calcula la mitjana i la desviació típica en °F, compara el coeficient de variació en les dues escales i explica què en deduïm.

Mostra la solució

Un canvi lineal F = a·C + b transforma la mitjana de la mateixa manera: Fˉ\bar{F} = 1,8·18 + 32 = 64,4 °F.
La desviació típica només queda multiplicada per |a|: sumar 32 desplaça totes les dades igual i no en canvia la dispersió. σF = 1,8·6 = 10,8 °F.
Coeficients de variació: en °C, CV = 6/18 = 0,333 (33,3 %); en °F, CV = 10,8/64,4 = 0,168 (16,8 %).
Les dades són les mateixes i el CV s'ha reduït a la meitat aproximadament: el CV no és invariant davant d'un canvi d'escala amb desplaçament, perquè la mitjana depèn d'on es posa el zero (0 °C no és el mateix zero que 0 °F).
Conclusió: el CV només té sentit en magnituds amb un zero natural (longituds, masses, temps, temperatura en kèlvins); per a temperatures en °C o °F cal comparar desviacions típiques.

27

Exercici 27

Una fàbrica té tres màquines. La màquina A fa el 50 % de les peces, la B el 30 % i la C el 20 %. Són defectuoses l'1 % de les peces de A, el 2 % de les de B i el 4 % de les de C.
a) Quina és la probabilitat que una peça triada a l'atzar sigui defectuosa?
b) Si la peça és defectuosa, quina és la probabilitat que provingui de cada màquina? De quina és més probable?

Mostra la solució

a) Probabilitat total: P(D) = 0,50·0,01 + 0,30·0,02 + 0,20·0,04 = 0,005 + 0,006 + 0,008 = 0,019, és a dir, l'1,9 % de les peces.
b) Teorema de Bayes: P(M|D) = P(M)·P(D|M)/P(D).
P(A|D) = 0,005/0,019 = 0,263; P(B|D) = 0,006/0,019 = 0,316; P(C|D) = 0,008/0,019 = 0,421.
Comprovació: 0,263 + 0,316 + 0,421 = 1.
Una peça defectuosa és més probable que vingui de la màquina C (42,1 %), tot i que és la que en fabrica menys: el seu percentatge de peces defectuoses (4 %) és tan alt que compensa la quota baixa (20 %). La probabilitat inicial s'ha actualitzat amb la informació que la peça és defectuosa.

28

Exercici 28

Una urna conté 30 boles numerades de l'1 al 30. S'extreuen 5 boles alhora, sense reposició. Calcula la probabilitat que exactament 2 de les boles extretes tinguin un número múltiple de 5.

Mostra la solució

Entre 1 i 30 hi ha 6 múltiples de 5 (5, 10, 15, 20, 25 i 30) i 24 nombres que no ho són. L'extracció és simultània: l'ordre no importa, així que comptem combinacions.
Casos possibles: C(30, 5) = 142506.
Casos favorables: triem 2 de les 6 boles múltiples de 5 i 3 de les 24 que no ho són: C(6, 2)·C(24, 3) = 15·2024 = 30360.
P = 30360/142506 ≈ 0,213.
Interpretació: en un 21 % de les extraccions hi ha exactament dues boles amb un número múltiple de 5.
Error típic: calcular només C(6, 2)/C(30, 5), oblidant que també cal triar les altres 3 boles entre les que no són múltiples de 5.

29

Exercici 29

En un concurs hi ha tres portes tancades; darrere d'una hi ha un premi i darrere de les altres dues no hi ha res. El concursant tria una porta. Llavors el presentador, que sap on és el premi, obre una de les altres dues portes que no tingui premi (si en té dues per triar, en tria una a l'atzar) i li proposa canviar de porta. Raona, calculant probabilitats, si li convé canviar.

Mostra la solució

Suposem que el concursant ha triat la porta 1. Al començament, P(premi a la 1) = 1/3 i P(premi a la 2 o a la 3) = 2/3.
Si el premi és a la 1 (prob. 1/3), el presentador obre una de les altres dues i canviar fa perdre. Si el premi és a la 2 o a la 3 (prob. 2/3), el presentador no té opció: obre l'altra porta buida, i canviar fa guanyar.
Per tant, P(guanyar si es manté) = 1/3 i P(guanyar si es canvia) = 2/3: li convé canviar.
Amb Bayes, si el presentador obre la 3: P(premi a la 2 | obre la 3) = P(premi a la 2)·P(obre la 3 | premi a la 2)/P(obre la 3) = (1/3·1)/(1/2) = 2/3, amb P(obre la 3) = 1/3·1/2 + 1/3·1 + 1/3·0 = 1/2.
Intuïció: obrir una porta buida no canvia la probabilitat de la porta triada (continua sent 1/3), però concentra en l'altra porta tancada tota la resta, 2/3.

30

Exercici 30

En una classe de 30 alumnes, quina és la probabilitat que almenys dos celebrin l'aniversari el mateix dia? Suposa que l'any té 365 dies, que tots són igualment probables i que ningú no ha nascut el 29 de febrer.

Mostra la solució

«Almenys dos coincideixen» és el contrari de «tots els aniversaris són diferents»; calculem aquest i el restem de 1.
El primer alumne pot néixer qualsevol dia (365365\tfrac{365}{365}); el segon ha d'evitar-ne un (364365\tfrac{364}{365}); el tercer en té dos de prohibits (363365\tfrac{363}{365}); i així fins al trentè, que n'ha d'evitar 29 (336365\tfrac{336}{365}).
P(tots diferents) = (365365\tfrac{365}{365})·(364365\tfrac{364}{365})·(363365\tfrac{363}{365})···(336365\tfrac{336}{365}) = (365⋅364⋅⋅⋅336)36530≈0,294\tfrac{(365\cdot 364\cdot \cdot \cdot 336)}{365^{30}} \approx 0{,}294 (amb calculadora).
P(almenys dos coincideixen) = 1 - 0,294 = 0,706, és a dir, un 70,6 %.
El resultat sorprèn, però és correcte: no es compara cada alumne amb un de concret, sinó que hi ha 30·292=435\tfrac{29}{2} = 435 parells possibles. Amb només 23 alumnes la probabilitat ja supera el 50 % (≈ 0,507).

T'encalles amb aquest tema?

A L'Acadèmia de Vic t'ajudem amb classes individuals. Escriu-nos per WhatsApp.

Escriu-nos per WhatsApp (604 95 79 95)

Més informació: Reforç de Batxillerat a Vic · Classes particulars

Preguntes freqüents

Quan es pot fer servir la distribució binomial?

Quan es repeteix n vegades un experiment amb només dos resultats possibles (èxit o fracàs), les proves són independents i la probabilitat d'èxit és sempre la mateixa.

Què diu el teorema de Bayes?

Permet calcular la probabilitat d'una causa sabent el resultat, com la probabilitat d'estar malalt si la prova ha donat positiu, a partir de les probabilitats en sentit contrari.

Altres temes de Matemàtiques 1r Batxillerat

Utilitzem cookies d'analítica per millorar el web. Política

base44
Edit with Base44